Examen de 3er del Grau en Carboni: Descarbonització estratègica.

Imagina per un moment que ets una estudiant de tercer curs del nou grau en enginyeria del carboni i que a l’examen de febrer de l’assignatura de Descarbonització Estratègica et trobes amb aquestes preguntes.

El gràfic adjunt correspon a les emissions de GEH del 2018 d’un universitat pública catalana estàndard amb diferents campus i varietat d’edificis, alguns centenaris i d’altres de menys de 10 anys, amb una comunitat de 40.000 estudiants i 6.000 persones de plantilla.

1. Explica què creus que són els diferents sectors de la gràfica i si trobes a faltar alguna font de GEH. Justifica les respostes. (4 punts):

El que hi és:

“Calderes” podria correspondre a les emissions per la combustió de gas natural a les calderes de calefacció dels edificis més antics que funcionen amb radiadors. “Gas refrigerant” són les emissions generades cada cop que es reomplen els gasos dels aparells de refrigeració per exemple, o de les bombes de calor en edificis elèctrics. “Reprografia” faria referència a les emissions reportades per l’empresa concessionària d’aquest servei, que si es fa bé hauria d’incloure el subministrament de paper per les impressions, segur, i a més per exemple la mobilitat per venir a revisar màquines…. “Viatges PAS/PDI” deu fer referència als vols, trens i hotels dels desplaçaments per congressos, reunions de projectes… I finalment “mobilitat PAS/PDI” és el que se’n diu mobilitat obligada, els desplaçaments locals que fa el personal de la universitat per oferir el servei.

El que no hi és:

Les emissions reportades corresponen a l’abast 1 i 3, i clarament falta tot l’abast 2, les emissions indirectes per compra d’electricitat o calor i fred externs. Això pot ser degut a que l’electricitat sigui generada amb fonts renovables certificades, o bé a que la quantitat comprada sigui menor que un 5% que és el que s’acostuma a prendre com a llindar dels informes. Tampoc no apareix la gestió de residus de la universitat on la separació o no de la recollida pot tenir un impacte gran en l’inventari. No apareix tampoc els desplaçaments amb vehicles propis de l’organització, o no en tenen, o els han externalitzat. En aquest cas haurien de poder-se comptabilitzar a partir dels informes de l’empresa concessionària. Finalment, la mobilitat obligada compta el personal propi, però no l’estudiantat que a qualsevol universitat presencial seria un factor 10. No hi ha encara un criteri establert sobre si els “clients” formen part de l’organització o no, per això potser no hi són.

Pregunta 2. Indica, dels sectors inclosos a la gràfica, com podries aconseguir les dades de CO2eq. Justifica la resposta (2 punts)

M’agrada que em faci aquesta pregunta. En el cas de les calderes de gas natural es podria fer a partir de la factura global del proveïdor en primera opció, convertint els kWh en CO2eq segons el factor de conversió que cada any es publica en el DOCG. Una opció millor seria tenir segmentades totes les calderes i/o edificis per entendre millor les emissions per superfície lligades a l’eficiència energètica. Pel que fa a l’aire condicionat, també podem demanar informació a l’empresa de manteniment. Cada tipus de gas refrigerant té un factor de conversió diferent (de 500 a 20.000) i com que hi ha una quota per país de gasos HFC cal assegurar-se de que el proveïdor fa les coses ben fetes i no compra gas de contraban. Per la reprografia clarament l’empresa proveïdora. És important ser conscients de que pot haver-hi “fuites” d’emissions per la compra de paper i tòner que fan alguns departaments i que no passa per la concessionària i si cal establir una normativa estricta. I la mobilitat la podríem obtenir d’enquestes sobre els diferents col·lectius, però segurament en aquestes alçades de digitalització és més eficaç contractar el Environmental Insights Explorer de Google.

Pregunta 3. Exposa dues estratègies de descarbonització i els elements principals a tenir en compte perquè en 10 anys la universitat redueixi les seves emissions de GEH un 50% respecte les del 2018 sense tenir en compte les reduccions de consum. Tens un pressupost de 5M d’Euros. Justifica les teves propostes. (4 punts).

1. Tenir clara la motivació i aprovar el pla de descarbonització pels òrgans de govern, amb la inversió necessària assegurada.
   • Per compromís social: la universitat farà tot el que calgui perquè és coneixedora del que demana la ciència i exercita el seu lideratge social i tecnològic.
   • Per imposició legal / pressupostària: contracte programa d’inversions en clima (PIU climàtic) vinculat a la reducció d’emissions, no hi ha més remei que fer-ho.
   • Per evidència econòmica: amb la introducció de la taxa de CO2 de 100€/Tm les inversions en clima o els viatges de PDI/PAS en tren sortiran molt més rentables.
2. Disposar d’un inventari exhaustiu i uns processos de recollida d’informació sòlids amb línies base i indicadors clars, si pot ser d’acord amb altres universitats.
3. Triar l’estratègia (hi hauria més propostes).
   • Estratègia corporativa de màxims: dediquem la inversió allà on sigui el cost/impacte sigui més profitós en termes d’emissions, en aquesta cas la mobilitat que de retruc afecta la configuració i organització de total la universitat. La idea és desmaterialitzar la universitat potenciant el treball remot de PAS i PDI i les classes no presencials deixant només els laboratoris de docència fins ara necessaris. Una part important de la inversió se’n va a les llars del personal amb llocs de treball remot a domicili adients o a pagar espais de coworking prop del domicili, es redueixen la quantitat i dimensió dels despatxos i espais comuns eliminant taules individuals, es minimitza el consum energètic per clima, l’electrifiquens les instal·lacions que es faran servir i s’externalitzen tots els CPD. Altres elements de les emissions com la gestió de residus o la neteja queden afectades també pel canvi de model.
   • Estratègia federal amb ICP per unitats: es defineix un màxim anual d’emissions per cada escola o servei o campus de la universitat i es va reduint un 2,5% anual amb un pla establert per cada escola. Cal un Internal Carbon Pricing que assigna un cost fictici a totes les fonts de CO2 amb un impacte directe en el pressupost operatiu de les unitats. Un dels elements a favor és que implica i sensibilitza tota la comunitat, per contra els resultats poden ser més lents. Es pot establir un mercat d’emissions intern de manera que si una escola estalvia CO2 el pot canviar per pressupost d’una altra aconseguint la neutralitat en el global d’universitat.
4. Dissenyar projectes amb caràcter bianual amb equips de treball co·laboratius i transversals on la recerca, la docència i la gestió estiguin imbricades i implicades en la cerca de solucions.
5. Mesurar anualment, retre comptes i corregir.

i encara diria moltes més coses però el temps de l’examen s’acaba en 3, 2, 1…