Penso que per responsabilitat amb la societat i per higiene laboral qualsevol persona que treballi a l’administració pública -i hi incloc la universitat- hauria de tenir sempre tres projectes d’innovació encavalcats, un acabant, un a mig fer i un per començar. Us explico els tres que jo tinc en marxa i us animo a compartir aquesta bona pràctica d’innovació en l’administració i de motivació personal.

La feina pot ser molt avorrida si no tens cap projecte de millora que ningú t’hagi demanat o que et sembli que cal fer encara que “els de dalt” no hi hagin pensat. Sempre, és clar, en el marc de les teves funcions i estratègia de l’organització. Si més no, tinc la sort de que allà on treballo tenim certa autonomia per tirar endavant aquest tipus de projectes, i fins ara diria que he encertat els temes que he triat. També he après la importància d’un padrí o padrina del projecte, d’establir un termini (tres anys en el meu cas), de treballar amb persones que comparteixin objectiu i propòsit, i de transferir els aprenentatges.

2024-2026. Informe ambiental dels pressupostos

Aquest és un projecte ja en fase final i avui amb exigència jurídica. La UE ens demana que l’administració (incloses les universitats) especifiquem quina part del nostre pressupost i de les actuacions que conté contribueix a assolir els sis marcadors de la taxonomia verda del GBRF (mitigació, adaptació, aigua, contaminació, biodiversitat i economia circular) i que treballa també la Generalitat. El 2024 vam començar a preparar l’informe dels pressupostos del 2025 amb un pilot, ara estem adaptant ja els de 2026 treballant ja amb altres universitats, i quedarà un any de consolidació de la metodologia i transferència dels aprenentatges. M’agrada perquè em permet treure el meu jo rondinaire i preguntar als caps de servei “aquest actuació per la que demanes 100.000€, m’ho dius de debò que no pots fer que tingui algun impacte en millora ambiental, cap ni un? No podríem fer-ho millor plegats?”

2025-2027. Pla de vulnerabilitat i adaptació climàtica

Aquest és un projecte en el segon any de vida i que fins ara ningú no exigeix, però tot arribarà. Es tracta de disposar d’un pla de vulnerabilitat i adaptació climàtica per a la universitat com ens poden afectar els fenomens climàtics extrems (esclafit) o estructurals (sequera). Comencem en aquest primer any desenvolupant la metodologia: quins elements climàtic ens poden afectar (pluja, sequera, temperatura alta o baixa, vent…), a quins processos pot afectar (una onada de calor que no deixa fer classe, una baixada de pressió per sequera que afecta els laboratoris…) i quins protocols implementem per estar preparats. Aquest m’agrada perquè sempre he tingut un punt de protecció civil i emergències dins meu.

2026-2028. La Universitat activista de les science shops

Aquest projecte està naixent i cal acompanyar-lo amb prudència i perseverança. De fet ja el 2007 ja hi pensava (i les science shops existeixen des dels anys 90 a Holanda). Ara i amb l’empenta de les polítiques i proejctes UE de ciència ciutadana i de la Living Knowledge Network aquest rol d’universitat activista pren un nou impuls. La idea és que si tu ets una entitat (posem per cas l’associació d’afectats per la petroquímica de Tarragona) amb un repte de coneixement puguis demanar a la universitat que et faci un estudi per verificar si el que diu l’administració i l’empresa sobre els nivells d’emissions amb potencial cancerigen és cert, o si estan maquillant d’alguna manera les xifres. La universitat pública ha de disposar d’un pressupost propi per fer aquesta tasca (amb la participació d’estudiantat que aprèn) i de prou autonomia per fer servir la seva veu sense por a perdre ajuts d’empreses, entitats financeres o de l’administració. Ara hi ha casos esporàdics, la idea és donar metodologia, mètrica i cobertura a tot el procés.

I tu,com gestiones la teva cartera de projectes d’innovació personal? Contràriament als que alguns pensen, els treballadors públics també en fem d’innovació, i molts som apassionats de la nostra feina. És clar, sempre hi ha estructures que ho promouen i estructures -i persones- que s’aferren al control i a la por i que desmotiven o prohibeixen, però des de la meva experiència -i són molts anys treballant en l’àmbit de la innovació- guanyem els motivats.