A les darreres eleccions de la UPC 1244 persones ostentaven el 51% del poder de decisió, mentre que 32.261 es van repartir el 49% restant. Una ràtio de 1 a 26. La universitat pública té moltes coses bones però aquesta en particular és una falla democràtica que m’enerva.

La llei que regeix la universitat púbica promou la participació de tots els estaments i la presa de decisions per votació i consens, sense imposicions, però el que no surt als titulars és que hi ha un col·lectiu, el PDI-A, que sempre sempre tindrà el 51% del poder de decisió per un motiu bàsicament històric. Em recorda a l’església catòlica i el seu problema de gènere o, més recentment, a la nova empresa de rodalies.

Analitzo quatre propostes amb les darreres votacions a rector o rectora del 2025, i val a dir que els resultats no canvien de manera significativa, continua guanyant en Xicu Torres en tots quatre escenaris. També cal esmentar que a nivell europeu hi ha bàsicament quatre models d’elecció del rector, alguns aplicats a casa nostra com la UOC, però no hi entraré, potser en un altre post.

Estaments, cens i participació

En el sistema actual la universitat està repartida en quatre estaments, PDI-A (professorat amb trajectòria i estabilitat), PDI-B (professorat i personal investigador temporal o acabat d’arribar), EGM (estudiantat de grau i màster) i PTGAS (Personal tècnic de gestió, administració i serveis). Que anomenem PDI-A i PDI-B ja dóna idea de per on van les coses, una mica com els dos Pallars. La taula següent detalla el cens de cada estament a les eleccions de 2025 i quants van votar.

	Dret a vot	Votat	Abstenció	D. Crespo	X. Torres	En blanc
a) PDI-A	1244	1053	15,35%	399	552	102
b) PDI-B	3881	1067	72,51%	399	556	112
c) EGM	26704	3191	88,05%	1955	1986	250
d) PTGAS	2023	1464	27,63%	588	574	302

Com podem veure no és només un tema d’estament superior en el cas del PDI-A sinó també de legitimitat, que una participació del 12% en el cas de l’estudiantat, amb una ponderació del 24% com veurem tot seguit condicioni el resultat final no té massa sentit i caldria en tot cas fomentar la participació.

El sistema actual: feudalisme del coneixement

Aquest és el pes de cada col·lectiu actualment segons la LOSU i els Estatuts de la UPC de 2025 (molt semblant a la resta d’universitats catalanes). PDI-A: 51%; PDI-B: 14%; EGM: 24%; PTGAS: 11%. Amb aquest 51% el PDI-A sempre té la paella pel mànec a l’hora de triar rector o rectora. I, per acabar-ho d’adobar, el rector o rectora ha de pertànyer en aquest col·lectiu PDI-A, raonable en tractar-se d’una entitat acadèmica.

Un cop aplicada aquesta ponderació a la participació de cada col·lectiu, el candidat Xicu Torres aconsegueix el 53,28% dels vots, en Daniel Crespo el 36,16% i el candidat Vot EnBlanc el 10,56%, evitant la 2a volta que s’activa automàticament si cap candidat no arriba al 50% incloent vots en blanc.

El sistema radical: sectorització i igualtat d’estaments

El primer que ve al cap és que la democràcia plena seria que tothom que pertany a la comunitat UPC tingués dret a vot i que el vot tingués el mateix valor, sense estaments. Això té tres inconvenients clars: el primer, que -si votés tot l’estudiantat, cosa que mai ha passat- dominaria l’elecció de rector o rectora perquè són 10 vegades més que qualsevol altra col·lectiu. El segon, que hi ha una llei que estableix que el 51% dels vots ha de ser de PDI-A i que no ens podem saltar. El tercer, que com que l’estudiantat només hi és 4 o 5 anys a la UPC i els mandats són de 6 anys, no hi ha memòria històrica entre eleccions per aquest col·lectiu ni retiment de comptes.

Per evitar el primer problema el vot es sectoritza per estaments, similar al que fem amb les províncies amb les eleccions generals o altres agrupacions. Independentment de la quantitat de gent de cada col·lectiu, el pes de cada un representa un percentatge. Si no, les províncies més poblades tindrien més poder de decisió sempre. Tenim encara el segon problema de la llei, però anem a pams. Si el pes de cada estament és el mateix tenim que en Xicu Torres guanya amb el 52,02% (sense 2a volta) i en Daniel Crespo un 37,85%, millora lleugerament.

