Versión en español
A casa som uns quants celíacs, persones intolerants al gluten. Ens fem el pa a casa dia sí dia també. Podríem comprar-lo a empreses com Schaer, empresa que s’ha fet d’or a base d’ampliar la seva cartera de productes seguint el mateix model que Danone i amb una gran comunitat vinculada a receptes.
Però a casa tenim des de fa uns anys la mania (molt abans de l’emissió del reportatge “Què mengem” i de la història dels dos tomàquets) d’intentar menjar productes de cultiu ecològic i local, per salut i per afavorir el desenvolupament sostenible. Fins ara el pa no havia entrat en aquesta categoria perquè prou feina teníem amb fer-nos-el, però ara que ja el dominem creiem que ha arribat el moment de passar-nos al pa local i ecològic.
Com que la Schaer no ha entrat encara en aquest mercat ni ens consta que sigui local estem buscant alternatives. La primera és comprar-lo fet. Trobem moltes empreses interessants i inspiradores que impulsen l’art de fer pa i que trien farina ecològica local. El forn BarcelonaReykjavik és el que consumeixen a la nostra associació de consum ecològic, però no en fan sense gluten entre d’altres coses perquè treballen bàsicament amb espelta.
La segona opció és fer-nos el pa nosaltres mateixos com fins ara però canviant de farines. Les coses se’ns comencen a complicar perquè trobar farina ecològica lliure de gluten no és gens fàcil. La podem importar de França o d’Anglaterra, però no la trobem aquí i per tant ja no apliquem el principi de quilòmetre zero o productes de proximitat. El model anglès amb la Doves Farm és molt interessant com a model d’explotació rural i orgànic (el que aquí en diem ecològic). Tenen dues línies de producció, una totalmente dedicada a farines sense gluten, el mateix que fan servir a Bob Red’s Mill des de fa anys, una altra marca de referència aquest cop als EUA.
A Catalunya podem trobar farina de mill, de blat de moro, d’arròs i de blat sarraí però en passar pel molí es contamina. Cal doncs disposar d’un molí separat, i per justificar la inversió cal vendre molta farina com en el model francès, alemany o anglès, exportant a tota Europa. Hem estat buscant pels diferents proveïdors de farina i no hem trobat a cap que disposi d’un molí separat, serà una qüestió de temps que arribi.
La tercera opció seria moldre nosaltres mateixos la farina o les farines, ja que el pa ens surt millor amb una combinació de farines. Com que és ecològic, el molí ha de ser preferiblement de pedra i a baixes revolucions com ens indiquen a Pa d’en Pitus i com marca la llei. Caldria avaluar el mercat potencial, i en algun moment futur decidir si fer el salt a l’exportació traint parcialment els principis de proximitat o bé per exemple defensar que menjar sense -o amb menys- gluten és una opció molt vàlida donat que el blat actual és pesat i molt específic que dificulta una bona digestió i un equilibri en el desenvolupament territorial i la lluita contra les plagues.
És aquest el camí que ens traça el futur? De vegades només cal escoltar el teu entorn i el teu cor. Anar tota la família a fer de masovers (l’opció de propietat és ara com ara una utopia, tot i que hi estem treballant) a una masia amb un molí, trobar algú que ens vengui el cereal, i començar a fer farina primer i pa ecològic i local sense gluten.
Blog de Pere Losantos 
Bona tarda,
Ho heu mirat a La Grana? Són de Sant Vicenç de Castellet i es dediquen a fer farines de tot tipus ecològiques, no sé si les sense gluten les molen a un molí a part.
Espero que l’objectiu que us heu marcat, el pogueu fer realitat.
Hola!
Jo estic igual. Sóc celíaca i vull menjar ecològic i no ho aconsegueixo. M’estic plantejant el mateix: fer-me el pà jo mateixa però no trobo la farina escaient. Totalment d’acord en una associació de consum ecològic sense gluten. M’hi apunto! Maria
Hola,
al meu fill li acaben de diagnosticar celiaquia, i em trobo que la majoria de productes ecològics que gasto no porten l’etiquetatge “sense gluten” em podeu orientar al respecte? Em sabria molt greu haver de tornar als productes no ecològics, sobretot perquè he sentit que molts cereals per celíacs són transgènics, i em fa molt poca gràcia, sincerament.
Gràcies
Ei sóc celiaca des de fa un any i mig (quan vaneixer la meva filla que sembla que també es celiaca !!!) I també tinc la mania de menjar productes ecologics i de proximitat … Des de que sóc celiaca aquesta “mania” i el “sensegluten” no es porten bé … Seria una bona iniciativa fer pa ecologic i sense gluten i de ben segur que trobarieu consumidors … només voia donar suport a aquesta iniciativa !!!!
Hola Lou81, nosaltres ja fa uns anys que li van “trobar” per casualitat a la meva filla. Estem cansats del Schar i de que tot (pasta, pa, galetes) tingui el mateix gust. Apostem per varietat de cereals i ens va força bé amb el blat sarraí de Primeal (la trobes al veritas :()) barrejat amb schar, però sola no ens n’hem sortit, a banda del preu. Com seria muntar una associació (o coop) de celíacs per consum, i no només de defensa dels celíacs?