Avui m’he llevat preguntant-me si els barris de Barcelona tenen identitat política i si la tenen, com de similar és el vot inter i intra secció. Per fer-ho fàcil -dades obertes, coneixement mínim del resultat esperat- he triat les 1068 seccions censals de Barcelona ciutat i he fet anar l’algorisme de clusterització k-means** aplicat al vot i l’abstenció de les eleccions municipals de 2023. Us explico els resultats i els aprenentatges.
Quan corres l’algorisme hi apareixen cinc famílies que no tenen per què coincidir amb els partits: la família Convergent + PP (amb aquest partit molt per sobre de la seva mitjana de ciutat) és primera força i es concentra a la zona alta, amb el PP molt per sobre de la seva mitjana de ciutat. La segona, la Convergent Pura, a l’Eixample i Les Corts, gairebé sense PP. Tot seguit trobem la família de Comuns Purs cap a Gràcia. I finalment hi trobem dues famílies de PSC, la PSC Comuna, més central la PSC perifèrica cap a Nou Barris, amb l’abstenció més alta de totes.
Ho veureu millor en el mapa interactiu, com sempre millor si l’obriu. Veureu el mapa de Barcelona en colors per a cada família (on guanya) i en traç negre els límits administratius dels 73 barris. A primer cop d’ull podreu apreciar que hi ha barris com Gràcia monocolor (a gairebé totes les seccions guanyen els Comuns) i altres amb més barreja. Si us situeu a sobre de la secció veureu els resultats electorals.
Perquè la impressió visual no es quedi només en impressió, mirem per a cada barri quin percentatge de les seves seccions pertany al grup de vot majoritari d’aquell barri. Quan totes les seccions d’un barri són del mateix grup, la puresa és del 100%; quan estan repartides a parts iguals entre dos grups, baixa cap al 50%. La mitjana per tota la ciutat surt del 74,6%, el que vol dir que tres de cada quatre seccions pertanyen al grup dominant del seu barri —prou bé, però lluny del ple que hauries d’esperar si el barri fos de debò una unitat homogènia de comportament electoral.
1/3 de puresa, 2/3 de mestissatge
Un terç de la ciutat, vint-i-tres barris, arriba al 100% de puresa: totes les seves seccions cauen dins el mateix grup, sense excepció. Ho fan sobretot barris de perifèria com la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, les Roquetes, la Prosperitat, Ciutat Meridiana, Verdun o el Carmel, però també —a l’altre extrem de la ciutat i de la renda— Pedralbes i les Tres Torres. En aquests barris, si saps on vius, ja se sap com vota majoritàriament el teu carrer.
El cas que més em va fer pensar és a l’altre extrem: el barri de la Maternitat i Sant Ramon, a Les Corts, on la puresa cau fins al 40%, la més baixa de la ciutat. No és que les seves quinze seccions es reparteixin entre dos grups —és que ho fan entre quatre dels cinc que existeixen. Hi conviuen tres seccions del grup més conservador de tota la ciutat, el que domina Sarrià amb Convergents i PP forts alhora, amb una del grup més popular i abstencionista, el que cobreix Nou Barris —tot dins del mateix barri, a pocs carrers de distància. Sota un sol nom hi ha, a la pràctica, realitats que a la resta de la ciutat queden separades per quilòmetres.
In’hi ha que tot i estar dividits cauen a un cantó o altre de l’espectre. Al Raval, que surt amb un 48% de mestissatge, les seves seccions es reparteixen entre tres grups que, per diferents que siguin, cauen tots dins l’espectre d’esquerres —heterogeni, sí, però no en el mateix sentit que la Maternitat, on la barreja travessa tot l’arc polític de la ciutat. I després hi ha Sarrià (el barri) que tot i que sembli mestís al 50%, és un mestissatge de pa sucat amb oli, meitat família convergent, meitat família convergent pepera. Ni una sola secció de PSC ni de Comuns.
Com sempre, jo només hi poso el microscopi, qui té l’expertesa haurà de dir la seva. Fins ara havia treballat amb seccions censals i situació socioeconòmica (IST), amb temperatures i vulnerabilitats, amb distribució d’alumnat a les escoles i fins i tot amb la música però encara no amb dades electorals. Tot és començar, de cara al 2027. Això sí, he trobat coses -que aniré publicant- molt sucoses, fins i tot una que podria fer que s’impugnessin les eleccions del 2023… temps al temps.
* Pel jovent, Gent del barri[1] (EastEnders) és una telenovel·la britànica, que es transmet des del 19 de febrer de 1985 per la cadena BBC One i que explica la història de la vida domèstica i professional de les persones que viuen al barri fictici de Walford situat a l’East End de Londres.
** K-means és un algorisme que agrupa punts similars sense que ningú li digui prèviament quins criteris fer servir. Aquí, cada secció censal és un punt amb vuit coordenades (el % de vot de cada partit) més l’abstenció. L’algorisme tria un nombre de grups (aquí, sis) i va ajustant-los perquè les seccions de cada grup s’assemblin el màxim possible entre elles, i el mínim possible a les d’un altre grup. No sap on és cada secció ni quin partit és quin —només compara números.
Deixa un comentari