En el post anterior vam veure apagant interruptors que la segregació educativa en funció de l’origen (estrangers, vaja) la podrien desagregar en tres vectors: diferències en la composició d’infants dels barris (D_EST residencial), soroll del mecanisme apedaçant infants i finalment la deguda a l’agregació dels infants a les escoles bé per la tria de les famílies o de l’assignació de places per l’administració. Vam veure també que la residencial no es rebaixar sense canvis urbanístics i per tant només podem jugar amb com repartim els infants a les escoles de la ciutat. Això ho veurem en els propers posts, amb força marge de millora encara.
Ara bé, qui diu que el nostre model funciona? Per saber-ho mesurem una variable de la qual ja sabem la resposta i comparem. I el sexe dels infants és aquesta cosa. Ningú tria el barri on viu segons si tindrà nenes o nens. Tampoc no hi ha barris de nenes ni una història de migracions que l’hagi concentrat en un sector de la ciutat. El component residencial és zero per construcció, no per hipòtesi.
Convé no confondre-ho amb «biològic». Que una variable vingui del cos no li garanteix aquesta propietat. L’alçada als vint anys sí que varia pel mapa: és memòria de generacions d’alimentació i sanitat desiguals, i aquesta desigualtat sí que té barri. La proporció d’homes i dones entre la gent gran també: l’esperança de vida es reparteix per classe social, i la classe social sí que té barri. El sexe en néixer no arrossega res d’això i, només per això, funciona com a control.
Si el meu microscopi és bo, aquí ha de veure absolutament res. Fem la prova amb la mateixa cohort que el post anterior: infants de 0 a 4 anys, secció per secció. El resultat D_sex= -0,011, no distingible de l’atzar. Comparat amb el mateix càlcul sobre la D_EST (en origen), amb la mateixa cohort exacta: +0,185.
L’aparell veu correctament que no hi ha res. Funciona!
I la segregació per agregació a les escoles?
En el cas de D_sex veiem que la segregació residencial és nul·la. Genial, és el que esperàvem.
Falta mirar ara la segregació per agrupació, és a dir, si per decisió familiar o administrativa hi ha agrupacions de nens o de nenes. El component equivalent a D_EST=0,11 aquí hauria de ser proper a zero sense polítiques actives de segregació per sexe però malauradament no tenim dades perquè no es publiquen.
En tot cas, a ningú li passa pel cap que una escola trïi per sexe, o que l’administració reparteixi «motxilles» per igualar la composició de nens i nenes per sexe, però recordeu que fa setanta anys era la norma: l’escolarització separada per sexe era obligatòria a tot l’Estat, i va trigar dècades a desmuntar-se. Segregació escolar pràcticament màxima amb component residencial exactament zero. Dades no tenim, però BOE, sí.
Aquest post és la demostració que els dos modes són independents. Podem tenir segregació residencial i no d’agregació. O a l’inrevés. No són graus d’una mateixa cosa, ni la segregació escolar és un reflex atenuat de la residencial. Són dos mecanismes separats que poden funcionar l’un sense l’altre tot i que sovint conviuen.
Nota tècnica.
- Els D bruts de les dues variables no són comparables entre si: el sexe té una prevalença del 49,3% i l’origen del 21,7%, i per tant sòls de soroll diferents (0,052 i 0,065). El que és comparable és el component espacial: −0,011 i +0,11.
- Amb una mostra tan petita per secció (mediana 61 infants), l’estimador de «quant hi ha més enllà del soroll» es pot inflar una mica encara que no hi hagi cap patró real — és el preu de mirar una cohort d’un sol any en lloc de tota la població. Per això aquest post es queda amb el component espacial, que és robust, i no amb la resta de la descomposició.
Bibliografia
- BOE núm. 199, 18 de juliol de 1945, p. 5389, art. 14
- Allen, Burgess, Davidson & Windmeijer (2015), «More reliable inference for the dissimilarity index of segregation», The Econometrics Journal, 18(1), 40-66. https://doi.org/10.1111/ectj.12039
- Pahlke, Hyde & Allison (2014), «The effects of single-sex compared with coeducational schooling on students’ performance and attitudes: A meta-analysis», Psychological Bulletin, 140(4), 1042-1072
Deixa un comentari