2014009. Wavefront entrepreneurship: el caso de FormLabs

Huygens(Nota: este post forma parte de la preparación de los módulos del MOOC sobre emprendimiento y impresión3D)

Imagina por un momento que tienes una idea de negocio, tal vez incluso hayas desarrollado una tecnología o invención, y decides crear una empresa para explotarla. Lo primero que te viene a la cabeza es plantarte en una de las agencias municipales u oficinas universitarias que te ayudan en este proceso que habitualmente consta de 4 pasos:

  1. Rellena un formulario -con suerte online- con tus datos y los del proyecto.
  2. Toma el manual -con casos- para aprender a elaborar tu plan de empresa, y vuélvete a casa.
  3. Asiste a unos cuantos seminarios periódicos y eventos de networking local.
  4. Regresa cuando lo tengas un poco trabajado para que te puedan asesorar de verdad.

Continua llegint

2014008. Ciencia, arte, tecnología… y mercado. El caso de N-e-r-v-o-u-s.

(Nota: este post forma parte de la preparación de los módulos que formarán el MOOC sobre emprendimiento y impresión3D. )

N-e-r-v-o-u-s systems es una empresa de base tecnológica que se focaliza en el diseño avanzado mediante generación algorítmica, haciendo de estos conceptos y de su velocidad de adaptación su ventaja competitiva. Aunque el perfil de Jessica Rosenkrantz y Jesse Louis-Rosenberg no es del montón, se podrían haber quedado en el confortable mundo del diseño y la simulación y vivir relativamente bien en Sommerville (MA). Pero no, en 2007 decidieron abrir su conocimiento y explotarlo para crear elementos con un elevado componente artístico (al menos para mi gusto), con inspiración en la naturaleza y con el noble propósito de vivir de ello. En 2007 la impresión 3D era poco menos que una visión, pero se lanzaron. Continua llegint

2014007. 3D Entre-printing-ship MOOC

Thomas from www.Robohand.netOpen innovation, empresa abierta, sociedad maker, open hardware, empresa plataforma, consumo colaborativo son referencias nuevas sobre las que me gusta reflexionar. Para ello, nada mejor que preparar docencia relacionada con estas nuevas maneras de emprender, entender y organizar la empresa y su entorno. El curso en cuestión es  un MOOC sobre emprendimiento digital de nivel básico aprocechando la financiación otorgada por la agencia AGAUR. Cuando son temas esquivos como estos lo que me resulta cómodo es identificar un guión que los hilvane, y en este caso creo que la impresión 3D (3D Printing) es el más adecuado ya que es una de las intersecciones entre emprendimiento digital y movimiento maker.

Continua llegint

2014003. La afinadora de pianos

Touch Board is an Arduino-compatible microcontroller that can turn any conductive surface into a sensor.

Angelina era una de las mejores afinadoras de pianos de Barcelona, y sin duda la mejor en la categoría de menores de 30. Su madre murió en el parto, y hasta donde le alcanza la memoria siempre había acompañado a su padre a casa de los clientes pues no tenía con quién dejarla. Su padre heredó el oficio de su abuelo, y ella, hija única, tenía todos los números para perpetuar la estirpe de afinadores.

Angelina conocía perfectamente la mecánica del piano, el trato con los clientes y todos los trucos para hacer rentable el negocio. A 100€ por afinación y una cartera de 300 pianos fijos, no se podía quejar. Escuelas de música, particulares, algún piano antiguo que necesitaba más de una sesión… pianos de decoración que sólo se tocaban en navidad… Continua llegint

2012008. Emprender por necesidad: no encontramos pan sin gluten ecológico y local.

Ir a la versión en catalán

En casa somos unos cuantos celíacos, personas intolerantes al gluten. Nos hacemos el pan en día sí día también. Podríamos comprarlo a empresas como Schaer, que se ha hecho de oro a base de ampliar su cartera de productos siguiendo el mismo modelo que Danone con marca propia innovadora + marca blanca para Mercadonas y con una gran comunidad vinculada a recetas.

Pero en casa tenemos desde hace unos años la manía (mucho antes de la emisión del reportaje “Què mengem”y de la “Història de los dos tomates“) de intentar comer productos de cultivo ecológico y local, por salud y para favorecer el desarrollo sostenible. Hasta ahora el pan no había entrado en esta categoría porque bastante teníamos con hornearnos el nuestro, pero ahora que ya dominamos algo la técnica creemos que ha llegado el momento de pasarnos al pan local y ecológico.

Como la Schaer no ha entrado todavía en este mercado ecológico ni nos consta que sea producción local estamos buscando alternativas. La primera,  comprarlo hecho. Encontramos muchas empresas interesantes e inspiradoras que impulsan el arte de hacer pan y que eligen harina ecológica local. El horno BarcelonaReykjavik  es lo que consumen en nuestra asociación de consumo ecológico, pero no ofrecen pan sin gluten entre otras cosas porque trabajan básicamente con espelta.

