2018019. Cartes sobre la crisi climàtica (2)

Fa poc més d’un any vaig escriure’t una carta expressant la meva frustració per tot el que no estem fent per mitigar el canvi climàtic. Des d’aleshores les coses han anat a pitjor, i ja començo a estar tip dels governs i els poderes fácticos que només miren per ells. Jo faig el que puc, però tot sol no arribaré gaire lluny. T’ho explico com sempre per justificar-me i perquè quan llegeixis entenguis com van anar les coses:

Aquest 2018 s’ha publicat un nou informe del IPCC que deixa poc marge per l’esperança. Bàsicament el que ens diuen -aquí tens el resum tècnic i aquí un més intel·ligible– és que ara ja som al 1C d’increment, que mantenir-nos en 1,5C requerirà canvis sense precedents en un període molt curt de temps, i tot i així ja no ens garanteix la supervivència si els tipping points apareixen.   

Under emissions in line with current pledges under the Paris Agreement, global warming is expected to surpass 1.5°C, even if they are supplemented with very challenging increases in the scale and ambition of mitigation after 2030. This increased action would need to achieve net zero CO2 emissions in less than 15 years.

15 anys!!! Per què vegis com va la cosa, a Espanya han decidit proposat prohibir la venda de vehicles de combustió el 2040, i encara hi ha qui s’hi oposa. Això sí, per sort sembla que l’aberració de l’impost al sol -la riota d’Europa- es dilueix i cau com el govern que el va impulsar. 

Conscients de que això s’acaba, hi ha col·lectius com els britànics rising.up que es comencen a organitzar cap a una desobediència civil. Argumenten que si els governants no són capaços de garantir la nostra supervivència com a espècie i que ens amaguen informació és lícit que ens organitzem i ens rebel·lem. I jo hi estic d’acord. Davant una amenaça de guerra mundial on podríem anihilar-nos, tots a córrer, això ja ho hem viscut. Però davant d’aquesta amenaça que és molt més certa -ja no hi ha marxa enrere- no ens diuen com hem de fer per protegir-nos, ni tan sols actuen. I el CO2 segueix pujant, com ens recorda la NASA cada mes. 

I pel que fa als mitjans de comunicació, els locals gairebé ni esmenten el que està passant. Seguim amb la política i el futbol. Hauria de sortir dia sí dia també a les notícies, ens juguem el nostre futur, i res de res. Alguns mitjans parlen de les conseqüències però gairebé mai de les causes ni dels culpables. D’altres encara pensen en termes lineals, podrien llegir Colapso de Jared Diamond i reflexionar sobre el cas de l’Illa de Pasqua. Sort en tenim encara de diaris com The Guardian que publiquen un monogràfic continu divulgatiu sobre el tema, d’associacions com Climate Central  (i unes quantes més aquí compilades) i de publicacions científiques com Nature que ens permeten estar informats. Hi ha pressions per no generar desconfiança? O tot plegat queda massa lluny en el temps i no ens sabem avenir? Hi ha censura a les notícies?

Algunes persones opten per mirar cap a Mart com a solució  a mig termini, mentre al Brasil han triat per govern que diu que el canvi climàtic és un invent dels marxistes per fer-nos por i afavorir el desenvolupament de la Xina. I d’en Trump ja no en parlem, sembla que ha optat per la via d’enriquir-se el màxim possible acumulant petroli i pensant que a ell ja no li afectarà, mentre els incendis i huracans sacsegen el seu país cada cop amb més intensitat. 

I a casa encara no ens hem comprat el cotxe elèctric, no tenim els 33.000€ que val el Nissan Leaf de 40kW que sembla el més avançat. Potser hem d’esperar una mica, les empreses diuen que serà el 2019 o 2020 quan trauran els nous models. Tampoc no hem instal·lat plaques solars, però si més no ja tenim la llum contractada amb SomEnergia i entre els més de 50.000 socis (i 85.000 contractes, qui ho havia de dir) ens generem la nostra energia. Pas a pas, però el que és segur hores d’ara és que et deixarem un món pitjor del que hem viscut nosaltres. Sempre podràs anar a viure a Mart. 

Em sap greu, sento com un dol intern per tot allò que estem matant. Individualment potser sí que som intel·ligents, però com a col·lectiu la humanitat és cega i estúpida. 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s