El que s’ha fet durant anys amb el confort tèrmic de les escoles i instituts de Catalunya no té nom. La calor de juny i setembre del 2026 ho ha tornat a fer evident, just quan el Govern anuncia un pla de 2.500 milions per climatitzar 2.530 centres en cinc anys. Benvingut, però tard, i fet sense saber -o sense publicar-ho si més no- quanta calor fa realment a cada aula. Jo, amb aquesta dèria per les dades obertes, he volgut aportar-hi el que sé fer: mirar les dades.

Coneixia de fa anys els projectes del professor Fabian López (Escoles més ventilades) o del Grup de recerca GRIC (IAQ4EDU) de la UPC. Tenia coneixement també de les publicacions de la Fundació Bofill, però no trobava enlloc dades reals i en obert de la temperatura dels centres educatius. Fins que vaig topar amb AulesQueCremen una iniciativa col·laborativa preciosa que, de manera molt resumida, funciona així: un centre s’hi apunta, munta un sensor de temperatura i humitat d’uns pocs euros, el penja a una aula i el connecta a la xarxa del centre. El sensor envia una lectura cada pocs minuts a una plataforma comuna. Les dades són obertes (CC BY 4.0) i qualsevol les pot descarregar i analitzar.

Ciència ciutadana en el sentit més literal: la mesura la fan les persones que viuen el problema. Mil gràcies, a l’Aleix, a en Pau i a tothom que està contribuint en aquest projecte col·lectiu.

Processar les dades

Des de la primavera del 2026 s’hi han apuntat uns 330 centres, amb uns 900 sensors. Al juny es van registrar uns 4,1 milions de lectures i al setembre 3,4 milions.

Per fer-les servir, un cop descarregades les dades crues, les he netejat en tres passos:

1. He descartat les lectures que la mateixa plataforma marca com a dubtoses (un 0,1 %).
2. He tret els sensors encallats, que repeteixen el mateix valor durant més de 24 hores seguides (57 al juny i 47 al setembre, un 6–7 % dels sensors). Sembla que la plataforma en la versió actual no els detecta; es noten perquè no mostren cap variació. També he revisat una quinzena de sensors que semblen exposats al sol (a la tarda arriben a 40–45 °C). Treure’ls no canvia els resultats, així que els he mantingut.
3. He passat les lectures a mitjanes horàries per sensor.

Després d’això queden uns 3,9 milions de lectures al juny i 3,2 milions al setembre. El sensor també mesura la humitat; en tornarem a parlar. I això és el que veu la xarxa en horari escolar durant el mes de juny:

La primera quinzena, l’aula típica voreja els 27 °C. A partir de mitjan mes ja no baixa de 28 °C, i l’última setmana -ja sense alumnat- fins i tot les aules més fresques passen de 28 °C, mentre que una de cada deu supera els 33 °C.

Límits del sistema

Però atenció, una xarxa ciutadana té límits que convé tenir a la vista abans de llegir qualsevol resultat:

• No és una mostra aleatòria. Els centres que s’han apuntat són els que tenien algú motivat, professor o professora de tecnologia, mates, física, o friqui de les dades…. Cobreix entre el 8 i el 9 % dels centres públics, però molt desigual: un 25 % dels instituts i només un 4 % de les escoles de primària. Tots els centres que hem pogut identificar són públics.
• No és, però, una mostra de gent rica. No són «els instituts amb pasta». Vaig comprovar-ho amb l’índex socioeconòmic territorial: els centres de la xarxa tenen un perfil socioeconòmic pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya. El biaix és de tipus de centre, no de renda.
• Els sensors són barats. Són DHT11, amb una precisió de ±2 °C, i no estan calibrats. Per això m’interessen les diferències grans i els patrons repetits, no un decimal.
• El control de qualitat no ho caça tot. La plataforma detecta bé els valors impossibles (dels 87 valors de juny fora del rang de 5 a 50 °C, en va marcar 86), però no els sensors encallats.
• És auditable. Això és el més important de tot. Amb les lectures crues vaig poder reproduir les xifres que publica l’equip d’AulesQueCremen (un 70,45 % d’hores per sobre de 27 °C al juny contra el 70,76 % que publiquen ells, i un 79,66 % contra 79,02 % al setembre), i vaig trobar-hi coses que es poden millorar.

