Havia pactat amb la bona gent de @Tarpunacoop mitja horeta per fer el taller, però al final la cosa va quedar en 10 minuts de rellotge per explicar què és el canvi climàtic, per què m’entesto en això dels tallers i de pas fer una mica de publicitat. Cada bolo jo ja el penso diferent, però en realitat són les circumstàncies les que acaben donant-li forma i contingut. Us explico com va anar el taller més curt de la història del canvi climàtic.
Abans de l’assemblea de Tarpuna hi havia dues presentacions: la primera, la del comiat d’en David Maruny que ha fet una feina gegantina en la difusió de l’estalvi energètic a les aules i en entorns desafavorits amb l’e-tarpunòmetre. La segona, de telonero després del plat principal, la meva. 30 minuts per cadascú. Per sort ja sóc gat vell i sé com van aquestes coses, comença tard, la cosa s’allarga… i 1h més tard del previst començaven els meus 10′ de glòria.
La idea ja no era d’entrada fer un taller sinó explicar una mica del canvi climàtic i per què pensava que a les escoles era important treballar-ho. Però en 10′ no hi cabia tot això, així que vaig deixar de banda la teoria i ens vam centrar en les emocions. Per començar una pregunta: “quan llegiu o sentiu que no hauríem de depassar els 2 graus centígrads d’escalfament global, que us diu aquesta xifra?” Silencio en la sala. Com sempre, la societat en general -i les que hi havia al taller estaven sensibilitzades sobre el tema- desconeixen la base científica, causes i conseqüències de l’escalfament global.
Això justificava la primera part -ja havia consumit 3 minuts. Vaig explicar una mica el significat i aleshores vam repartir papers on tothom havia d’expressar una emoció que sentien en relació al canvi climàtic i elles mateixes, els seus pares, els fills, les persones amb renda baixa, les persones amb renda alta, països amb renda baixa o alta, polítics i polítiques, empreses…
I van sortir coses interessants -tot i que no vam tenir temps de llegir-les totes- des de la mirada més pessimista, el no hi ha res a fer, fins a la més optimista del Francisco. Sentit de petitesa, ràbia, frustració, oportunitat, llunyania, desconeixement, indefensió, ganes de treballar… Tots aquests post-it els vaig recollint i potser aviat faré un núvol de paraules.
El regal inesperat va ser el debat improvisat que vam establir sobre la relació entre la pobresa i el canvi climàtic. No és només als països en desenvolupament als que afecta això, sinó també a casa nostra qui més pateix ja i patirà aviat serà la gent amb pocs recursos. Quan tinguem onades de calor de 3 setmanes a Barcelona, quan el preu dels aliments comenci a pujar, quan el cotxe vell i atrotinat ja no pugui circular però no em pugui comprar un d’elèctric, quan la caldera que emet CO2 quedi obsoleta i no me la pugui canviar, quan l’any vinent, i l’altre, i potser l’altre també la llum pugi un 15% perquè no plou i les hidroelèctriques no generen prou, i no, no podré posar-me unes plaques perquè ni les puc pagar ni tinc espai per fer-ho…
Tarpuna és una cooperativa d’iniciativa social que treballa els àmbits de l’agricultura, l’energia i la innovació social. Quina relació té tot això amb l’escalfament global? Necessitarem potser agricultura de proximitat? Sens dubte. Necessitarem un nou model energètic compartit? També. I un nou contracte social per viure en comunitat amb menys recursos? Segur que sí. Malauradament el futur de Tarpuna està més que assegurat. Fes-te’n soci o sòcia, si vols.
Blog de Pere Losantos 