Una primera proposta legal. Canviem les regles del 49%

Com hem dit ens hem d’ajustar al marc normatiu i aquí és on descobreixo amb sorpresa que la LOSU només blinda el 51% del PDI-A però que per a la resta deixa autonomia universitària (també la LUC, la llei catalana d’universitat). Per tant aquí tenim màniga ampla per fer i desfer, només caldria modificar els Estatuts però és possible sense passar pel calvari de Madrid. Això obre la porta a fer un repartiment diferent dels pesos, no solucionem el tema del 51% però si pugem el pes d’algun altre col·lectiu ja no és tan fàcil perquè el PDI-A sovint es mou en una forquilla del 40/60 dels vots cap a un o altre candidat.

El primer que ens ve al cap és millorar la participació del PTGAS, fidel escuder i servidor del PDI-A (i menys del PDI-B), professional de vàlua contrastada i amb llarga vinculació amb la casa. Podríem fer per exemple que el PTGAS tingués un 30%, un 9% el PDI-B i un 10% l’estudiantat (per allò del retiment de comptes que hem comentat). Amb aquesta ponderació en Xicu Torres guanyaria amb un 51,78% i en Daniel Crespo obtindria un 38,31%, cap canvi significatiu més enllà de l’autoestima del PTGAS.

Una proposta legal millorada. Doble ponderació

Hem dit que una altra de les falles del sistema és la baixa participació. Com podem estimular que els dos col·lectius que no participen gaire (PDI-B i Estudiantat) s’hi impliquin? Podem fer tallers de cultura democràtica i participativa, podem obligar-los a participar… però potser hi ha un model més interessant, la doble ponderació.

És cert que el sistema de sectors per estaments corregeix la quantitat de persones de cada col·lectiu però no la baixa participació. SI només votés 1 estudiant per centre docent, el seu vot tindria el mateix valor -o de fet més del doble amb l’actual ponderació- que el dels 1.464 PTGAS que han votat. No sembla just. Per corregir aquest problema proposo fer una doble ponderació, la primera per exemple mantenint el model actual per no complicar-ho massa i la segona basada en la participació. Com més participa un col·lectiu, més pes té, és a dir, multipliquem el 24% de l’estudiantat per la seva participació. Això fa que el pes del PTGAS que participa entre 70 i 80 % creixi molt, i el de l’estudiantat i PDI-B baixi. Aquest model té moltes similituds amb la coneguda llei d’Hondt perquè té prioritza les persones que voten per davant del cens electoral.

Per si ajuda a entendre el mecanisme aquí teniu tot el procés:

Estament	1a ponderació (%)	Participació (%)	2a ponderació (%)	Normalització
PDI-A	51	–	–	51
PTGAS	11	72,37	7,96	26,56
PDI-B	14	27,49	3,85	12,85
Estudiantat	24	11,95	2,87	9,59
TOTAL	100	–	–	100

En el cas extrem que PDI-B i EST només tinguessin una participació de l’1% el pes del PTGAS seria gairebé del 49%. Es poden establir mecanismes correctors en aquesta proposta, és clar, perquè podria ser que el PTGAS de manera subtil desincentivés la participació de l’estudiantat, o que en comptes de ser un procés cooperatiu es convertís en una competició entre sectors. Es podria limitar amb un mínim i un màxim de doble ponderació, sempre hi ha coses a millorar. En aquest últim escenari amb les dades de participació de 2025 en Xicu Torres també guanyaria amb un 51,71% i en Daniel Crespo obtindria 38,28%.

Què hagués passat si….

Afegeixo una taula de simulació del 2025 amb els quatre models i resultats per si us és útil.

Candidats 2025	1. Model Oficial UPC	2. Model Simètric (25%)	3. Model LOSU (PTGAS 30%)	4. Doble Ponderació
Francesc Torres	53,28	52,02	51,78	51,71
Daniel Crespo	36,16	37,85	38,31	38,28
Vots en blanc	10,56	10,13	9,9	10,01

I ja posats a fer, veiem què hagués passat el 2021 on els dos mateixos candidats es van presentar i el resultat real va ser l’oposat. Amb un resultat molt més ajustat i amb diferent participació, el model sense ponderació hagués donat la victòria a en Xicu Torres!

Candidats 2021	1. Model Oficial UPC	2. Model Simètric (25%)	3. Model LOSU (PAS 30%)	4. Doble Ponderació (2021)
Daniel Crespo	50,67	49,85	51,12	50,94
Francesc Torres	49,33	50,15	48,88	49,06

En tot cas, el propòsit del post no és elaborar un model detallat -pot haver-hi errors de càlcul- sinó provocar la reflexió sobre el fet que és difícil promoure la participació i la cultura democràtica d’una organització quan el punt de partida de la pròpia institució és molt fràgil. I és que democràcia participativa no implica participació democràtica.

Nota: la imatge és del monestir d’Arantzazu on fa una setmana vam fer la visita a ArantzazuLAb i vam mantenir converses interessants sobre el model democràtic de les universitats que van inspirar aquest post.