Per sort com més passen els anys més em conec, i veig que el que m’agrada, m’interessa i penso que se’m dóna bé és la docència.  La meva mare sempre ho ha dit, que explico de manera planera les coses complicades, i que se m’entén i poso passió quan ho faig. De fet des dels 16 anys -quan feia de monitor de vela a Tarragona a la Platja Llarga- que estic donant classe d’una manera o altra: classes particulars, monitor de muntanya, seminaris i tallers per ajuntaments en gestió de la innovació i emprenedoria, professor associat a la UPC, consultor de la UOC… mai no he deixat de fer-ho per bé que sempre ho he anat combinant amb d’altres ocupacions per poder menjar.

Per què no m’he fet professor “a temps complet”, et preguntaràs? He tingut oportunitats i ho he provat,  però he arribat a la conclusió de que el que m’interessa és el procés d’aprenentatge tant de l’alumnat com meu, i fins ara sempre he sortit escaldat per excés de paperassa. Recordo que fa anys em vaig presentar a una oferta de l’Escola Universitària dels Salesians de Sarrià per fer de professor d’electrònica, i em van dir que en sabia massa, que anés a la universitat que aprofitaria millor el meu coneixement. No vaig saber vendre’m o no tenia clar que m’agrada ensenyar perquè necessito aprendre cada dia -i ensenyar és una de les millors maneres que conec-, perquè m’omple ajudar els altres a millorar, i perquè em sento viu quan preparo i dono classe, sigui virtual o presencial, en castellà, català o anglès, amb gent d’aquí o d’allà, pageses, mestres, adolescents o empresàries.

El projecte que tinc al cap

I què plantejo si no vull ser un professor o mestre associat a una única escola de per vida? Doncs un mestre amb projecte a llarg termini però amb escola a curt. Un mestre que fa classes, un mestre itinerant que cada any prepara activitats noves, renova alumnat, contingut i segurament escola. Com que penso que no hi trobaré cap escola interessada en aquesta oferta, em cal fer-me poc a poc el meu camí. Ara faig de professor associat a la UOC i la UPC, canviant sovint d’assignatura sempre dins l’àrea d’innovació, empresa i emprenedoria amb un toc de ciència i tecnologia que fet i fet és el resum de la meva carrera professional. Aquí sota, un taller als meus fills assajant amb una versió DIY del Halcón Milenario de Starwars:

De què voldria ser mestre ara? Doncs la meva idea és centrar-me en els processos de fabricació digital i computació física, a l’estil del que fan a Stanford amb Paulo Blikstein, i una mica el grup coordinat per en Josep Blat a la UPF. Pot sonar estrany però és el que sempre m’ha agradat, des de ben petit quan amb el meu amic i veí Joan Maria Padrell (ara rector de la parròquia del Vendrell, a Tarragona si no vaig errat) muntàvem robots amb llaunes de ColaCao. Després va venir el ZX spectrum, la carrera de físiques, el doctorat, el salt a l’empresa abandonant la recerca, el pas a l’administració pública, de nou a la universitat però com a gestor, un MBA… i cada cop més lluny de la docència.

Però per sort encara sóc a temps i vaig posant fites al meu camí per no tornar-me a perdre. Si no encaixo a una escola, millor fer-la a la meva mida. A Barcelona s’està desplegant la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, equipaments públics -com una biblioteca- destinats a capacitar les persones en fabricació i interacció digital, des del fuster que ha d’incorporar el disseny per ordinador, les joves que volen crear una empresa de quadcopters, la nena que vol aprendre a dissenyar i fabricar un cotxe teledirigit amb la impressora 3D i l’arduino, i que estigui controlat pel seu mòbil, i l’escola que ha de fabricar les seves cadires. Tot hi cap aquí, i hi ha molta feina a fer no només a Barcelona… i per casualitats de la vida estic una mica implicat en aquest projecte, ara cal aprofitar la serendipia!

La carta als reis per d’aquí a 5 anys

Deixo aquí unes quantes idees per si algú vol col·laborar amb mi a desenvolupar-les en un termini de cinc anys:

1. Tenir quelcom semblant al bibliobús però en versió Maker i anar d’escola en escola -rurals també- fent tallers amb professorat i nens i nenes ensenyant les possibilitat que té tant per ensenyar com per viure la combinació de fabricació digital (addició i sostracció de materials), interacció (sensors, actuadors i electrònica)  i programació (disseny i computació). No cal arribar a aquests extrems dels americans, potser aquesta proposta europea, sempre més modestos, s’acosta més…
2. Quan parlem d’emprenedoria acostumem a fer classes teòriques, que és com ensenyar gimnàstica llegint llibres a l’aula… Després d’uns quants anys de fer-ho, penso que és molt més directe i entenedor imaginar un producte, establir aliances, calcular costos i vendre’l quan el pots dissenyar i fabricar tu mateixa! Podríem introduir les competències en emprenedoria a universitat, primària i secundària fabricant productes que tinguin interès de veritat?
3. Col·laborar i ajudar a tots els municipis interessats a posar en marxa un centre de fabricació i interacció digital per tal que la ciutadania pugui dissenyar-se i fabricar-se els seus productes creant ocupació local com ja fan a altres països. La feina a fer aquí seria més de consultoria o assessorament puntual, no tant en les màquines sinó en com relacionar l’educació, l’ocupació i l’emprenedoria al voltant d’aquest equipament.
4. Impulsar i/o participar en un projecte d’àmbit europeu en què les escoles comparteixin dissenys i tècniques de fabricació de mobiliari, experiments i tallers, instrumentació científica de baix cost i metodologies d’aprenentatge incorporant la fabricació digital estalviant costos i consolidant la idea d’Europa com fa el programa Erasmus des de ben petits.
5. I finalment un projecte molt concret i que em faria molta il·lusió seria participar amb la iniciativa “Cap infant sense joguina” que cada Nadal es fa a molts pobles de Catalunya, aconseguint que per cada joguina que es fabriqués a un Ateneu de Fabricació, Fablab, Makerspace o similar del municipi es fes una altra (només cal finançar el material) i es fes arribar a qui la necessita.

Poc a poc vaig prenent posicions per poder fer només de mestre i professor, i aquestes pàgines particulars del blog tenen com a objectiu explicar l’evolució d’aquest propòsit de final d’any 2013, i si poden ajudar a algú altre que com jo se sent mestre itinerant, doncs benvingut sia. Salut