2019020. Taller # 17 CC. Institut Banús. Retrobant el camí.

Hi ha dies en què les coses surten bé, que dies en què tot va rodat, sents pessigolles i eufòria continguda perquè el taller ha anat com havies previst, dies en què sents que connectes, que els nens i nenes responen i els brillen els ulls. Això em va passar ahir a l’institut Banús de Cerdanyola del Vallès, i aquí us ho explico com va anar per si a algú li pot ser útil.

El darrers tallers -Cal Temerari i Fera Ferotge per adults, i el Cau de Colònia Güell- m’havien deixat una mica tocat perquè tot i que tinc tendència a flagelar-me quan les coses no surten bé, he de reconèixer que no havien anat gaire bé. No vaig saber connectar. Potser l’hora, l’entorn, o el meu cansament de final de curs.

Necessitava un chute d’optimisme, i el taller #16 era perillós perquè fins ara les experiències prèvies amb 1er d’ESO havien estat poc reeixides. El problema, crec, ha estat no tenir en compte que en aquesta edat amb prou feines saben de què està feta la matèria. Adaptar el discurs no consisteix només en evitar parlar d’àtoms, d’ones o d’infraroig, sinó que cal trobar un fil conductor alternatiu que connecti i els engresqui.

Per això m’he estat preparant una mica, llegint i escrivint sobre el cicle de la vida, la teoria Gaia i la importància del Carboni. He après moltes coses que desconeixia -o que havia oblidat- i cada dia descobreixo meravelles noves del nostre planeta. Pensar en el CO2 com a element bàsic del sistema que ens manté vius, i no només en un gas de l’atmosfera, i com a magatzem d’energia del sol a curt, mig i llarg termini, t’obre els ulls.

Aquest cop tenia dues hores per davant i trenta nens i nenes de dotze anys d’un barri de Cerdanyola. El primer que vaig demanar va ser fer dos tallers d’una hora dividint el grup: va ser el primer encert. El segon, fer-ho al laboratori en comptes de a la classe estàndard. Patia una mica perquè els laboratoris no acostumen a ser de taules mòbils, però ens en vam sortir prou bé. Explico la dinàmica inicial perquè el punt més difícil és començar i retenir l’atenció:

1. Començo el taller amb algun dels vídeos de l’ISS volant sobre l’atmosfera. L’entenen de seguida quan parlo de la GoPro de la nau espacial.
2. Tot seguit passo a una imatge d’una olla amb un tronc que crema i l’escalfa. Nosaltres som dins l’olla, el foc és el sol, l’atmosfera és la capa de metall incloent la tapa que ens manté vius i calentons.
3. Els pregunto què hi ha dins la llenya, i per què crema, i no ho saben. Ens acostem al concepte de combustible i al del carboni.
4. Comencem el viatge per la història de Gaia, 4.500 anys enrere, aparició de la vida i de la fotosíntesi. Com funciona? Parlen de CO2 i de l’O2, però no saben ben bé què són els elements. Per sort som a un laboratori amb una àtoms d’aquells amb boles de colors i uns pals entre elles. CO2 i H2O són ben fàcils de fer anar…
5. Una nena fa de planta, inspira el CO2 que es separa -literalment- alliberant O2 i el C pasa a fer parella amb els H de l’aigua, i ja ho tenim: el carboni, amb l’energia del sol, emmagatzemat en forma de sucres. Combustible.
6. A partir d’aquí parlem de diferents rutes amb el carboni, el de la caca -encara els fa gràcia i vergonyeta la paraula- i el del fòssil generant carbó, gas natural i petroli. I de com s’extreu cadascun.
7. Entra en acció la història amb la gràfica del consum energètic de la humanitat, des del 1750 -una cosa que va passar el 1789, on van rodar caps… això sempre ho saben- fins avui. Tot aquell carboni que teníem emmagatzemat l’alliberem de cop, i quedarà a l’atmosfera durant molts anys trencat l’equilibri que havia mantingut la vida al planeta.
8. (Opcional) Si tinc temps aquesta part la fem en tres grups, uns el 1350 (pesta negra), uns 1789 (revolució industrial i francesa) i un tercer grup actualitat. Preparen una petita obra de teatre simulant la vida en cada una de les èpoques, les dones i nens, educació, governs, desplaçament, climatització, alimentació… i fonts d’energia.
9. Arribem aleshores a l’efecte hivernacle -amb exemples simples, sense gaire radiació tèrmica- i a la metàfora de la flassada (és bo introduir paraules que desconeixen) que envolta el planeta. El CO2 (tots els gasos d’efecte hivernacle) són la nostra flassada, cada cop més gruixuda.
10. Parlem de que durant molts milers d’anys el nivell de CO2 s’ha matingut estable amb alguns canvis, però sobre els 250ppm, i que ara estem ja per sobre dels 400 en pocs anys. Lliguem aquesta gràfica amb la de l’increment de T, i amb l’anterior de consum d’energia, i tot va els quadrant. Més petroli, més CO2, més mantes, més calor…

Arribats en aquest punt la cosa ja acostuma anar sola. Parlem una mica dels efectes de l’escalfament global, ara i el 2050. I els explico per què el que fem ara marcarà el nostre futur, i per què 1,5 o 2C són millor que 4. Aquesta part els costa més d’entendre, de fet crec que tampoc els adults l’acaben de tenir clara. I parlem de la Greta, i dels moviments socials entre el jovent.

Per acabar ens preguntem on es genera aquest CO2 que està descontrolant el planeta, i descobrim que no són només els cotxes, que la roba, el menjar, internet, volar, el ciment, els fertilitzants… tot això va sumant, i ho entenen. I parlem de les tres coses que podem fer per eliminar aquest CO2 (un forat a l’atmosfera impossible, aire condicionat que emet més CO2, una aspiradora per xuclar-lo encara no existent, o deixar d’emetre ja) i comencen a veure que alguna cosa falla. Que potser no ens estan dient tot el que els caldria saber. Els genero dubtes, però no por, crec.

I ho deixem aquí perquè no hi ha temps per més, demanant a cadascú que expliqui una cosa que hagi après. I sentint-los surto amb la sensació de que els he transmès, sense espantar-los massa com m’havia passat algun cop, la dependència de la seva vida futura del que fem o deixem de fer en els pocs anys que tenim per actuar. Content i agraït a la Mireia Garcia i al Didac Ferrer per haver-me posat en contacte amb l’institut.