Amb aquesta entrada inicio uns apunts en obert per preparar-me les xerrades que faig sobre canvi climàtic a associacions, escoles i centres cívics. Aquesta estratègia ja la vaig fer a l’època en què la impressió 3D, el món maker i els fablabs semblava que s’havien de menjar el món, i en va sortir fins i tot un MOOC. Començo explicant alguns punts bàsics sobre el CO2 i l’efecte hivernacle.
Com sabeu a l’atmosfera terrestre hi conviuen diferents gasos. Segurament recordareu els noms, però no les proporcions. Tenim nitrogen (un 78% en volum), oxigen (un 21%) i altres gasos en quantitats molt més petites. Entre aquests altres hi ha el diòxid de carboni (CO2) i l’ozò que tots coneixem per “la capa d’ozò” i perquè atura els raigs ultraviolats. Aquest mateix CO2 és el que exhalem, el resultat de la combustió -quan cremem un tronc o la benzina- i el que “respiren” les plantes.
La concentració d’aquests gasos més rars l’expressem millor en ppmv (parts per milió en volum) més que no pas en %. Per exemple, el CO2 té una concentració global avui de 411ppm (més fàcil que dir 0,041%), mentre que l’hidrogen és de 5ppm. A la viquipèdia ho teniu tot ben explicat. Aquesta concentració de 411ppm que de tant en tant apareix als titulars s’havia mantingut estable al voltant de les 250 ppm amb oscil·lacions naturals des de fa milions d’anys. I aquí tenim part del problema. A sota teniu una gràfica de concentració de CO2 i T des de l’any 1000 fins a un llunyà 2005, quan el CO2 estava encara a 390ppm i quan ja feia 15 anys que l’IPCC clamava al cel i ningú en feia cas. Ara en fa 30.
Donarem per bo el que diu la ciència, que aquesta pujada dels darrers 100 anys és obra de l’espècie humana. Difícil negar-ho avui dia, però sempre hi ha qui diu que la Terra és plana. Com veieu, hi ha una relació directa entre la concentració de CO2 i la T global. Cada cop que engeguem el motor de combustió del cotxe, la caldera de gas natural de casa o l’aspiradora -si no tenim una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable- afegim una micona de CO2 a l’atmosfera, i puja la temperatura global. Per exemple, cada km que faig jo amb el meu cotxe vell i pesats aporto 200g més de CO2. I no puc evitar pensar-hi.
Quan parlem de que la T no pot pujar més enllà de 1,5C o 2C respecte a l’inici de la industrialització (1850-1900) volem dir en realitat que el 2020 hauria d’arribar el pic d’emissió de CO2, i anar baixant a la meitat el 2030 i a zero el 2050. Això diu la ciència suposant que tot vagi bé i que no hi hagi efectes creuats. (Veure la nota al peu sobre gasos d’efecte hivernacle)
Per acabar i perquè us feu una idea el planeta Terra és com un hivernacle o com un cotxe que deixem al sol. La llum del sol, energia, entra i escalfa el terra de l’hivernacle, o el volant, i part de la llum torna a sortir (si no no veuríem el que hi ha a dins) però una altra part de l’energia es transforma en radiació infraroja -com la dels tions de la llar de foc que crema sense tocar-la- i els vidres la fan rebotar cap a dins (i una part enfora). Per això s’escalfa l’hivernacle, i el cotxe.
Doncs l’atmosfera és el nostre vidre. La llum del sol, energia, travessa l’atmosfera, escalfa la superfície terrestre i torna a sortir -si no no veuríem el que hi ha a dins- però una part s’ha convertit en radiació infraroja i el CO2 l’absorbeix i la torna enrera i una part cap enfora- com un ping pong. Fa de vidre. A més concentració de CO2, més s’escalfa el planeta (sense CO2 la Terra seria un glaçó a -15C).
A l’estiu, quan no interessa que la T del nostre hivernacle o del cotxe pugi tant, obrim les finestres i en paus, surt radiació i entra aire fresc. Però encara no hem après a obrir finestres a l’atmosfera, i seria perillós fer-ho, sens dubte. Per aquesta raó la Terra s’està escalfant a poc a poc, una mica com la granota de l’aigua bullint. Ja portem 1,1C i d’escalfament global, i no hauríem de passar dels 1,5C per anar bé segons la ciència.
Però si seguim emetent 10 anys més com fins ara -i cal tenir molta fe en l’espècie humana per pensar altrament mentre hi hagi anuncis de vacances al Carib i curses de F1- estarem més a prop dels 4C que dels 1,5C. I el problema és que, de moment, el que fem o deixem de fer ara és irreversible. Aquesta finstres d’oportunitat no tornarà a passar. Per això la Greta Thuberg, i per això la seva i la meva angoixa.
Nota 1. Us deixo a sota una part de l’informe del IPCC -la ciència que dèiem abans- que explica gràficament la diferència entre 1,5Ci 2C. No gosem ni imaginar 4C d’increment, tot i que els escenaris hi són.
Nota 2. Els gasos d’efecte hivernacle no són només el CO2, també vapor d’aigua i metà, però tenen altres característiques temporals i d’absorció diferents i també perilloses, especialment el metà, però avui no toca.
Nota 3. Si voleu una excel·lent explicació sobre l’efecte hivernacle, llegiu aquest article del Pedro J. Hdez (@ecosdelfuturo)
Blog de Pere Losantos 
