2019021. Cotxes al sol i canvi climàtic.

Imagineu que heu anat a la Platja Llarga de Tarragona un dissabte en ple mes de juliol. Després de quatre hores de banys i rialles, torneu a cotxe que heu deixat aparcat al sol, i hi entreu. La llum del sol ha entrat per les finestres i la radiació infraroja que no pot travessar els vidres queda continguda a dins escalfant tot el que hi ha a dins a temperatures inhumanes. Què faríeu vosaltres en aquesta situació?

Us explico les sis solucions que fins ara ha aportat la canalla als tallers, i quina relació té aquesta pregunta amb el canvi climàtic quan els dic que el cotxe és el nostre planeta, i que la carrosseria -atenció al color- i les finestres són l’atmosfera.

  1. Obrir les finestres: aquesta solució és la que sempre apareix en primer lloc, i la menys efectiva en el món real perquè encara no sabem obrir finestres a l’atmosfera per eliminar la calor. Aquí podem aprofitar per parlar de fluids i gasos, i de com s’expandeixen.
  2. Posar un para-sol als vidres: seria una bona opció, fa 30, 50 o 100 anys quan la ciència va advertir de la relació entre el CO2 i la T global del planeta. Ara ja és tard, hauríem d’haver pensat abans de deixar el cotxe al sol perquè no podíem esperar a banyar-nos.
  3. Engegar l’aire condicionat: aquesta solució és bona en un primer moment, però té un problema. Com més aire condicionat fem servir, més CO2 emetem a l’atmosfera (per l’energia i les recàrregues) i més calor farà en un futur. Pan para hoy y hambre para mañana.
  4. Sortir del cotxe: aquesta solució va aparèixer fa pocs dies, i riem molt quan els explico -fent el paral·lelisme- que hi ha persones preparant-se per fer vida a d’altres planetes quan tot peti perquè no estem fent prou per evitar-ho. No ho veuen clar.
  5. Seure sobre les tovalloles mullades: aquesta solució és la que fèiem servir a casa, i és el que en diem mitigació en política climàtica. Com que no podem evitar la calor, mirem de passar-ho no tan malament. No és òptim, però sobrevivim.
  6. Aparcar el cotxe a l’ombra: aquesta que és la més simple és la última que se’ls acudeix, en clara sintonia amb el que estem fent els humans amb el canvi climàtic. Si el problema són les emissions de CO2 fòssil -a banda de tots els altres problemes de biodiversitat- el que cal fer és eliminar l’arrel dels problemes, la llum solar directa en el cas del cotxe, i les emissions en el nostre planeta. Però no ho fem, ans al contrari, com veieu a la imatge, ni un sol arbre!

Potser se us acudeixen més situacions, però amb aquestes sis n’hi ha de sobres per debatre amb nenes i nens sobre com podem adaptar-nos en aquest gran repte. L’afegeixo a la col·lecció de metàfores sobre canvi climàtic que vaig iniciar en aquesta entrada i que tot i que científicament són poc acurades en resulten molt útils a l’aula.

Per cert, aquesta situació la vaig viure durant molts anys en aquesta platja de Tarragona, i sense aire condicionat al cotxe. Un petit homenatge a les mares i pares que van haver de barallar-se amb l’efecte hivernacle i els cotxes sense aire condicionat cada dia d’estiu de fa 40 anys -tret dels diumenges que hi havia massa gent- per fer més suportable la nostra infantesa.

2019020. Taller # 17 CC. Institut Banús. Retrobant el camí.

Hi ha dies en què les coses surten bé, que dies en què tot va rodat, sents pessigolles i eufòria continguda perquè el taller ha anat com havies previst, dies en què sents que connectes, que els nens i nenes responen i els brillen els ulls. Això em va passar ahir a l’institut Banús de Cerdanyola del Vallès, i aquí us ho explico com va anar per si a algú li pot ser útil.

Continua llegint

2019019. Taller #15 CC. Agrupament escolta Colònia Güell.

Fins ara havia fet tallers a secundària i en petit format per adults. Els primers crec ja els començo a tenir apamats, però el resultat dels tallers amb adults encara no són satisfactoris. Avui m’havien convidat a fer un taller diferent, a un cau -un agrupament escolta- del Baix Llobregat, en concret el de la Colònia Güell. 20 nois i nois de 12 a 16 anys, un dissabte després de la pluja, tarda mandrosa, i us vull explicar com ha anat la cosa.

Continua llegint

2019018. El conte de la Gaia i en Carboni. V2.

Deixeu-me que us presenti el meu amic Carboni. És un trapella, juganer i atabalat, no li costa gens fer amics i amigues en forma de trios, parelles o fins i tot grups de quatre amb altres que de ben segur coneixes com l’hidrogen, l’oxigen o el nitrogen. Sense el meu amic Carboni jo no seria aquí, i tindríeu un planeta erm com Mart. Aquesta és la nostra història.

Continua llegint

2019017. Conclusions dels primers 13 tallers sobre canvi climàtic.

Fa uns dies que no escric sobre els tallers de canvi climàtic no per falta de ganes sinó de temps. Hi ha qui deia que els blogs mataven la pausada reflexió de les cartes a mà, jo us dic que twitter mata la pausada reflexió dels blogs. Però avui tinc un forat i escric sobre els aprenentages dels 13 primers tallers del meu experiment per endreçar les idees. I encara me’n queden 6 fins acabar el curs, si no en surten més.

Continua llegint

2019016. En transició. Una proposta d’itinerari per a l’ESO.

Dels tallers que vaig fent sobre canvi climàtic em desconcerta el poc coneixement que tenim en general sobre les seves conseqüències, no tant des del punt de vista de clima -sequeres, onades de calor, fenomens extrems- sinó de les implicacions que tindrà per la nostra societat i com podrem viure. Sí o sí haurem de viure amb molt menys carboni del que fem servir ara, i no sabem fer-ho, ho hem oblidat. On ho podem aprendre, i més difícil, qui ens ho ensenya?

Continua llegint

2019015. Taller #7 CC. 1000 anys d’història.

Em van demanar que fes un taller més “d’humanitats” i no tan centrat en la ciència del canvi climàtic. L’he hagut de preparar una mica més perquè en aquest àmbit em sentia una mica fent de tenor forçat en comptes del baix que és la meva corda natural, però pagava la pena posar-s’hi. Avui he passat la prova de foc amb alumnat de 4t d’ESO i us explico una mica com ha anat.

Continua llegint