Ahir vaig veure la pel·lícula francesa Le tourbillon de la vie, de l’Olivier Treiner que explora a través de la vida de la Julia Feynman com són les casualitats i no les nostres decisions les que acaben modelant la vida. Pensava en si existia un paral·lelisme entre la nostra vida i els models d’aprenentatge LLM de la IA, el model de sortida, l’aprenentatge, els prompts o condicions de context…

1. El model de base: els LLM tenen un model de base, un “cervell” que com el nostre és fabricat amb certa quantitat de paràmetres que el fan més o menys evolucionat o enfocat a unes tasques o altres. També el cervell humà des de fa milions d’anys ha anat evolucionant, i fins hi ha diferències en l’actual: n’hi ha més talentosos, més o menys enfocats al coneixement, a les tasques pràctiques, a la cura, al càlcul, als esports… màxima diversitat.
2. L’aprenentatge: els LLM passen per un procés d’aprenentage a partir de milions d’entrades de text, converses, viquipèdies, bases de dades de codi… i estableix patrons de llenguatge i gramàtica. Aprèn a parlar i escriure amb humans, incorpora el coneixement i també les regles del món. Una mica el que fem nosaltres fins a finals de l’ESO. Una part d’aquest aprenentatge el fa “llegint” de moltes fonts per saber predir quina paraula vindrà darrere d’una altra, però una altra part té un feedback humà (pal i pastanaga) perquè ja sabem que aprenem a base de cops. I nosaltres aprenem no només a l’escola, és clar, també la família, la cultura, les relacions, les situacions… tot això ens va ensenyant fins que sortim de l’ou…
3. El context: i arriba el moment d’enfrontar-se a la vida real, començar a prendre decisions per un mateix, la primera xicota, els estudis que trio, com m’encaro a determinades situacions de la vida o de la classe, i tot això ve marcat per l’aprenentatge rebut però molt també pel context: no faré el mateix entre el meu grup d’iguals que amb la meva família, com em trobo aquell dia, si em fa mal la panxa, si he dormit bé… Aquest context són els prompts i la conversa prèvia dins un mateix xat, els LLM no saben què vam dir a un altre xat, tenen poca memòria. La resposta del LLM dependrà molt també de com formulem la pregunta i del que haguem dit abans.

I pensava jo en tot aquest paral·lelisme, en si les nostres decisions immediates tenen uns paràmetres establerts en el nostre cervell i tenim menys albir del que pensem, si els models de cervell són tan diferents i si això és políticament correcte dir-ho, en com canvia la nostra vida el fet d’haver triat una extraescolar o una altra, o no haver tingut l’oportunitat de fer-ho.

I sobre per què sembla que tingui més responsabilitat un humà quan prem el botó de la bomba que un algoritme si en el fons els dos són cervells programats tant en el punts partida, en l’aprenentatge donat pels pares i mares i entorn, i el context que poques vegades depèn d’un mateix…

Nota: no deixa de ser curiós el cognom de la protagonista, Feynman, i que un dels marits, en Paul, sigui físic especialitzat en processos estocàstics que aplica a predir l’evolució de la borsa.