La segunda opción es hacernos el pan nosotros mismos como hasta ahora pero cambiando de harinas. Las cosas se nos empiezan a complicar porque encontrar harina ecológica libre de gluten no es nada fácil. La podemos importar de de Francia o de Inglaterra, pero no la encontramos aquí y por tanto ya no aplicamos el principio de kilómetro cero o productos de proximidad. El modelo inglés con Doves Farm es muy interesante como modelo de explotación rural y orgánico (lo que aquí llamamos ecológico). Tienen dos líneas de producción, una totalmente dedicada a harinas sin gluten, el mismo que usan en Bob Red’s Mill desde hace años, otra marca de referencia esta vez en EEUU.

En Cataluña podemos encontrar harina de mijo, de maíz, de arroz y de trigo sarraceno pero al pasar por el molino se contamina. Es necesario disponer de un molino separado, y para justificar la inversión hay que vender mucha harina como en el modelo francés, alemán o inglés, exportando a toda Europa. Hemos estado buscando por los diferentes proveedores de harina y no hemos encontrado a ninguno que disponga de un molino separado, será una cuestión de tiempo que llegue.

La tercera opción sería moler nosotros mismos la harina o las harinas, ya que el pan nos sale mejor con una combinación de harinas. Como es ecológico, el molino debe ser preferiblemente de piedra ya bajas revoluciones como nos indican en Pa d’en Pitus i com marca la ley. Se debería evaluar el mercado potencial, y en algún momento futuro decidir si dar el salto a la exportación  traicionado parcialmente los principios de proximidad o bien por ejemplo defender que comer sin-o con menos-gluten es una opción muy válida dado que el trigo actual es pesado y muy específico que dificulta una buena digestión y un equilibrio en el desarrollo territorial y la lucha contra las plagas.

Es este el camino que nos traza el futuro? A veces sólo hay que escuchar tu entorno y tu corazón. Ir toda la familia a hacer de masovers (la opción de propiedad es por ahora una utopía, aunque estamos trabajando en ello) en una masía con un molino, encontrar a alguien que nos venda el cereal, y empezar a hacer harina primero y pan ecológico y local sin gluten.

2012005. Emprenedoria per necessitat: no trobem pa sense gluten ecològic i local.

Versión en español

A casa som uns quants celíacs, persones intolerants al gluten. Ens fem el pa a casa dia sí dia també. Podríem comprar-lo a empreses com Schaer, empresa que s’ha fet d’or a base d’ampliar la seva cartera de productes seguint el mateix model que Danone i amb una gran comunitat vinculada a receptes.

Però a casa tenim des de fa uns anys la mania (molt abans de l’emissió del reportatge “Què mengem” i de la història dels dos tomàquets) d’intentar menjar productes de cultiu ecològic i local, per salut i per afavorir el desenvolupament sostenible. Fins ara el pa no havia entrat en aquesta categoria perquè prou feina teníem amb fer-nos-el, però ara que ja el dominem creiem que ha arribat el moment de passar-nos al pa local i ecològic.

Com que la Schaer no ha entrat encara en aquest mercat ni ens consta que sigui local estem buscant alternatives. La primera és comprar-lo fet. Trobem moltes empreses interessants i inspiradores que impulsen l’art de fer pa i que trien farina ecològica local. El forn BarcelonaReykjavik és el que consumeixen a la nostra associació de consum ecològic, però no en fan sense gluten entre d’altres coses perquè treballen bàsicament amb espelta. 

La segona opció és fer-nos el pa nosaltres mateixos com fins ara però canviant de farines. Les coses se’ns comencen a complicar perquè trobar farina ecològica lliure de gluten no és gens fàcil. La podem importar de França o d’Anglaterra, però no la trobem aquí i per tant ja no apliquem el principi de quilòmetre zero o productes de proximitat. El model anglès amb la Doves Farm és molt interessant com a model d’explotació rural i orgànic (el que aquí en diem ecològic). Tenen dues línies de producció, una totalmente dedicada a farines sense gluten, el mateix que fan servir a Bob Red’s Mill des de fa anys, una altra marca de referència aquest cop als EUA.

A Catalunya podem trobar farina de mill, de blat de moro, d’arròs i de blat sarraí però en passar pel molí es contamina. Cal doncs disposar d’un molí separat, i per justificar la inversió cal vendre molta farina com en el model francès, alemany o anglès, exportant a tota Europa. Hem estat buscant pels diferents proveïdors de farina i no hem trobat a cap que disposi d’un molí separat, serà una qüestió de temps que arribi.

