2019033. Auditoria d’emissions GEI a la universitat.

De fa temps segueixo els plans ambientals de CaixaBank per aprendre com ho fan, i ara encara amb més atenció perquè estan desplegant un pla Carbon Neutral. Com que m’interessa personal i professionalment -tot i que no m’agrada parlar aquí de la feina crec que hem arribat a un punt d’emergència que ho justifica- prenc apunts i els vaig compartint.

No volia entrar en la gestió ambiental, les ISO 14001 i EMAS, perquè són temes antics que totes les empreses i administració tenen ja integrat (ha ha ha) sinó centrar-me en les emissions GEI, però vet aquí que llegint aquest document de La Caixa te n’adones que si no saps quant paper, quants quilòmetres, quantes recàrregues d’aire condicionat o quanta aigua fas servir, no podràs calcular-les. Altrament dit, si no vas fer els deures d’auditoria ambiental en el seu dia, ara et costarà molt anar més enllà de la part fàcil del consum d’energia directa. A tall d’exemple les emissions vinculades a residus no perillosos:

Trobem també publicat per l’entitat financera el quadre de comandament de la gestió ambiental i energètica amb iniciatives, objectius, indicadors associats, punt de partida i els resultats pels tres anys de planificació. Hi ha altres iniciatives, però aquestes tres semblen ser les estratègiques: carbon neutral, eficiència ambiental i certificacions, i cadena de valor.

La primera iniciativa defineix dos objectius, mantenir-se carbon neutral i que el 100% d’energia contractada sigui renovable. El segon objectiu l’assolim ja les universitats des de fa un any, tot i que al meu parer caldria substituir energia renovable per electricitat renovable. El primer objectiu, ni de bon tros. Abans d’arribar a la neutralitat en carboni (que inclou compensació per totes les emissions que no sabem o podem reduir encara) hem de saber on som especialment amb la tercera iniciativa, la cadena de valor. I aquí falla d’arrel el sistema universitari i crec que tota l’administració. La Llei de Canvi climàtic ens demanarà en 3 anys això que apareix a la imatge i penso -afirmo, de fet- que no estem gens preparats:

Siguem optimistes. Podríem començar a fer-ho, fa més de 15 anys que a la UPC fem actuacions en economia circular, biodiversitat, eficiència energètica… i diria que som un referent en gestió sostenible a les universitats. A més, disposem d’unes bones guies de com fer el càlcul (no com fer la transició, malauradament) publicades per l’Oficina del Canvi Climàtic, i normes ISO (50.001 sobre energia i 14064 sobre emissions GEI) que ens donen pistes. A més som expertes en gestió i anàlisi de dades perquè la qualitat universitària en docència sí que la mesurem. En definitiva, sabem també tot el que hem de fer per poder-nos certificar, però no tenim recursos per digitalitzar tot el procés, ara com ara només tenim dades automàtiques dels consums d’energia i aigua amb què ja ens vam avançar fa uns quants anys.

Hi haurà pròrroga en el desplegament de la llei? Quedaran les universitats al marge? O potser es dedicarà una petita part de les taxes de CO2 que tan anuncien aquests dies en aquests processos de mesura i digitalització? El repte és apassionant, el negoci associat, també i hi ha qui ja comença a trucar a la porta. Tanmateix, fora bo que les universitats ho veiessin i tractessin com una oportunitat per convertir-se en referents de gestió pública en transició energètica -integrant la docència, la recerca i el treball col·laboratiu de tota la comunitat- i que no subcontractessin aquesta tasca a una consultora per sortir del pas. Veurem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s