2026040. Roda el món i torna al Born. #EDU

El post Onze metres, revisitat repartia els infants d’I3 de Terrassa mirant tres coses alhora: quant es barregen, quant caminen i qui camina. El repartiment eficient barrejava molt amb pocs minuts de més, però els carregava sobretot a les espatlles de les famílies d’origen estranger.

Vaig prometre una solució, i és el que he estat fent aquests dies de silenci. Amb un límit de divuit minuts per trajecte i una condició sobre qui canvia d’escola, la segregació baixa de 0,34 a 0,19, un 40% menys que si cada infant anés a l’escola més propera, i de manera equitativa. Sembla la solució ideal dins del que permet la ciutat; de debò, no entenc per què l’Ajuntament no m’ha trucat encara. Però alerta: si una cosa he après de tot aquest procés és que cada cop que sembla que arribo a la solució definitiva apareix algun problema inesperat.

Efectivament, amb aquesta solució final, els 29 infants companys de l’Àngela es queden a l’Antoni Ubach, a dos minuts de casa. És una bona notícia per a ells. I és també l’escola -segons el model ABM- l’escola més concentrada de Terrassa: prop de set de cada deu infants d’origen estranger, abans i després de la simulació. Alguna cosa no estem fent bé (i sort que no m’han trucat de l’Ajuntament :).

Atura el Claudi i pensa-hi, Pere

Vols dir, Pere, que no t’has encaparrat a rebaixar l’índex unes centèsimes i t’has oblidat dels infants i de les famílies? Vols dir que tot ha de passar per moure infants? Fa cinc posts vas criticar l’administració i afirmaves «cal moure recursos, no infants» i fa cinc posts que et contradius a tu mateix. I, al capdavall, la solució final et torna al punt de partida, roda el món i torna al Born: l’Antoni Ubach continua sent l’escola amb més infants d’origen estranger de Terrassa. Què hi has guanyat?

I d’aquí en surt una altra pregunta, que em sembla més punyent. Vols dir que no estàs provant d’igualar una ciutat que és desigual? Quin sentit té buidar l’escola Antoni Ubach d’infants d’origen estranger si és al barri que en té més? Però aquesta pregunta la respondrem al proper post de la sèrie, centrem-nos en esbrinar per què l’escola Antoni Ubach no ha canviat la seva composició.

L’escola Antoni Ubach té -segons el model de repartiment ABM- més infants d’origen estranger que el seu propi barri, però el barri en té més del doble que la ciutat.

El pecat original

Tots els repartiments de la sèrie que hem fet amb programació lineal busquen el mateix: el mínim de caminada amb una segregació de ciutat fixada. L’índex suma, escola per escola, com se separa cadascuna de la ciutat sencera. No sap on és cada escola ni quin barri té al costat. Per a l’algorisme és més fàcil corregir moltes escoles una mica que una de molt. L’Ubach no és un error del càlcul: és exactament el que el càlcul demana. L’algorisme no és dolent; és cec al barri, perquè la pregunta que li faig és de ciutat.

Però l’algorisme no enganya, està mal formulat perquè respon la pregunta que li fem: com de barrejada està la ciutat. La pregunta de l’Àngela és una altra: com és la seva escola comparada amb el seu barri.

Això canvia què vol dir «la solució». No és un límit més ben triat ni una condició més. És mirar al nivell on viu la gent: el barri que es pot fer a peu. I quan el problema és de barri, que no hi ha prou places ben situades, no han de ser els infants els que caminin més. Hi ha d’haver més places. Recursos, no infants: el que deia al principi i havia perdut pel camí que reprenem al post següent i darrer -deixant de banda el dels aprenentatges- d’aquesta sèrie dedicada a la segregació escolar a Terrassa.

Nota

Les composicions per escola provenen del model ABM: s’estimen a partir de qui viu a cada secció. La composició real de cada escola no és pública.

Blog de Pere Losantos