Hi ha instruments pensats per trobar patrons i n’hi ha, molt més escassos, pensats per trobar el que els trenca. El que vaig fer servir aquí és d’aquests segons, i és prou senzill: en comptes de comparar cada secció censal amb la mitjana de tota la ciutat, cosa que dilueix qualsevol raresa local, la compares només amb la mitjana dels seus veïns immediats, els que li toquen frontera.
Us vaig explicar fa uns dies el cas de la secció fantasma de Santa Caterina on Ciutadans treia un 35,7% envoltat de veïnes que no arribaven al 2%, i que fins ara em sembla -sense verificació oficial encara, ningú no m’ha contactat- un cas de dues columnes intercanviades en algun punt del camí entre la mesa i el fitxer obert. Us vaig prometre llavors que hi havia un altre cas a Barcelona on l’anomalia no era cap errada. Aquest és aquell cas.
El mateix detector aplicat ara a totes les seccions i a tots els partits de les municipals de Barcelona troba una segona anomalia: la secció 0801910108 (Sant Martí de Provençals) on el PP treu un 32% dels vots, mentre que els seus cinc veïns directes es mouen entre el 10,8 i el 13,2%. Cap altra secció de la ciutat, ni en cap dels vuit partits ni en l’abstenció, presenta un contrast tan sobtat amb el seu entorn.
Amb el precedent de Santa Caterina i la columna desplaçada, la sospita anava per aquí. Vaig comprovar, doncs, que els vuit partits sumaven correctament, i sumaven. Vaig mirar la població: 1.336 habitants, prou dins del rang normal perquè no fos ni un cens minso ni un de gegant capaç de distorsionar percentatges per pur atzar estadístic. Vaig creuar-ho amb l’índex socioeconòmic i amb la renda, i tots dos van sortir pràcticament idèntics als de les seccions veïnes. Vaig mirar l’edat mitjana del parc d’habitatge, que també queda dins del mateix rang que l’entorn. Cap de les explicacions habituals hi encaixava, i aquesta vegada tampoc no hi encaixava l’avorrida d’intercanvi o desplaçament de columnes.
El que sí que hi encaixava, i amb força, era l’edat de la gent. Aquesta secció, que té l’edat mitjana més alta de totes les seves veïnes —cinquanta anys, cinc més que la mitjana de la ciutat—, és alhora la que té el percentatge més baix de nens de tot l’entorn. Com que això podia ser simplement un barri envellit qualsevol, vaig anar una mica més enllà i vaig creuar-ho amb l’any d’arribada a Barcelona: un 29% dels seus residents hi van arribar abans de 1981, quan cap de les veïnes no passa del 19%. No és, doncs, gent gran dispersa; és una generació concreta, arribada en un període concret, que sembla no haver-se mogut mai d’allà.
Vaig seguir aquesta pista i vaig esbrinar via Cadastre a quins edificis corresponia exactament la secció: set portals —Fluvià 217; Concili de Trento 106, 108, 110 i 112; Plaça de la Infància 4 i 5— que sumen 275 pisos i que es van construir tots el mateix any, el 1971, d’una tirada. Una torre de dinou plantes hi conviu amb blocs baixos de set a nou, envoltant la mateixa Plaça de la Infància que els dona nom. Tota la secció censal és, bàsicament, aquesta illa.
Fins aquí tenia un retrat, però no una explicació: un conjunt d’habitatge de l’època del «desarrollismo», envellit i extraordinàriament arrelat, que vota de manera anòmala. El que encara no sabia era si el 32% de PP era un caprici del 2023 o una tendència de fons, i per esbrinar-ho vaig anar a buscar totes les eleccions disponibles per a aquesta mateixa secció, des de les del Congrés Diputats 1996 fins a les del 2024. 30 anys, vint-i-quatre convocatòries en total.
El resultat el podeu veure al gràfic, on represento els vots de la dreta espanyola (PP, VOX, Cs). Les columnes apilades son el % de la secció i la línia de punts la mitjana de les seves veïnes. En cap de les vint-i-quatre eleccions les columnes i la línia s’han acostat a menys de 26,8 punts de distància tot i que sí es nota un cert cansament al voltant de 2020 i un ressorgiment el 2024.
I què té aquesta secció, doncs?
Amb tota aquesta feina feta —trenta anys de dades incloent un canvi de seccions censals, un edifici identificat fins a la referència cadastral, un patró demogràfic net—, encara em faltava la peça final, que era el perquè.
I aquí ve la part que m’ha fet més gràcia de tot l’exercici. Buscant si algú més havia notat mai aquesta anomalia, vaig trobar dos reportatges d’elDiario.es (2015 i 2019) i un de totbarcelona.cat (2023) centrats exactament en aquesta illa. Un periodista hi havia anat anys enrere i havia parlat amb els veïns, i un d’ells li havia explicat, amb mig somriure, que el seu pare havia estat policia nacional destinat a la ara enderrocada caserna de la Verneda, a tot just tres carrers, i que uns quants d’aquests blocs es van construir precisament per allotjar agents com ell. Els pisos, als anys setanta, van sortir per dues-centes mil pessetes; molts dels policies no els van vendre mai quan van passar al mercat lliure als noranta, i avui hi viuen ells jubilats o potser hi viuen els seus fills. No calia cap teoria elaborada. Calia parlar amb algú del barri, cosa que jo no havia fet i que un periodista sí que havia fet, deu anys abans que jo em posés a creuar CSV.
Deixo clar, abans de tancar, que això no neix de cap ganes d’assenyalar ni el vot ni la comunitat que hi viu. És, senzillament, una anomalia real que apareix quan mires les dades obertes de Barcelona amb prou detall, i que no quadrava amb res del que l’envolta. I potser la lliçó més bonica de tota la investigació és que un mètode purament estadístic, sense parlar mai amb ningú, pot acabar al mateix lloc que un periodista amb una llibreta i una bona pregunta. Les dades no menteixen quan les hi preguntes bé; simplement solen trigar més a respondre.
Fonts
- https://www.eldiario.es/politica/aldea-irreductible-pp-barcelona_1_2456985.html
https://www.eldiario.es/catalunya/politica/irreductible-PP-Barcelona-embestida-Vox_0_894861041.htmlhttps://www.totbarcelona.cat/es/politica-es/galia-pp-plaza-sant-marti-354289/- https://infoelectoral.interior.gob.es/es/elecciones-celebradas/resultados-electorales
Deixa un comentari