Tot això era abans.
Abans que em sentís malament pels matins pensant en el futur i en el canvi climàtic. Sóc pesat, sí, però s’ha convertit en una obsessió, una necessitat. El que diu a sota és cert, sóc tot això, però estic aprenent a focalitzar perquè ens hi va la vida.
CAT
Com podeu veure llegint els posts sóc un espècimen transdisciplinar, el que vol dir que m’apassiona aprendre coses i descobrir com aprenem. Ho confesso, tinc síndrome de Diògenes pel coneixement. Per sobreviure el que aprenc ho escric en forma de post i tornem a començar. El punt feble d’aquesta passió és que no sóc especialista en res ni tinc ofici artesà més enllà d’escriure, així que fins que no es necessitin perfils com el meu no em faré ric en diners.
El meu recorregut és una mica erràtic. Vaig estudiar físiques perquè pensava que no servia pel dibuix tècnic -i ningú no em va dir mai el contrari-; vaig fer de voluntari a Bòsnia pensant que ajudar els altres em feia feliç; vaig fer el doctorat perquè em pensava que era un científic boig; vaig treballar a l’empresa per anar més enllà dels papers científics; vaig treballar a l’administració perquè pensava que volia ajudar empreses a innovar; vaig fer un MBA en cooperatives perquè pensava que m’agradaria guanyar diners a l’empresa; vaig tornar a la universitat per poder fer de professor i satisfer el meu ego, fer recerca de nou i aprendre.
Vaig ajudar a muntar una escola durant dos anys per decidir si allò és el que realment m’apassionava i aprendre a ensenyar ciències de veritat, no sobre el llibre, i de pas si donava per viure amb la meva família i situació actual. I no, no donava per viure. Ara he tornat a la meva feina a la UPC on ajudo el personal d’administració a ser una mica més feliç, col·laborador i motivat a la seva feina. Si em pregunteu pel meu somni seria treballar d’especialista itinerant en STEM a les escoles rurals, com tenen especialista de música o de gimnàs.
ES
Como puedes deducir leyendo las entradas de este blog me considero un especimen transdisciplinar, al que le apasiona aprender cosas y descubrir cómo aprendemos. Lo confieso, tengo síndrome de Diógenes por el conocimiento. Para sobrevivir, lo que aprendo lo escribo en forma de post y vuelta a empezar. El punto débil de esta estrategia es que no soy especialista en nada ni tengo oficio artesano más allá de escribir, así que hasta que no se necesiten perfiles como el mío no me haré rico en dinero.
Mi recorrido es un poco errático. Estudié física porque pensaba que no servía para el dibujo técnico -y nadie me dijo nunca lo contrario-; hice de voluntario en Bosnia pensando que ayudar a los demás me hacía feliz; hice el doctorado porque pensaba que era un científico loco; trabajé en la empresa para ir más allá de los papers científicos; trabajé en la administración porque pensaba que quería ayudar a empresas a innovar; hice un MBA de cooperativas porque pensaba que me gustaría ganar dinero en la empresa; volví a la universidad para poder hacer de profesor y satisfacer mi ego, investigar de nuevo y aprender.
Ayudé a montar una escuela durante dos años para decidir si lo era lo que realmente me apasionaba, aprender a enseñar ciencias de verdad, no sobre el libro, y de paso si la cosa daba para vivir con mi familia actual. Y no, no daba para vivir. Ahora he vuelto a mi trabajo en la UPC donde ayudo al personal de administración (PAS) a ser un poco más feliz y motivado a su trabajo. Si me preguntáis por mi sueño os contesto rápido; trabajar de especialista itinerante en STEM en las escuelas rurales , como tienen especialista de música o de educación física.
Blog de Pere Losantos 
Hola Pere,
Sóc tutora de 6è d’una escola de Badalona i ens agradaria molt que vinguesiss a fer-nos un taller a classe. Com podem fer per concretar un dia?
Gràcies!!!!
Hola Gemma, contacta amb promocio@upc.edu que és qui gestiona l’agenda de tallers. Moltes gràcies pel teu interès
Hola Pere,
Ja vaig a escriure a aquest email i ho he tornat a fer però em retorna els emails. Em diu que no pot rebre correus en les dues ocasions que l’he enviat…. Què faig? 😦
Hola Gemma, ara veig que és pla.promocio@upc.edu, van canviar fa un parell d’anys i no me n’havia assabentat! PRoves amb aquesta? Si no ja hi parlaré jo. Disculpa!
