M’he entestat a reproduir amb un petit model d’agents autònoms (ABM) les dades d’assignació de matrícula i segregació escolar que publica la síndica de greuges. No me n’he sortit del tot, especialment pel que fa a la reducció brutal de prop del 50% en l’Índex Dissimilitud D_EST (estrangers) en quatre anys. Cercant respostes m’he topat amb preguntes que ningú sembla respondre’s en veu alta: d’on surten exactament aquestes dades (més enllà de l’evident «Departament d’Educació») i per què no es poden replicar amb dades obertes? Per què no tenim una variança o dispersió donant a entendre que és uniforme la distribució? I, sobretot, qui ens assegura que aquest indicador concret correlaciona amb la segregació real, el fenomen que viuen els infants, i no només amb una variable que hem decidit que era fàcil de comptar?

N’hi ha per a tots els gustos

Com vam veure en el post anterior, a Catalunya fem anar dos indicadors de segregació escolar: D_EST i D_NEE. Ens diuen quina proporció d’un grup —l’alumnat estranger en un cas, el de necessitats educatives especials en l’altre— caldria canviar d’escola perquè tots els centres del municipi tinguessin la mateixa composició que la ciutat. Compte, que no comparen la xarxa pública amb la concertada: comparen cada escola amb el conjunt, i la titularitat no hi entra.

Hi ha alternatives? Com s’ho fan els altres països perquè bé que en deuen tenir de segregació escolar. A Europa, un estudi recent (Reardon et al., adaptat el 2025 a 717 àrees urbanes funcionals) mesura segregació residencial amb un índex espacial continu, radi d’1km, sense unitats administratives fixes (com les nostres seccions censals). A Catalunya fem servir Duncan clàssic sobre escoles, unitats discretes. Per a comparacions internacionals, un altre estudi (Burger, 2019) fa servir dades de PISA —resultats acadèmics, no matrícula— per construir un «índex de Gorard» que dona a Catalunya un 0,387, molt per sobre de la mitjana europea. És una mètrica diferent, amb una font diferent, que mesura una cosa relacionada però no idèntica.

Ara sí que em començo a perdre: tres índexs, tres fonts, tres definicions de «segregació». Cap dels tres és fals. Tots tres compten alguna cosa real. Però cap és la segregació —cadascun és una projecció d’un fenomen multidimensional sobre l’eix concret que l’autor tenia a mà per comptar. I no és només la variable (origen, renda, resultats PISA): també ho és l’índex mateix. Hi ha el de Duncan, el de Coleman, el de divergència, i la literatura tècnica ja documenta que no es mouen igual davant els mateixos canvis —dos indicadors poden discrepar sobre si la segregació ha pujat o baixat, mirant exactament les mateixes dades.

Per què triem el que triem

Diria, i tampoc no he trobat ningú que m’ho desmenteixi, que D-EST es va imposar a Catalunya no perquè fos la variable causalment més important —la vulnerabilitat socioeconòmica ho és molt més, segons pràcticament tota la literatura seriosa— sinó perquè era la que hi havia a mà: nacionalitat és una dada de padró, disponible sense esforç. D-NEE-B, el component que sí prediu fracàs escolar, ha trigat anys a poder-se comptar amb la mateixa fiabilitat perquè requereix detecció activa, entrevistes, un aparell tècnic que s’ha anat construint a poc a poc i que ara ja ens arriba a l’alumnat que entra a la universitat

No és que algú triés malament. És que la tria mai va ser lliure: es compta el que es pot comptar, i després es tracta com si allò fos el fenomen. Canviar la variable comptada canvia el diagnòstic. I canviar el diagnòstic canvia quina política sembla urgent. Jo vinc de la física, i això m’incomoda una mica perquè estic acostumat a que quan alguna cosa es mesura no hi ha discussió. Cert, hi ha hagut dècades de baralla sobre la definició fins arribar a un consens operatiu però un cop establert, un tesla és un tesla arreu, no depèn de qui el mesuri ni amb quines dades tenia a mà aquell any.

En aquest món de la sociologia no sembla haver-hi res semblant, o els tempos són molt més llargs. Duncan és de 1955, i setanta anys després encara es discuteix quina és la mètrica correcta —perquè «segregació», igual que «vulnerabilitat climàtica» o «sensellarisme» que treballo en altres posts o qualsevol altre concepte social compost, no té una definició operativa única. No crec que sigui una limitació meva per venir de fora del camp; sospito que és l’estat real de la disciplina, i que és precisament no haver-hi crescut a dins el que em permet notar-ho.

---

Fonts: Reardon, S. F. et al. (2008), adaptat a 717 àrees urbanes funcionals europees (2025). Burger, K. (2019), «The socio-spatial dimension of educational inequality: A comparative European analysis», Studies in Educational Evaluation, 62. Duncan, O. D.; Duncan, B. (1955). Fundació Jaume Bofill (2020), Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya.