Fa set anys que pels volts de Nadal en Rafa pica al timbre de casa nostra. Només un cop l’any. Ven cebes i demana alguna cosa a canvi: un paquet d’arròs, llaunes, qualsevol cosa per passar el dia. Viu en precari, al dia, i el recordo arreglat i extremadament amable i sempre amb el mateix anorac taronja i blau, apedaçat. Aquest any ha estat una mica diferent, i vull transcriure la conversa abans no me n’oblidi:
– Ding dong
– Hola Rafa! Fa molt temps que no sabíem de tu.
– Ah, se acuerda de mí! Muchas gracias y perdone que le moleste.
– I és clar que me’n recordo. I què, com ho tenim això aquest any?
– Pues mire, estoy contento. He conseguido empadronarme en Cerdanyola!
– Ah, això està molt bé, així podràs tenir accés a serveis socials oi?
– Sí, por esto también estoy contento, me han dado cita con una señora de serveis socials, sí. Bueno, es para dentro de seis meses, parece que hay cola, pero algo es algo, a ver si me consigue una ayuda ni que sea poca cosa. Vamos p’alante.
– I què estàs fent ara? Em portes cebes com cada any?
– Bueno, hay más novedades, el tema es que tengo trabajo estable! Me han llamado de Logroño para que vaya a hacer la poda de la viña, estaré allá durante tres meses, y cobro 500€ cada mes. Estoy muy contento, pero si no me presento mañana pierdo el trabajo. Y en esta calle nadie me abre, y no consigo los 28€ que vale el billete de tren para Logroño. Me sabe mal, no le volveré a pedir nada, se lo prometo, pero estoy muy apurado.
– Mmmm, a veure què podem fer.
– Ah, muchas gracias, y tenga las cebollas. Hace mucho tiempo que no conseguía un trabajo como este, tan bien pagado y con un techo y durante tres meses, aunque haga frío. Aquí no hay nada, y me llaman de Logroño y porque nadie quiere ya hacer la viña y sólo quedamos los pobres o los que vienen de fuera. Es duro, hace frío y cansa trabajar de sol a sol. Pero yo lo agradezco.
– Doncs no badis que encara perdràs el tren, fes-me una bona abraçada i ja m’explicaràs l’any vinent com va el tema, i ara que estaràs empadronat potser no cal que t’esperis tot un any per tornar a passar. Adéu.
– Adiós y gracias otra vez.
I el veig marxar caminant cap-cot a poc a poc per la vorera, com cada any, amb les seves bossetes de cebes perquè com sempre diu ell no demana caritat, mai ha acceptat que li paguem per no res. Espero que li vagi molt bé. Parlo amb els nens després sobre la trobada i la sort de tenir un sostre, feina i família, i que no ho valorem prou.
En Rafa ha estat el millor regal de nadal que em podien fer aquest any.
Actualització. Maig 2020. Torna en Rafa. Després de l’empadronament ha vingut la vivenda i el menjar un cop al mes. Torna a explicar que se’n va, ara a València, i la història és molt semblant a fa 6 mesos. Però qui sóc jo per jutjar si és veritat o no? Si ha de pujar en aquest tren o simplement s’ho inventa perquè li funciona? M’alegro que estigui viu i bé de salut, l’ajudo una mica més, i amb això n’hi ha prou.
Blog de Pere Losantos 