En plena crisi climàtica, un no pot deixar de preguntar-se per què encara hi ha carreres de F1, màxim exponent del malbaratament de CO2 tant a la pista com pels milers de fans que es desplacen als circuits per terra, mar i aire com a activitat turística, per no parlar de la logística del circ saltant de continent en continent. Són tan diabòlics com semblen? Què faríem nosaltres si fóssim directius de la FIA o Presidents de la Generalitat?
On s’amaguen les emissions?
La FIA té una estratègia de sostenibilitat ben elaborada i convincent. Si llegiu el darrer informe de 2025 podreu veure que en realitat les emissions dels bòlids de F1 suposen menys de l’1% de les 168.000 t CO2e del negoci. La logística de moure amunt i avall el material del circ ambulant, els viatges dels equips, l’organització de cada cursa i les instal·lacions dels equips conformen la resta. La FIA està fent un gran esforç per reduir emissions i han aconseguit una reducció del 26% entre 2018 i 2024 amb quatre curses més al calendari. I és el que deia l’altre dia, quan una organització s’hi posa de manera professional (per pressió dels stakeholders i normativa, bàsicament) i hi dedica recursos les reduccions de fins el 50% són relativament simples d’aconseguir.
Ara bé, realment cal tot això? No és una mica superflu fer curses de cotxes que cremen CO2 i fan molt de soroll? Si fossis directiu de la FIA o bé president de la Generalitat, quina d’aquests tres opcions recolzaries?
Tres opcions per afrontar la incoherència
La primera actitud és la que sembla ha adoptat la FIA, apostar per reduir les emissions sense alterar el model de negoci. Un desplegament impressionant de mesures, amb molt de sentit com la reordenació de les curses per continents (evident), la reducció del 30% en el consum dels motors introduint conceptes com recuperació d’energia i combustibles SAF (com a l’aviació), energies renovables a les facilities, biofuels a la flota de camions, pneumàtics FSC… Canviar tot sense tocar el negoci. I si llegeixes l’informe quedes satisfet. El problema és que no baixaran del 50% i acabaran compensant.
La segona és la que tothom entendria, un canvi de cultura sense tocar massa el negoci, passant les curses a vehicles 100% elèctrics. Argumenten que ja els han fet híbrids i amb combustibles sostenibles per F2 i F3, i la F1 el 2026. I que una bateria com les actuals no donaria prou prestacions per garantir l’espectacle. També és cert que cap el 1950 el públic ja comprava aquell espectacle, no tant per la velocitat com per l’espectacularitat i perícia dels pilots en igualtat de condicions. En tot cas -deu pensar la FIA- sent realistes, la cursa en sí és la xocolata del lloro, menys de l’1% d’emissions. Però enviaria un senyal complementari a l’esforç que estan fent per reduir l’altre 99%. Si no es fa així, la percepció del públic general que no és conscient d’aquest 99% és “si encara podem crear benzina com si no hi hagués un demà, la cosa no deu ser tan greu”.
En aquesta opció encaixarien projectes com el Formula Student on equips d’estudiants universitaris de tota Europa com l’EcoRacing de la UPC. preparen i competeixen amb vehicles i equips elèctrics (o en evolució). L’estudiantat que hi participa té les portes obertes al món laboral no tant per la part tècnica com per l’experiència professional que suposa participar d’un equip de treball que s’ha de gestionar com una empresa de debò.
La tercera opció, més radical, és prohibir el circ. Quan vam tenir la COVID es van aturar els països sense gaire contemplacions, només ens deixaven treure a passejar el gos. Té sentit ara com ara un negoci que frívolament fa apologia de la combustió del poc CO2 que queda per emetre sense ultrapassar els 1,5C? Aquesta opció és evident que pocs partits polítics -que són els que acaben fent les lleis- la comprarà perquè ja se sap, el negoci que suposa per Catalunya, el turisme d’alt nivell adquisitiu que pot atraure, la indústria local de muntar, netejar i desmuntar el circuit, que si quantes innovacions general la F1… És clar, aquests postura és incompatible amb el relat de que hem de reduir les nostres emissions fent servir el transport públic i plantant floretes per atreure la biodiversitat, però aquest és un altre tema.
De moment guanya la primera opció, i tots ben contents sabedors que d’aquí a 5 anys podrem gaudir del circ a Catalunya (i de fet cada cap de setmana) bé en directe al circuit bé apoltronats al sofà mentre fem la migdiada, amb l’aire condicionat com a mesura d’adaptació climàtica de primer nivell. I plantetes al balcó per allò de la biodiversitat.
Blog de Pere Losantos 
Deixa un comentari