Un ja té uns anys i per sort o per desgràcia es comença a conèixer. Mirant enrere veig clarament un patró d’atracció que em fa tornar de manera recurrent a endinsar-me en aquest tipus de sistemes impredictibles i indomables entre l’ordre i el caos. A casa em diuen tastaolletes, però el que no saben és que hi ha un fil conductor darrere d’aquesta atracció, en realitat no m’he mogut mai del locus dels sistemes complexos…

Faig una mica de recompte… però abans, pels que acabeu d’arribar, podem definir un sistema complex com un conjunt format per un gran nombre d’elements que interactuen entre si, normalment de manera no lineal, donant lloc a propietats emergents que no es poden predir ni reduir a les característiques de les seves parts individuals. El formiguer és un dels exemples més coneguts, cap formiga (l’element) sap que genera un formiguer (propietat emergent) que té comportament no lineal (el rastre de feromones que es reforça quan més i més formigues passen pel mateix camí).

Distingiria potser entre l’àmbit personal…

• La cosmologia: em recordo a mi mateix als 15 anys devorant la col·lecció de llibres vermells del MUY INTERESANTE especialment tot el que tingués a veure amb forats negres, estrelles i galàxies. Encara avui m’emociono quan em poso Interstellar per enèsima vegada o quan recupero el llibre de Kip Thorne.
• La psicohistòria d’en Hari Seldon [saac Asimov, com podeu no saber això?], la branca fictícia de la matemàtica i l’estadística que tracta de les reaccions dels éssers humans davant d’estímuls socials i econòmics. També una saga de lectura recurrent, les tres “Fundacions” i les seves derivades.
• El desenvolupament del cervell i l’aprenentatge i en especial els trastorns d’espectre autista. Lectures apassionades del meu referent de capçalera, en Simon Baron-Cohen i la seva teoria d’Empatia / Sistematització. Un conjunt de neurones que generen comportaments emergents “no programats” com la consciència i el llenguatge.
• La música per sobre de tot, amb els elements simples (notes i silencis), les relacions entre elles i les variacions no previstes. Com poden un conjunt de notes despertar tantes passions? Per què ens uneix l’himne d’un club de futbol? Per què ens posa la pell de gallina un vídeo com aquest o els concerts participatius d’en Collier?

En l’àmbit professional també em criden aquests sistemes

• Formació en física (llicenciatura i doctorat) com a ciència -de debò- que estudia i modela els sistemes i que permet entendre una mica més de què parlem quan parlem de sistemes complexos, i d’aixecar la mirada i entendre meravelles com The web of life d’en Fritjof Capra.
• La gestió de la innovació: aquí ja entro en el terreny professional, més de 10 anys dedicats a explorar aquests sistemes amb moltes parts i relacions que “de sobte” generen innovacions disruptives o que fan que una tecnologia esdevingui obsoleta d’un dia per l’altre.
• La gestió de les organitzacions més enllà de la jerarquia. A la UPC -un sistema participatiu que ja de per sí és complex- amb el desplegament del Programa Nexus24. Vam posar en marxa un programa d’innovació col·laborativa amb les 1500 persones del personal d’administració i serveis que poques organitzacions han pogut experimentar. Molta pràctica, aprenentatges i també base teòrica amb lectures inspiradores que parlen de propòsits, de xarxes i d’amics com Tejeredes, Laloux i tants altres…
• I ara, com a usuari de la IA i els seus models LLM que són sistemes complexos cada cop amb més components (paràmetres, en diuen), interaccions, no linealitats i comportaments emergents que no entenem.

I entre el pla personal i el professional, la crisi climàtica.

El clima sempre ha estat present entre els meus interessos -més enllà de la meteorologia, passió compartida pel 90% dels catalans- com a sistema complex. Un sistema complex que no és diferent dels que he esmentat fins ara, i que no s’aturarà per molt que alguns neguin la seva existència. La mateixa no linealitat que fa que patim fenomens climàtics extrems, els mateixos mecanismes de retroalimentació i histèresi que descabdellen la irreversibilitat a escala humana dels tipping points…. No és la pujada lineal de la temperatura i dels ppm que veiem al temps de la tele3, és tota la dinàmica associada al sistema complex no lineal.

Un ja té uns anys i per sort o per desgràcia es comença a conèixer. Mirant enrere veig clarament un patró d’atracció que em fa tornar de manera recurrent a endinsar-me en aquest tipus de sistemes impredictibles i indomables entre l’ordre i el caos. A casa em diuen tastaolletes, però el que no saben és que hi ha un fil conductor darrere d’aquesta atracció, en realitat no m’he mogut mai del locus dels sistemes complexos…