2012004. De Babson a Castellterçol: la pagesia emprenedora

Amb una colla d’amics estem repensant nous models d’accés a la terra per persones que es volen dedicar a la pagesia i a la ramaderia, i que no disposen d’una propietat. Aquest model està desenvolupat a altres països com per exemple a França amb Terre de Liens i a Canadà amb FarmStart. Ens preguntem per què no podem fer a Catalunya alguna cosa similar, i anem trobant respostes a aquesta pregunta, però no defallim.

La darrera reunió va ser a la masia La Ginebreda, on en Dirk Madriles i la seva dona Mireia gestionen l’explotació EcoXai. La meva aproximació al món rural és totalment amateur i no exempta de romanticisme, i em vaig quedar parat de la quantitat de competències i coneixements que cal dominar i dels paral·lelismes que hi ha entre el món rural i el industrial, i encara més en una explotació ecològica com aquesta. N’esmento només algunes:

a) La nova pagesia-ramaderia ha de tenir competències en gestió de la producció d’un ramat de 250 bèsties i dels conreus de les pastures que les alimenten. Les ovelles no es queden prenyades quan un voldria; els xais tenen una mortalitat del 10% i de vegades són bessonada; de vegades són les mares les que moren i cal alletar-los amb biberó; i tot plegat mirant de tenir temps per fer vacances en algun moment de l’any.

b) Com que en aquesta cas és una explotació ecològica el ramat menja ecològic i local, i què millor que el farratge de les 25Ha de la pròpia granja? Per tant cal també saber fer anar el tractor, saber quan sembrar, tenir clar el cicle de la lluna, acceptar que ni la sequera ni les pluges són previsibles, i finalment cal tenir competències en negociació per establir la disponibilitat i el preu del lloguer de les màquines segadores perquè la demanda d’aquestes és puntual i molt estacional.

c) Conèixer i gestionar les oscil·lacions dels preus de venda en funció de l’oferta. Quan un empresari inunda el mercat amb xai de Polònia -de gust i qualitat ben diferent-  el preu baixa en picat. A més, la qualitat fa que el que abans era un producte gourmet -el xai- sigui avui un producte similar al porc. L’empresari està cavant la seva pròpia tomba i de pas la de tots els ramaders del territori.

d) Aprendre a treballar com a empresa xarxa unipersonal coneixent els diferents canals de venda i xarxes vinculades a la producció ecològica amb iniciatives com el km. zero o la distribució online, tot combinat amb les competències TIC necessàries per gestionar-ho i la baralla diària amb les mancances d’accés a la xarxa de telecomunicacions de la masia.

e) Gestionar com a eina de màrketing els atacs del llop i la recerca de pistes del seu pas -a la recerca de la tifa fresca- per tenir dret a l’assegurança. Sí, el llop de pasqües a rams baixa al Moianès i ataca els ramats, i pel que sembla té un paladar de gourmet perquè prioritza en la seva alimentació el xai ecològic. Aquesta gestió inclou el tracte amb els mitjans de comunicació per aconseguir un cert equilibri entre la informació sobre l’atac i la publicitat de l’explotació.

Quina és l’emprenedoria i la gestió empresarial que s’ensenya a les universitats i escoles de negoci? Si jo fos en Dirk i busqués una font extra de finançament muntaria una setmana intensiva per estudiants de ADE o de màster d’ESADE entre tifes d’ovella i mastins del Pirineu aprenent tot el que comporta gestionar una empresa innovadora com aquesta. Quant paguen els estudiants per un curs en emprenedoria d’una setmana a Babson?  5.000€? Estic segur que amb 6 setmanes l’any de 10 places, 1.000€ per estudiant, allotjament i menjar (ben bo) en Dirk diversificaria el seu negoci i ajudaria a humanitzar el món dels negocis.  

2009038. BIC, BIC, bic, bic, bic: dos anacronismos a elegir.

bic-boligrafos-mecheros-agendasDos referencias que me hacen pensar este fin de semana sobre si no deberíamos tomarnos con más calma el proceso de innovación de las empresas y territorios. La primera de Julen Iturbe en este post y la segunda de Derek Cheshire en su Slow Innovation Manifesto.

Es común encontrar esta coletilla en muchas conferencias de politicos y algún que otro gurú: “En un entorno globalizado sometido a un proceso acelerado de cambio es necesario desarrollar una elevada capacidad de innovación que nos permita crear nuevos productos y procesos para ser más competitivos…”

Así nos damos cuenta de que las empresas y organizaciones en general se ven forzadas agenerar nuevos productos, la mayor parte de las veces de manera incremental, o a introducir nuevas versiones que justifiquen un incremento de precio, aunque no de prestaciones que correspondan a una necesidad. En lugar de centrarse en el servicio al cliente, en la reparación (no sólo el recliclaje), en las personas y sus necesidades, se centran en sacar nuevos productos con escaso valor añadido respecto del anterior.

Para que esta estrategia funcione es necesario que por otro lado desaparezca la competencia de REPARAR objetos plenamente funcionales y sus empresas asociadas (en general, micropime). Todos sabemos ya que los productos no nos duran y no los podemos reparar, entrando en un peligroso círculo de la cultura del usar y tirar. Dos ejemplos. El primero, se me estropeó la válvula de seguridad de la tapa de la olla a presión. Sabéis lo que está costando encontrar a alguien que la pueda reparar?

El segundo ejemplo, el móvil BIC (gracias Mireia dM). Cómo alguien puede vender un producto con este eslógan, cómo puede pretender sobrevivir una empresa que se define (o la definen) como la empresa que vende productos de usar y tirar? La estrategia no resiste el más mínimo análisis de producto en términos de sostenibilidad, como tampoco lo fueron los bolis BIC. Eran otros tiempos, pero seguir con el mismo modelo,…no lo entiendo. Qué sensación de temporalidad debe tener el personal qeu trabaja en una empresa así (por ciero, inmersos en un ERE los de Tarragona)? Si los productos son de usar y tirar, por qué no también las personas que los fabrican o distribuyen?

Por cierto, he caído en la lectura de EL ARTESANO de Senett. Ya me había leído LA CORROSIÓN DEL CARÁCTER y ahora le ha tocado el turno al nuevo libro, esperando que aparezcan los dos que completan la trilogía, si no lo han hecho ya.