Continuo amb la dèria de reduir la petjada de carboni de la universitat. Aquest any ens centrem entre d’altres en la descarbonització de la compra de material d’oficina.

D’entrada sembla més fàcil d’implementar que per exemple la limitació dels viatges del personal perquè la universitat pot de facto limitar els productes que es poden comprar tal i com es fa ja amb l’equipament informàtic. Un bolígraf, per exemple, no pot ser de qualsevol plàstic; un paper ha de complir especificacions ambientals. Però fins ara no havíem entrat en el tema de la petjada de carboni.

La carta als reis a 5 anys vista

1. Que l’empresa proveïdora ens informi anualment sobre la petjada de carboni que suposa l’execució del contracte per incorporar-la a l’inventari de la universitat. Això ja ho fa Google o Microsoft amb els seus serveis al núvol, o les energètiques, o les agències de viatges, però costa que ho facin empreses que presten serveis com ara manteniment o aprovisionament. La nova directiva CSRD empeny fort, i està ajudant les empreses a fer els deures.

2. Que l’empresa proveïdora informi en el seu catàleg (ABANS DE COMPRAR) sobre la petjada de carboni dels productes o serveis per poder decidir sobre la meva compra. Quan contracto un viatge (o el busco a un navegador) puc conèixer amb facilitat la petjada de carboni i comparar. Per què no el mateix amb una raima de paper (Raima=paquet de 500 fulls)? Els fabricants cada cop més treballen amb plataformes que permeten calcular la petjada de carboni de cada producte que surt de la fàbrica.

3. Que la factura electrònica que emet el proveïdor incorpori els costos de CO₂ de manera que es pugui llegir de manera automàtica -no un mer text descriptiu sinó una xifra calculada amb ISO14064- i incorporar al sistema de comptabilitat de la universitat. Això ha de permetre treballar amb models de carbon pricing o taxes de manera automàtica i que les direccions de departament no puguin comprar més viatges o productes o serveis si han esgotat el pressupost de carboni anual. Un cop tinguem això, quan la Generalitat a banda d’un pressupost financer faci la distribució del carboni podrem treballar bé.

4. Que la universitat informi sobre la petjada de carboni dels seus productes com ara el lloguer d’espais. Cada dia hi ha més empreses que ho demanen en resposta a les demandes que al seu torn els fan els fons de capital. No pots demanar allò que no ets capaç d’oferir.

Cal fer molta feina encara, l’entorn normatiu apreta i cal estar preparats.