“Fabri.cat és una iniciativa que té com a objectiu introduir competències en fabricació, també digital, a totes les escoles de Catalunya”
La fabricació digital -que inclou la impressió 3D- està revolucionant la manera en que es fan les coses, però l’educació queda al marge d’aquest moviment. Alguna experiència pilot arreu del país i una més avançada amb els Ateneus de Fabricació de la ciutat de Barcelona, i poc més.
En emprenedoria i gestió empresarial hi ha més feina feta tot i que hi ha molts instituts de secundària que no saben encara per on començar. A més, quan parlem d’iniciatives escolars sovint ens trobem amb cooperatives que venen productes de valor testimonial i poc recorregut, deixant sense sentit el fet mateix de crear i gestionar una cooperativa transmetent aquestes competències.
Fa uns mesos em vaig preguntar si mitjançant la fabricació digital seria possible i tindria sentit muntar una empresa de veritat, que dissenyés, fabriqués i vengués productes d’interès per al municipi amb un marcat valor social, que estigués vinculada també a la posada al dia de negocis tradicionals i que ajudés a fer sostenible el projecte. I sobretot, que fos una aposta municipal per introduir competències en emprenedoria i fabricació digital d’una manera amable, inclusiva i efectiva.
Com a mostra, un capitell
Posem per cas un municipi de 50.000 habitants i 20 centres escolars que ha crescut a recer d’un monestir. L’ajuntament té establerta com a prioritat estratègica fomentar les visites turístiques a la ciutat, que compta amb cert patrimoni històric, fet comú a molts pobles i ciutats de Catalunya. A més, la ciutat és municipi inclusiu i vol fomentar l’ocupació entre els joves.
En el mateix exemple, l’ajuntament planteja un concurs d’idees i projectes entre totes les escoles del municipi amb el turisme i el foment del patrimoni local com a fil conductor. L’escola que que guanyi el concurs veurà fabricat i comercialitzat el seu producte, rebent l’AMPA de l’escola part del retorn en forma d’equipament en fabricació digital.
Una de les escoles aposta per un projecte interessant des del punt de vista docent i empresarial. Els capitells del claustre del monestir queden lluny de l’abast dels nens i de persones amb cadira de rodes que els visiten. A ambdós col·lectius se’ls fa difícil fer-se a la idea de què representen les figures esculpides perquè no les veuen o perquè estan deteriorades. També les visites de persones cegues són difícils de gestionar perquè no poden fer-se una idea de com són els capitells i no els poden tocar per la seva disposició en el claustre.
L’escola decideix crear una empresa escolar que escanegi amb els mòbils, digitalitzi, reconstrueixi allà on estan malmesos i fabriqui mitjançant impressió 3D els capitells en versió reduïda i adaptats per a persones cegues mitjançant una inscripció explicativa en Braille.
Després de guanyar el premi queda clar que no es tracta solament un projecte empresarial, sinó que s’insereix de manera natural en els programes docents de l’escola i que requereix la implicació de tot l’alumnat. A diferents nivells s’estudien el patrimoni local, les matemàtiques de la disposició matricial dels capitells, la gestió i sentit de l’empresa, història de l’art, tecnologia digital, disseny centrat en l’usuari…
L’alumnat ha de dissenyar el material educatiu per a les escoles d’altres municipis que visitin el centre, planificar la producció, dissenyar i posar a punt la fàbrica a l’antic telecentre cedit per l’ajuntament, validar les enquestes de satisfacció dels clients, incloure les persones cegues en el disseny del producte …
Calendari
La posada en marxa del projecte requereix entre un i tres anys en funció del compromís i implicació de les parts. Com tot projecte educatiu, l’important és el procés i la capilaritat, no els resultats immediats. A tall d’exemple el primer any de projecte es seleccionen les escoles pilot, es forma a professorat en fabricació digital, es busquen empreses interessades en participar, es defineixen les bases del concurs i es posen les bases de la cooperativa i la comunitat local de fabricació 3D.
El segon any entren més escoles en la formació i les primeres reben ja formació avançada i ajuden a les noves. La cooperativa ja està constituïda, i es pot posar en marxa el concurs, incorporant-se ja la fabricació digital al currículum escolar i consolidant l’emprenedoria.
Si el municipi disposa d’un FabLab o centre de fabricació digital, o un telecentre reconvertible, una estratègia clara en política educativa, plans educatius locals o una universitat, la implementació és molt més fàcil. L’ideal seria fer-ho a través d’un conveni amb la UPC i el centre CIM-UPC, i el municipi. Per a municipis petits es pot vehicular via diputacions o consells comarcals.