Fa pocs dies vaig publicar un post sobre l’evolució de la vulnerabilitat a la demarcació de Barcelona amb un apunt sobre els districtes de la capital condal. Avui repetim l’exercici dels quatre règims (Consolidació, Empenta, Refredament, i Contracció) fent zoom sobre les 1,6 milions de persones que viuen als 73 barris de Barcelona i descobrim que les mitjanes del post anterior amaguen moltes històries.

Com a prèvia, el dos mateixos apunts: el primer que el règim de refredament no és empobriment absolut. L’IST és relatiu a Catalunya=100 — si un barri baixa, no és que hi hagi menys renda que fa deu anys, és que la resta del territori ha crescut més de pressa i ha desplaçat la referència. I un segon apunt sobre el nivell absolut: Pedralbes és el 5è barri amb l’IST més alt de tota la ciutat el 2024 (127,4), tot i ser el barri amb la caiguda més gran de tots els que estan en refredament. Podeu veure els valors absoluts de 2024 per barri — on Pedralbles juga el mateix paper de ric que Sant Cugat en el post dels municipis.

La distribució: 31 barris en refredament, 18 en contracció, 17 en consolidació, 4 en empenta, i 3 barris (Vallbona, la Clota, la Marina del Prat Vermell) amb una sola secció censal — massa poca dada per assignar-los cap règim amb confiança. Per cert, si obriu l’HTML en un pàgina pròpia i cliqueu a cada un dels barris veureu a sota l’evolució temporal dels 10 anys.

El primer que salta a la vista és que cap color es concentra en un sol quadrant. Un barri que a escala de districte semblava uniforme ja no ho és — i el color, aquí, ho confirma visualment abans que cap xifra ho digui: no hi ha cap districte que es comporti com un bloc

El cas que dona sentit a tot el post és Ciutat Vella. Al nivell de districte sortia «consolidació»: IST +1,1, σ −1,6. Bon senyal, aparentment. Però Ciutat Vella no és un barri, en són quatre, i dos van en direccions oposades i extremes. El Barri Gòtic cau −8,3 punts d’IST mentre la seva dispersió interna es dispara +7,4 — el pitjor cas de contracció de tota la ciutat. El Raval, al mateix districte, puja +4,4 i redueix dispersió −3,0 — de la consolidació més neta que hi ha. La mitjana del districte no suavitza aquest contrast: l’inverteix.

Podem veure alguna cosa més? Fixem-nos en els pocs barris amb «empenta» (Barcelona s’adorm): Ciutat Meridiana, Trinitat Nova i Can Peguera però amb precacució perquè tenen molt poques seccions censals i una petita variació els fa canviar de règim, caldrà esperar per veure per què són allà, tibant del carro. I el barri de Porta, a Nou Barris que apareix destacat com un polvorí, baixa IST, puja la dispersió (tensió). Més pobres, més diferència entre pobres i rics, parlant en plata.

Per acabar, hi ha estudis independents sobre gentrificació* que assenyalen la Barceloneta, Ciutat Vella i l’Eixample com els punts calents de substitució poblacional a Barcelona. L’estudi es fa a nivell d’agrupament censal (una mica menys de zoom del microscopi) i amb altres variables, no l’IST. I aquí el resultat té més sentit del que semblava a primer cop d’ull: la Barceloneta i el Born (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) —el primer i segon barri més gentrificats de tot Espanya segons l’índex— surten als quadrants en consolidació, no en contracció. Té lògica: consolidació és IST amunt i dispersió avall, exactament la fotografia d’una gentrificació ja consumada, on la població de renda baixa ja ha marxat i el que queda és més homogeni i més ric.

El Barri Gòtic, en canvi, cau en contracció —IST avall, dispersió amunt— i això apunta a un procés diferent: no substitució per rendes altes sinó buidatge, més turístic que residencial. Dues cares del mateix fenomen urbà, o potser dos fenòmens que comparteixen barri. Les dades per distingir-ho bé —rotació de població, preus de lloguer— no les tinc jo, un dia d’aquests m’hi posaré. Microscopis diferents —com un d’IR o electrònic i un de visible— mirant l’evolució del mateix organisme.

→ Post anterior d’aquesta sèrie: [202611. Evolució de la vulnerabilitat de la demarcació de Barcelona 2015-2024]

Notes

* «La gentrificació es consolida a Barcelona i Madrid i ja abasta a les ciutats mitjanes a Espanya» — equip de treball Antonio López Gay i Joan Sales Favà, Centre d’Estudis Demogràfics (CED-UAB), publicat a la revista Perspectives Demogràfiques, analitzant el període 2011-2021 a les 10 ciutats espanyoles més poblades.