Hi ha un centre docent del sistema universitari català que em té el cor robat de sempre, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT UPC) i el seu projecte d’acció social. Jo li poso unatriple AAA, en la línia dels ratings universitaris tan de moda, però aquí de debò. I us explico el per què:

Una mica d’història:

La FOOT va veure la llum a Terrassa com a escola universitària el 1977 i és avui una petita escola amb uns 300 estudiants de grau i 30 de màster i amb espais propis al centre de Terrassa. Compta també amb el Centre Universitari de la Visió amb seus a Terrassa i a Barcelona, peça clau del model. Per què us en feu una idea, a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) també petita -uns 500 estudiants- són 25% noies i 75% nois. (Totes aquestes dades i més al per a mi meravellós portal de dades de la UPC).

A d’Aprenentatge Servei

L’atenció de la sanitat pública dels problemes de visió és un nyap ple de forats que fa atenció mèdica (cataractes, glaucoma…) però no revisions optomètriques (revisió de la vista) ni ulleres, ni la baixa visió. Molta gent -especialment infants- queden sense cobertura i sense prevenció, i aquí entra en joc el Centre Universitari de la Visió (CUV UPC). El projecte de Mirades Solidàries en què participa tota l’escola atén més de 2000 persones anualment en situació de vulnerabilitat derivades derivats d’ajuntaments i entitats de serveis socials. A més, fan revisions periòdiques a les escoles de primària de la ciutat de Terrassa per desemmascarar dificultats d’aprenentatge que no són sinó problemes de visió fàcilment corregibles. I tot això, és clar, ho fan en format Aprenentatge Servei: l’estudiantat hi participa i aprèn mentre retorna part de la inversió que la societat fa en la seva formació. I podeu pensar, és clar, fan la revisió però, i després, què? Doncs tenen convenis amb moltes empreses del sector que els proporcionen vidres i muntures per cobrir aquests casos. Un ecosistema sostenible en termes econòmics -tot i que podria tenir més recolzament, certament- treballat a pic i pala durant molts anys i que podria perfectament ser un cas de negoci per a l’Àlex Osterwalder.

A d’Activisme de recerca

Com a Universitat pública la FOOT orienta la seva recerca (incloent els treballs final d’estudis de grau i màster) a recollir i donar visibilitat a aquestes situacions de desempara en el cas de la visió. Un exemple paradigmàtica és la recerca sobre l’actual pandèmia de miopia de la que fa anys fan seguiment i denuncia pública. L’abús de les pantalles i baixa lluminositat fa que alguns estudis situïn l’any 2050 com el moment en que el 50% de la població mundial haurà desenvolupat miopia o alta miopia que, a banda dels problemes d’aprenentatge del moment en infants i adolescents, poden derivar en problemes degeneratius de la retina o fins i tot en ceguesa en un futur.

A d’Ascensor social

Potser és la dada que més m’agrada aquesta. No tinc clar el factor desllorigador -el gènere, amb un 80% noies i 20% nois; els estudis de procedència -67% provinents de les PAU, 26% de CFGS-; l’enfocament social de l’escola -de ben segur que alguns estudiants actuals van passar pel CUV fa anys-… El que sí tinc clar és que de manera recurrent entre el 70 i el 60% d’alumnat que entra a la facultat pertanyen a famílies que no han anat mai a la universitat. Aquesta dada, que us pot semblar poc rellevant, és una rara avis en el món universitari. A tall d’exemple, a l’altra escola UPC de Terrassa, ESEIAAT, aquesta xifra es redueix a la meitat, un 32%. I si anem a industrials Barcelona, ETSEIB, un alarmant 12%.

No sé si us he convençut (i de ben segur que hi ha poc rigor en algunes afirmacions, no és el meu camp) però per a mi aquesta triple A d’Ascensor, Activisme i Aprenentatge Servei es resumeix en una de sola. Una escola amb Ànima. Tant de bo altres centres universitaris tinguessin tan clar la seva missió.

Gràcies al personal de la FOOT, del CUV i en especial a la incansable, rebel i lluitadora Núria Tomàs a qui desitjo una ràpida recuperació.