M’he estat documentant sobre el simulacre previst a Barcelona ciutat el 2027 i el de París ciutat del 2023, ambdós amb l’objectiu d’elaborar i validar protocols d’actuació per quan aquests dues ciutats arribin a 50C. El que no he trobat enlloc és si aquesta temperatura -més enllà d’una referència fàcil de recordar com Barcelona92- es combinarà amb una humitat relativa del 20% o, posem per cas, un 70%. Una diferència de vida o mort.

Si has llegit The ministry for the future sabràs de què parlo. Per què quan surts de la dutxa sovint tens sensació de fred? Perquè el teu cos està recobert d’una pel·lícula d’aigua que en evaporar-se et pren energia, el mateix mecanisme que et fa suar quan fas esport i necessites evacuar energia per mantenir els 36C. Una meravella de la biologia evolutiva que només funciona si les condicions de contorn són vàlides. Què passa quan en l’aire que envolta el cos hi ha massa humitat? Que a aquesta aigua de la pell li costa molt evaporar-se per evacuar aquesta energia. A l’extrem no ho pot fer, el sistema col·lapsa, patim un xoc tèrmic i morim.

Parlem d’una situació que us resultarà familiar. Posem que diuen al temps del 3cat que demà farà 30 graus tant a Sort com a Barcelona. Sabeu per experiència que en el primer cas, amb una humitat per sota el 20% la nostra percepció serà de 30 graus, molt suportable a l’ombra. Però què passarà al Raval de Barcelona si és un dia de xafogor amb humitat del 70%? Només que patirem una calor insuportable?

La gràfica de sota procedeix del Ministerio de Trabajo. Mostra el que diuen HEAT INDEX i és un indicador del risc que assumeix una persona treballant a certes condicions de temperatura i humitat. Per a humitats baixes tot va bé, però quan per a la mateixa temperatura puja la humitat relativa podem patir cops de calor o fins i tot la mort. Tot això està ben protocolitzat amb la ISO 7243:2017 i les empreses han de complir la normativa. Per això des d’institucions relacionades amb la salut com ISGlobal recomanen afegir aquest l’indicador d’estrès tèrmic per comunicar les situacions de risc climàtic. És a dir, que en comptes de parlar només de la temperatura ho facin també de la combinació d’aquesta amb la humitat.

És clar, també ho podem fer al inrevés i preguntar-nos a partir de quina temperatura i humitat el cos deixa de ser capaç d’evacuar la calor. Com podeu veure a la taula i per a una humitat de 70% la temperatura real correspon a uns 35C. Una combinació de temperatura i humitat que semblen fàcilment assolibles a la Barcelona actual. D’aquesta temperatura de col·lapse en diem Temperatura de bulb humit o WBT (Wet Bulb Temperature), i bulb perquè és aquesta part del termòmetre la que s’embolcallava amb un drap mullat i feien passar un corrent d’aire. Hi ha estudis, per cert, que situen aquesta temperatura en un rang molt inferior, cap els 31C.

I tornant ara als simulacres de Barcelona i París, em pregunto per què marquen 50C com a referència de l’escenari de simulació quan el que importa és la combinació de les dues coses. Potser per que si ho fessin com en el cas dels incendis -tothom té al cap la maleïda combinació de 30/30/30 (humitat per sota de 30%, vent per sobre de 30km/h, temperatura per sobre de 30C) no seria un número rodó com a Barcelona92 i no vendria tan bé, no fos cas que ens adonem que darrera d’un simulacre amb un cert punt d’aventura i exotisme hi ha una realitat d’escalfament global que tots fem veure que no existeix.

Nota. Com sempre, la informació que aporto no té per què ser del tot certa, aquest blog és la meva eina principal per aprendre coses noves, i agraeixo comentaris de les persones amb més coneixement.