Afegir la T exterior

Una temperatura d’aula, sola, diu poc: 28 °C poden ser molts o pocs segons el dia. Per saber què fa l’edifici (si acumula calor, si la deixa anar) cal comparar-la amb el que passa a fora. Per això he afegit una referència exterior per a cada centre: ERA5-Land, una reconstrucció de la temperatura de l’aire del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, calculada hora a hora amb models i observacions. És una malla d’uns 9 km, no una estació al pati: serveix per comparar centenars de centres de la mateixa manera, no per saber què fa un carrer concret. Feina de futur: una estació meteorològica al centre.

I la referència exterior canvia molt segons on és el centre. Al juny, als centres a menys de 10 km del mar, fora la temperatura anava de mitjana de 20 °C a la matinada a 28 °C a la tarda. Als centres a més de 50 km de la costa, de 19 °C a 32 °C: dies més calents i nits una mica més fresques. Per això una aula a 28 °C no vol dir el mateix a Mataró que a Lleida, i per això cal comparar cada aula amb el seu propi exterior, hora a hora. ERA5 té, però, un punt cec que convé dir: no veu bé l’illa de calor de les ciutats. De nit, un carrer de Barcelona o de l’Hospitalet és més calent del que diu la malla, i això vol dir que, en els centres urbans, la diferència entre l’aula i el carrer pot ser una mica més petita del que calculo.

Com es pot fer créixer

Una xarxa com aquesta és un punt de partida, no un punt d’arribada. Quatre idees per anar més lluny:

1. Portar-ho a l’aula, i no només com a objecte de mesura. Muntar el sensor, calibrar-lo, descarregar les dades i analitzar-les és un projecte perfecte per a tecnologia o ciències a l’ESO, que és justament on la xarxa ja és més present.
2. Una estació meteorològica a cada centre. Ara l’exterior és una estimació d’una malla de 9 km. Un sensor exterior al mateix pati donaria la temperatura real del costat de l’edifici, incloent-hi l’illa de calor urbana i l’efecte d’un pati de formigó o amb arbres. Amb una condició: ha d’estar ben col·locat (a l’ombra, ventilat, lluny de parets), o mesurarà el sol que li toca.
3. Sensors de CO₂ a l’aula. El CO₂ indica si l’aula es ventila: puja quan hi ha gent i la finestra és tancada, i baixa quan entra aire de fora. Combinat amb la temperatura, permetria respondre una pregunta que ara no podem: les aules que es refreden més de nit, és perquè algú obre les finestres? La UPC té força experiència en mesures de CO₂ i ventilació als propis centres docents -algun dia us en parlaré.
4. Arribar a primària. És on la xarxa és més fluixa: hi ha sensor en un de cada tres instituts públics, però només en un de cada setze escoles. I és on hi ha els infants més petits, els que pitjor suporten la calor. El motiu és fàcil d’endevinar: a primària no hi ha professorat de tecnologia que munti i programi un sensor. Però hi ha altres camins: l’institut del barri que “apadrina” les escoles d’on venen els seus alumnes i hi instal·la els sensors com a projecte de curs; les famílies a través de les AFA; o els ajuntaments, que són els propietaris de molts edificis de primària i tenen tot l’interès a saber com funcionen.

Per què importa

Les projeccions parlen del que passarà a partir del 2030: segons l’informe Calor a l’escola d’Equitat.org, entre 22 i 65 dies l’any per sobre de 27 °C en horari escolar. Aquestes dades diuen què ja passa, edifici a edifici.

I queden registrades. El Govern ha anunciat un pla per climatitzar 2.530 centres en cinc anys. He demanat a Transparència quins centres i quan, i les licitacions són públiques. Si els sensors continuen al seu lloc, podrem comparar cada aula abans i després de les obres, i amb els centres que encara no se n’hagin beneficiat: veure si la situació millora de debò, o si tot es queda en un anunci.

I ja hi ha una pista del que mostren. Al juny de 2026, a les 7 del matí d’un dia laborable, abans que entrés cap alumne, la meitat dels centres de la xarxa tenia les aules per sobre de 28 °C. Fora, a la mateixa hora, feia uns 19 °C. La nit, que hauria de refrescar l’edifici, no havia arribat…

A la propera entrega: la nit que no arriba.

---

Fonts i dades: AulesQueCremen (aulesquecremen.cat), dades obertes CC BY 4.0, juny i setembre de 2026. ERA5-Land (Copernicus) via Open-Meteo.