Bon dia Pere,
M’agradaria poder contactar amb tu, ja que m’interessa molt les xerrades i talles de crisi climàtica.
Al nostre centre aquest any tenim un taller d’escola verda i ho estem tractant, m’agradaria poder comptar amb tu.
Gràcies
Hola Lourdes, contacta amb promocio@upc.edu que és qui gestiona l’agenda de tallers. Moltes gràcies pel teu interès.
Pere hem creat aquesta peticio, som mediadors professionals d,arreu, firma i fes difusiò
http://www.peticiomediacio.com
Gràcies Núria
Hola Pere, nosaltres som un aempresa tecnologica dedicada a la tecnología 3d, si en algun moment us pot interesar xerrades o demostracions dons encantats info@3dvisual.es
Hola Pere,
Em dic Lluis, soc un arquitecte -senior..- i m’apassiona el mon de la fabricació digital, i les possibilitats que ofereix al ciutadà, vull dir que no estic pensant en fer cases amb impressores 3D, -com volen fer el xinos-, sino coses molt mes properes i pràctiques, com per exemple restituir-se el comandament del meu microones (ho he fet) que pateix d’un mal disseny que el fa dèbil i trencadis necessariament. si jo poso a disposició de tot-hom aquest fitxer stl, …doncs d’això es tracta !
He visitat l’ateneu de les Corts, i voldria entrar mes a fons en aquest mon.
En aquest moment estic per refer-me una altra peça -impossible de trobar com a recambi- , que necessita d’un escanejat prèvi per obtenir la forma i editar-la després, tu saps qui pot oferir la utilització d’un scanner …?
M’encantaria col·laborar en aquesta tasca que tu mateix i altres joves sensibilitzats per lluitar contra “el lado obscuro” de la industria del consum (compra, falla, compra…) ….em produeix una gran ssatisfacció trencar aquest ritme !
Bé, si pots ajudar-me amb això de l’escanner t’ho agrairé, si no , ja ens veurem en algún espai/temps de l’univers fab3D….
adeu
Lluis
Hola Pere,
Ja vaig a escriure a aquest email i ho he tornat a fer però em retorna els emails. Em diu que no pot rebre correus en les dues ocasions que l’he enviat…. Què faig? 😦
Hola Pere!! quizás ya no te acuerdes de mí, fui compañera de trabajo como profesora de la Escola Industrial por los años 2008/2010 y siempre me pareciste una persona con un gran sentido común y comprometido con la sociedad. Ahora ya vivo muy lejos en Mendoza, Argentina ya he vuelto a la tierra donde nací y me ha gustado mucho tus proyectos y muy especialmente el tema de la creatividad en los niños. Quiero felicitarte por tu entusiasmo y compromiso!! Un abraçada,,,, MARIA LUZ MARIN
Hola Lluís, et recomano que et posis en contacte amb la gent de Tarpuna sccl que fins avui han estat desplegant la Xarxa d’Ateneus de Fabricació (Les Corts n’és un). Ells et poden ajudar crec. Si no, pots preguntar als dos MOB que ja hi ha a Barcelona. Salut
Hola MariLuz, sí me acuerdo de ti, claro. Ya ves, sigo con el tema de la creatividad, las STEM, la didáctica, intentando vivir de esto si caer en la rutina ni en la miseria. Si te puedo ayudar en algo me cuentas. Un abrazo.
Juasjuasjuas!!! Pere! Quina gràcia! No tenia ni idea de que tenies un blog!
llana + emprenedoria + ciència + tecnologia + … = Diògenes del coneixement
Hauríem de fundar una tribu diogenesÈtica del coneixement, no et sembla?
Hola, Pere. Mi nombre es Javier y estuve hablando con usted al finalizar la charla del Fablab Terrassa. Como le comenté, estoy interesado en su charla para una de las ferias de Barcelona en las cuales formo parte de la organización. Aquí tiene mi correo (quitando espacios) en caso de estar interesado en mi proposición: info @ javierdelavegaeder . com ¡Un saludo!
Ei Cris, per on pares??
I tant Ana, quan vulguis. Ens contactem pel darrera (en el bon sentit 🙂
Bon dia Pere, sóc l’Ana Álvarez, de la cooperativa Calidoscoop (l’equip fundador som l’antic equip tècnic de l’extinta Ara_Coop, SCCL). Segueixo el teu blog i ara, des de que també sóc profe a la UPC, ja fa dies que et volia contactar (per varios motius). Et sembla bé que ens parlem la propera setmana?
Salutacions cordials
Ana