Fa uns dies vaig escriure el post del simulador d’assignació escolar per Terrassa. Era massa tècnic així que he decidit donar vida als agents que simulo per clarificar el seu comportament. Passarem de les funcions d’utilitat, mecanismes de Boston, rondes d’assignació i programació lineal a com van viure 4 famílies de Terrassa que el maig de 2024 van fer la preinscripció de la Gara, l’Àngela, en Pere i la Marina.

Recordo una mica què fa el simulador. Hi ha 1659 infants que competeixen per una plaça escolar en alguna de les 53 escoles concertades i públiques de Terrassa. El simulador dona a cada família tres pesos, ara com ara els mateixos. El primer, α, és el pes del peu: poder anar a l’escola caminant. El segon, β, és el que Schelling en deia tolerància i que en llenguatge de família a la porta de l’escola sona més aviat com «quantes famílies diferents de la meva estic disposat a tolerar». El tercer, δ, la reputació de cada centre, queda a zero, en aquesta versió ningú mira el prestigi de l’escola per tenir un escenari base. I les zones educatives, desactivades.

Quatre famílies, quatre barris, quatre escoles

Hem triat noms d’infants (Marina, Pere, Gara i Àngela) seguint una regla mnemotècnica per recordar millor els perfils i barri d’origen. Els mateixos personatges els anirem veient en el posts que ja hem fet i en els que vindran. Tots quatre infants comencem i3 amb 3 anys. Podeu trobar totes les dades dels barris al visor de seccions censals.

La Marina [id_0827904006#0] viu al barri de La Maurina, zona 01, IST 80. Edat mitjana 41 anys, 22% de població estrangera i renda per capita de 13.700€. La família ha marcat l’escola Roc Alabern, a dos minuts i mig a peu sense pensar-s’ho gaire, i els ha tocat a la primera. Molt contents perquè no canvien de barri, de fet són a l’escola abans no acabi el conte del matí.

En Pere [id_0827906009#0] és del barri de Sant Pere Nord, Zona 02, IST 90. Barri més envellit que la mitjana de Terrassa, renda semblant a la Maurina, 17% població estrangera. Els seus pares van marcar amb il·lusió com a primeres opcions les escoles del barri però són petites, i infants de seccions veïnes que hi són encara més a prop les van ocupar abans. Total, que van acabar a l’Institut Escola Pere Viver, catorze minuts a peu: l’única del sector amb places de sobres. Això sí, no patiran quan toqui fer canvi a l’Institut.

La Gara [id_0827906005#0] viu al barri d’Ègara, IST 78. El més jove dels quatre, renda similar i 27% de població estrangera. Els infants es reparteixen 3/4 a l’escola Joan XXIII i 1/4 a la concertada Joaquima de Vedruna. Ambdues escoles a 8 minuts de casa, fora del barri natural, però no massa lluny, i en un barri d’IST més alt que el seu. Qualsevol de les dues opcions els estava bé i finalment els va tocar Joan XXIII.

I finalment l’Àngela [id_ 0827902004#0] del barri de Ca n’Anglada, amb IST 62 i un 36% de població estrangera, un barri jove i familiar. En el «repartiment» li ha tocat l’Institut Escola Antoni Ubach, a 1,9 minuts de casa, com un 53% dels infants de la secció; un altre 23% se’n va Ramon Pont i també un 23% a l’escola concertada Ègara. Estan contents també, a tocar de casa i com que també és institut escola no haurà de canviar.

Com queda D_EST amb aquest model?

Què podem dir de la dissimilitud per origen, D_EST? Amb aquesta configuració del simulador la D_EST és de 0,25, molt a prop dels 0,26 oficials. Cal repartir un 25% dels infants perquè totes les escoles tinguin el mateix percentatge d’infants estrangers que la mitjana de Terrassa, un 16,3%. (D_EST = 0 vol dir 16,3%, no zero estrangers).

Aquest 16,3% d’infants estrangers a les escoles és una xifra de ciutat. Ara bé, si fem zoom als nostres personatges veurem que la cosa canvia. A la Marina li ha tocat una escola amb un 17,5% d’infants estrangers similar al 22% del barri perquè de fet és molt a prop de casa. En Pere -que sí canvia de barri- és un cas semblant a la Marina, passa d’un 17% del seu barri a un 8,6% dels infants de l’escola. La Gara també va a una escola menys diversa que el seu barri (del 27% a un 12,5%). L ‘Àngela sembla que va a l’inrevés i que li ha tocat una escola amb un 37,5% d’estrangers, però és que seu barri ja partia del 36%, així que s’hi troba a gust, no canvia de barri ni gairebé de carrer i amb un entorn similar. De vegades ens entestem en fer mitjanes quan el detall amaga molta més riquesa.

Un aprenentatge que no havia previst és que el que decideix la composició de cada escola (el D_EST) no és el barri sinó quines seccions concretes hi van a parar. L’escola de la Marina rep de quatre seccions, totes de La Maurina. La de l’Àngela, de dues, totes de Ca n’Anglada. Són escoles hiperlocals: la classe és, literalment, el barri, i per això la composició s’hi assembla tant. En canvi la Joan XXIII, on va la Gara, rep 31 dels seus 40 infants de Les Arenes i la Grípia —seccions del 9 i l’11%— i només 9 d’Ègara. I l’escola d’en Pere beu de quatre seccions de les quals la seva és la de més diversitat: les altres tres fan 10,7%, 11,2% i 4,1%.

Ningú ha triat això: el simulador només ha aplicat proximitat i capacitat. Però el resultat és que aquest 0,25 no es reparteix entre tots per igual. Hi ha qui viu en un barri prou gran i homogeni perquè l’escola no n’hagi de sortir a buscar alumnat, i qui acaba en un centre que en capta d’arreu i el dilueix. Ho podem fer millor?

---

Notes complementàries

• Nota 1. Els quatre personatges d’aquesta sèrie són composicions il·lustratives sobre dades reals agregades per secció censal. No són persones reals: no tenim microdades individuals de matrícula, i precisament per això les demanem.
• Nota 2. A cada secció censal hi ha diversos infants amb dades idèntiques; el simulador els desempata per ordre d’entrada. Hem triat el primer d’aquest ordre per poder explicar-los com una sola família — la tria és arbitrària, no respon a cap criteri real.
• Nota 3. Generat amb boston_replica_osrm.py --html simulador_2024_25_v13.html.
• Nota 4. Aquest post en realitat el vaig escriure després del 11m però faig trampes i el situo abans.
• Nota 5. Cinc seccions censals no entren al simulador: Les Fonts (dues), Can Palet de Vista Alegre, Can Jofresa i Xúquer. Setanta infants. Tenen l’escola més propera a entre disset i trenta-sis minuts a peu, i la seva mobilitat real es resol amb transport escolar.

Bibliografia

• Schelling, T.C. (1971). «Dynamic Models of Segregation.» Journal of Mathematical Sociology, 1(2), 143–186.
• Stauffer, D.; Solomon, S. (2007). «Ising, Schelling and self-organising segregation.» The European Physical Journal B, 57(4), 473–479. — reformula Schelling com un model d’Ising, la línia que segueix la teva pròpia lectura de camps/gradients (post «IST teoria de camps»).