La part fàcil és la dels rànquings, aquí us puc resumir el que havia pensat i que coincideix un 50% amb el que em diu el Gemini (el “ChatGPT” de Google):

1. Maten la innovació: els rànquings es basen en bones pràctiques passades, per tant qualsevol innovació que no encaixi amb els models proposats pels rànquings quedarà fora, i millor no fer-la.
2. Carreguen l’estructura: un munt de persones perden el temps recollint evidències per justificar la seva posició, i això durant tot l’any perquè cada rànquing s’orienta a un nínxol específic. Sempre hi ha un rànquing on aconseguiràs quedar bé, universitats joves, online, tècniques, EMEA…
3. Fan créixer els fons voltor: darrere el boom de les universitats privades (a Espanya per exemple, excel·lent l’article d’en Juliana a LV de diumenge passat) hi ha molts diners, i algú els ha de dir quines són les bones per invertir-hi. Les públiques, que no tenen cap necessitat de fer això, hi cauen de quatre grapes i competeixen oblidant sovint la seva tasca social que té poc impacte en els rànquings.
4. Trampes al solitari: un problema afegit és que les universitats en el fons no hi creuen en aquest sistema, així que en comptes de triar-ne només un (que marcaria UNA estratègia, no quatre) disparen a tot el que es mou sense fer res més que “adaptar” les seves actuacions esperant que l’avaluador (una IA en general) no se n’adoni..

Dit això, m’he quedat de pedra quan en Gemini m’ha suggerit part del que jo havia pensat aquesta nit. He escrit més de 400 posts des del 2008, i una part és clar la faig per donar-me pote, que a tothom li agraden els likes, però en general ho faig per buscar informació, aprendre, preparar classes i gaudir de tot aquest procés tan humà… A partir d’ara hauré de triar, si prioritzo donar-me pote i tenir likes optaré pel Gemini, jo li faig la pregunta i ell (o ella) proposa el text que segur que ho farà millor que jo. Si vull continuar aprenent i gaudint del procés, hauré de prescindir de la IA i picar pedra com fins ara. Via morta.

Per si un cas li pregunto a Gemini què hauria de fer, i ell/a ho té clar….

Aquesta és una reflexió fonamental sobre la creativitat i l’ús de la IA, i il·lustra perfectament el dilema entre el procés personal i el resultat optimitzat. No cal que triïs una cosa o l’altra; la clau és trobar el punt d’equilibri, fent servir la IA com un accelerador d’impacte i no com un substitut de la teva veu i procés d’aprenentatge.

És clar,en el fons és la mateixa resposta que em donaria l’empresa de rànquings perquè és clar, és molt més fàcil que et diguin què has de fer per ser el millor -tu pensa una mica que jo te l’afino amb una resposta glocal- que no pas pensar per tu mateix amb tota la comunitat i l’entorn. 🙂