La tercera opció seria moldre nosaltres mateixos la farina o les farines, ja que el pa ens surt millor amb una combinació de farines. Com que és ecològic, el molí ha de ser preferiblement de pedra i a baixes revolucions com ens indiquen a Pa d’en Pitus i com marca la llei. Caldria avaluar el mercat potencial, i en algun moment futur decidir si fer el salt a l’exportació traint parcialment els principis de proximitat  o bé per exemple defensar que menjar sense -o amb menys- gluten és una opció molt vàlida donat que el blat actual és pesat i molt específic que dificulta una bona digestió i un equilibri en el desenvolupament territorial i la lluita contra les plagues.

És aquest el camí que ens traça el futur? De vegades només cal escoltar el teu entorn i el teu cor. Anar tota la família a fer de masovers (l’opció de propietat és ara com ara una utopia, tot i que hi estem treballant) a una masia amb un molí, trobar algú que ens vengui el cereal, i començar a fer farina primer i pa ecològic i local sense gluten. 

2012004. De Babson a Castellterçol: la pagesia emprenedora

Amb una colla d’amics estem repensant nous models d’accés a la terra per persones que es volen dedicar a la pagesia i a la ramaderia, i que no disposen d’una propietat. Aquest model està desenvolupat a altres països com per exemple a França amb Terre de Liens i a Canadà amb FarmStart. Ens preguntem per què no podem fer a Catalunya alguna cosa similar, i anem trobant respostes a aquesta pregunta, però no defallim.

La darrera reunió va ser a la masia La Ginebreda, on en Dirk Madriles i la seva dona Mireia gestionen l’explotació EcoXai. La meva aproximació al món rural és totalment amateur i no exempta de romanticisme, i em vaig quedar parat de la quantitat de competències i coneixements que cal dominar i dels paral·lelismes que hi ha entre el món rural i el industrial, i encara més en una explotació ecològica com aquesta. N’esmento només algunes:

a) La nova pagesia-ramaderia ha de tenir competències en gestió de la producció d’un ramat de 250 bèsties i dels conreus de les pastures que les alimenten. Les ovelles no es queden prenyades quan un voldria; els xais tenen una mortalitat del 10% i de vegades són bessonada; de vegades són les mares les que moren i cal alletar-los amb biberó; i tot plegat mirant de tenir temps per fer vacances en algun moment de l’any.

b) Com que en aquesta cas és una explotació ecològica el ramat menja ecològic i local, i què millor que el farratge de les 25Ha de la pròpia granja? Per tant cal també saber fer anar el tractor, saber quan sembrar, tenir clar el cicle de la lluna, acceptar que ni la sequera ni les pluges són previsibles, i finalment cal tenir competències en negociació per establir la disponibilitat i el preu del lloguer de les màquines segadores perquè la demanda d’aquestes és puntual i molt estacional.

c) Conèixer i gestionar les oscil·lacions dels preus de venda en funció de l’oferta. Quan un empresari inunda el mercat amb xai de Polònia -de gust i qualitat ben diferent-  el preu baixa en picat. A més, la qualitat fa que el que abans era un producte gourmet -el xai- sigui avui un producte similar al porc. L’empresari està cavant la seva pròpia tomba i de pas la de tots els ramaders del territori.

d) Aprendre a treballar com a empresa xarxa unipersonal coneixent els diferents canals de venda i xarxes vinculades a la producció ecològica amb iniciatives com el km. zero o la distribució online, tot combinat amb les competències TIC necessàries per gestionar-ho i la baralla diària amb les mancances d’accés a la xarxa de telecomunicacions de la masia.

e) Gestionar com a eina de màrketing els atacs del llop i la recerca de pistes del seu pas -a la recerca de la tifa fresca- per tenir dret a l’assegurança. Sí, el llop de pasqües a rams baixa al Moianès i ataca els ramats, i pel que sembla té un paladar de gourmet perquè prioritza en la seva alimentació el xai ecològic. Aquesta gestió inclou el tracte amb els mitjans de comunicació per aconseguir un cert equilibri entre la informació sobre l’atac i la publicitat de l’explotació.

Quina és l’emprenedoria i la gestió empresarial que s’ensenya a les universitats i escoles de negoci? Si jo fos en Dirk i busqués una font extra de finançament muntaria una setmana intensiva per estudiants de ADE o de màster d’ESADE entre tifes d’ovella i mastins del Pirineu aprenent tot el que comporta gestionar una empresa innovadora com aquesta. Quant paguen els estudiants per un curs en emprenedoria d’una setmana a Babson?  5.000€? Estic segur que amb 6 setmanes l’any de 10 places, 1.000€ per estudiant, allotjament i menjar (ben bo) en Dirk diversificaria el seu negoci i ajudaria a humanitzar el món dels negocis.