Avui he provat el kit electrònic educatiu de Littlebits. Abans havia provat la família Arduino, els Makerbot, els Scratch, els Lego Mindstorms i uns quants més. Fantàstiques tecnologies per jugar, crear i aprendre tecnologia. Tanmateix, entro a l’aula de ciències d’una escola pública de primària qualsevol i trobo tot d’aparells en desús des que la ESO va incorporar el 7è i 8è de l’EGB. Em pregunto a quantes escoles de primària passa això, qui n’és responsable i què podem fer per recuperar les aules de ciència. I també em pregunto si no ens estarem equivocant amb tanta tecnologia per inventors i tant poca ciència bàsica.
De petit els reis em van portar un Electro-L d’Airgam amb què podies jugar a fer ràdios, “pájaros electrónicos (d’aquest sempre me’ n recordaré), cèl·lules fotoelèctriques… Com veieu des que va néixer l’electrònica sempre hi ha hagut kits educatius, i segueixen sortint-ne de nous ara amb connexió mòbil controlables des de l’altra banda del món que fa servir el meu fill.
Però bàsicament els que conec -i n’he provat uns quants- fan el mateix: ràdios, detectors, xiulets, control de resistències amb temperatura, magnètics, seguidors de llum, motorets… Fins i tot a l’escola de primària dels meus fills em demanaven consell sobre si comprar un Lego Mindstorms, uns Arduinos o el Lego Education, o qualsevol altra meravella tecnològica que entri pels ulls dels nens i les nenes. Fins aquí cap problema.
Però vet aquí que fa uns mesos se’m va acudir entrar a l’aula de ciències d’aquesta escola (insisteixo, de primària). Se’m va caure l’ànima als peus. Armaris plens de pipetes, imants, lupes, flascons, suros, bales, filferros, paper tornassol, productes químics simples, sedassos, alambins i molts altres elements acumulats al llarg dels anys morts de fàstic a l’armari. Quin greu!! Li vaig preguntar a la mestra i em va dir que d’una banda l’aula estava pensada per 12 alumnes i no tenien recursos per dividir-la, i ja de pas va confessar que havia estudiat lletres a l’EGB i després magisteri, i que no se sentia segura amb la ciència ni amb tots aquells aparells.
I jo em pregunto, no estarem deixant de banda conceptes de ciència “dura” perquè hi ha empreses interessades a facilitar-nos la vida amb tecnologies llamineres i digitals orientades a la fabricació i l’enginyeria que permeten tenir als nanos entretingut hores i hores a l’aula? O potser és que els/les nostres mestres no gosen fer una classe de física o química per primària perquè mai l’han treballat i tiren de tallerets de robotets del Lego?
Tinc una teoria, potser agosarada i que caldria contrastar. Abans de res, no té intenció de ser masclista, per si a algú se li encenen les alarmes. La major part de mestres de primària són dones i pel que diuen els estudis les dones tenen més tendència a fer lletres o socials que els homes, i en cas de fer ciències tenen més tendència a fer biociències que ciències aplicades (física, química o enginyeries). No entro en les causes d’aquest fet, tot i que una evident pot ser el sostre de vidre de les dones a la ciència.
Podria ser que les nenes no tinguin a classe referències de ciències aplicades més enllà de la clàssica visita al Cosmocaixa ( i sort en tenim ) i que quan arriben a l’ESO ja trien de nou itineraris humanístics, socials o biociències (les relacionades amb la cura de persones o animals segons diu Yuval Noah Harari a Sàpiens) en comptes de física o enginyeria perpetuant el model patriarcal?
Potser aquestes dades ja existeixen, però si no les trobo m’agradaria fer un projecte amb el suport d’alguna universitat o -per dir alguna cosa- de la iniciativa de la Fundació Bofill + Goteo de micromecenatge educatiu per:
A) INVESTIGAR:
- Quants dels mestres (homes, dones) de primària han estudiat itineraris de ciències i dins d’aquests quins itineraris.
- Quantes escoles tenen laboratoris o aules de ciències en desús, o en tot cas que només es fan servir per la clàssica dissecció de la granota o el cor de xai.
- Quines són les principals barreres a fer tallers de física o química a primària (desdoblament de grups?), i si la formació de magisteri i prèvia té alguna cosa a veure.
- Hi ha diferències d’aula de ciències a les escoles urbanes i a les rurals? Tindria sentit introduir especialista itinerants de ciències per les ZER (la meva feina somiada) com el tenen de música o anglès?
B) FER:
- Triar entre 20 i 30 escoles públiques que de manera voluntària s’ofereixen per que jo (o un equip) els faci una diagnosi gratuïta de l’estat dels seus laboratoris de ciències (i si convé també de tecnologia).
- A partir de la diagnosi proposar un seguit d’actuacions i inversions pressupost d’adequació de materials, en general poca cosa perquè eren complets ja en el seu dia.
- Proposar també un seguit de píndoles de formació presencial per perdre la por a la física per mestres de primària ressuscitant els laboratoris i integrant altres tecnologies que ajuden en aquesta tasca, entre elles els fantàstics simuladors de Phet sobre la pissarra digital o les tablets que ara malauradament serveixen per comandar els robotets del Lego i poc més.
- En el cas de les escoles rurals, sense laboratori segurament, proposar una actuació diferenciada que no les deixi al marge pel fet de viure en un entorn diferent.
Si alguna escola està interessada, que contacti amb mi fent un comentari al post i així tenim més força per presentar el projecte amb casos d’estudi.
I insisteixo per si quedava algun dubte, des de petit sóc un defensor de la tecnologia a l’aula, però sense perdre les bases que permeten generar-la i que són de codi obert i gratuïtes des de fa segles.
Blog de Pere Losantos 