L’IST -la vulnerabilitat a nivell de secció censal- és persistent. Ho vam dir fa uns posts: els cims socioeconòmics continuen sent cims any rere any, i les valls continuen sent valls. Però persistent no vol dir immòbil. Com els moviments geològics, es actuacions de política municipal com l’esponjament de barris necessiten temps per quallar. Quan mirem les 141 seccions censals de Terrassa entre 2015 i 2024, hi ha moviment — i el moviment té una direcció.

Cada punt és una secció censal. L’eix X és l’IST el 2015; l’eix Y, el 2024. La diagonal és la immobilitat perfecta. Per sobre, la secció ha millorat. Per sota, ha empitjorat. El color indica el nivell d’IST el 2024: vermell per a les seccions més vulnerables, blau per a les més acomodades.

El primer que s’observa és que sí, la majoria de punts s’agrupen al voltant de la diagonal. La persistència és real. Però la línia lila no és la diagonal — és la tendència real calculada per regressió. I s’inclina: les seccions pobres pugen, les riques baixen. Les seccions amb IST inicial per sota de 80 han guanyat de mitjana +2,8 punts en una dècada, i el 85% han millorat. Les de la franja alta, per sobre de 115, han perdut de mitjana −1,9 punts, i només el 25% han millorat. Hi ha convergència: cada 10 punts d’IST inicial es tradueixen en −0,9 punts de canvi al cap de nou anys.

És una bona notícia? Depèn. Convergència pot significar dues coses molt diferents: que les seccions vulnerables milloren perquè hi ha mobilitat social real, o que les seccions acomodades perden posició relativa per pressió demogràfica o desplaçament. El camp IST no distingeix entre les dues. Localitza el moviment; no n’explica la causa.

El que sí podem dir és que Terrassa, vista des d’aquesta alçada, és un sistema que tendeix a l’equilibri intern. La dispersió entre seccions s’ha reduït. Però «tendència a l’equilibri» amagava una pregunta més incòmoda: equilibri a quin nivell? I amb quina distribució a l’interior de cada barri?

Hem fet la prova: agrupar les seccions pels 31 barris de la ciutat i mirar, barri a barri, com canvien la mitjana IST i la seva dispersió interna entre 2015 i 2024. El resultat és clar encara que no calgui un gràfic nou per veure’l: cada barri cau en un règim diferent, i no sempre el mateix que el conjunt de la ciutat. Torre-sana perd IST i guanya dispersió alhora — es fragmenta internament mentre la resta de Terrassa convergeix. Ca n’Anglada, el barri més poblat i amb l’IST més baix de la mostra, també veu créixer la seva dispersió tot i pujar lleugerament de mitjana. En canvi Centre i Ca n’Aurell —els dos barris més benestants— es refreden de forma neta: IST i σ baixen junts, el mateix patró que trobem als districtes rics de Barcelona.

L’equilibri agregat de Terrassa, per tant, no és un procés homogeni. És la suma de trajectòries de barri que van en direccions diferents i que l’agregat municipal amaga. Alguns barris —sobretot els més petits— tenen massa poques seccions per confiar plenament en la seva σ pròpia, així que aquesta lectura és qualitativa: prou clara per als casos amb prou seccions (Torre-sana, Ca n’Anglada, Centre, Ca n’Aurell), més incerta per als barris d’una sola secció censal.

És exactament el tipus de pregunta que només es respon bé amb prou massa estadística. Amb els 66 municipis de la província —quasi 1.900 seccions— sí que podem calcular aquest mateix quadrant de forma sistemàtica i fiable, i és el que farem en algun post proper. Queda encara la pregunta sobre el paper de les zones educatives en tot aquest entramat: això també ho deixem per més endavant.

Les dades són obertes. El codi, també. Tot al laboratori de dades.

→ Post anterior d’aquesta sèrie: L’IST, topografia de les oportunitats