2017029. Tres coses que malauradament no podria fer sense Google.

googlemonopolyEncara recordo la cara que feien els meus companys de feina d’ACCIÓ cap a l’any 2001 quan els mostrava com el cercador et donava un resultat acurat en mil·lèsimes de segon. Ens semblava increïble. Avui aquella emoció de nen petit s’ha tornat basarda per la sensació de ser el client captiu de la simpàtica empresa de les coloraines. 

Ahir vaig veure la molt recomanable pel·lícula “El círculo” amb Tom Hanks i Emma Watson, un thriller a càmera lenta i final diferent de l’esperat que et permet pensar sobre la privacitat i el poder de les empreses que gestionen dades d’usuaris. Parlant parlant m’ha sortit aquesta entrada, amb les tres coses que avui no sabria com fer sense Google.

  • Treballar. La feina del dia a dia és col·laborativa, fa temps que no faig anar carpetes i documents privats. sinó documents que construïm entre diferents persones -docs, full de càlcul, presentacions, formularis…- en definitiva, google suite, de manera remota, síncrona o asíncrona, i que mai ens enviem per mail. Tot ho guardem al google drive compartit, i tenim plena confiança en el núvol de Google. Suposo que hi ha alternatives, però ara com ara la que millor ens funciona és aquesta. Per fer servir tot això necessito un compte de google.
  • Estudiar. Jo fa temps que no estudio a l’escola, però ara el meu fill que comença primer d’ESO a un institut públic farà servir llibres digitals i un portàtil… amb Chrome, de Google. Sí, Google Education, amb la google suite de nou i un compte de google associat. Em recorda a quan La Caixa obria un compte als néts perquè la padrina anés ficant pesseta a pesseta. Ja els tenen enganxats. El compte google per estudiar, i després ja per tota la vida. El més curiós és que no hi ha alternativa, o Google Education i Chrome o no estudies. Caldrà potser barallar-se amb l’institut?
  • Comunicar-me per telèfon mobil amb un telèfon Samsung. Compres un mòbil senzill, un Samsung de gamma baixa, amb Android -de Google- i et demana un compte d’usuari, de Google. És clar, si no en saps gaire el crees o fas servir el teu de tota la vida i això t’obre un ventall inabastable d’apps pel dispositiu mòbil. Diuen els experts que pots saltar-te aquest pas, però jo no en seria capaç ara com ara. I no vull un iphone,

En altres coses que faig en el meu dia a dia sí hi ha alternativa. Puc fer servir altres navegadors, no google maps. Puc fer servir altres servidors de correu, no gmail. Puc veure pel·lícules o sentir música fora de Google Play. I puc intentar que quan pujo una foto al meu ordinador no sincronitzi automàticament amb google photos. Però no és gens fàcil, tot està pensat perquè acabis fent tot amb google, tret de guardar els diners de moment. Tot arribarà.

El que m’amoïna és que les tres coses que he dit -comunicar-me, treballar, estudiar- passen obligatòriament per google. Podria iniciar una campanya a la feina contra el treball col·laboratiu amb aquesta empresa; podria denunciar a l’escola per obligar de facto als alumnes a triar aquesta opció. O podria convertir-me en un crack de linux i alleugerir el meu mòbil d’apps que no faig servir gairebé mai. Però no ho faré per desconeixement, comoditat o per no excloure el meu fill de la “normalitat” de la vida digital moderna. Però m’amoïna, sí.

La imatge és de Griid.org 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s