Vam veure en el post anterior com la península està dividida en milers de quadradets amb informació sobre la renda, consum energètic, pensament polític (o vot, si més no), nivell d’estudis, piràmide de població, sexe… El Govern de la Generalitat estava interessat a comparar el nivell de desenvolupament socioeconòmic de la població -o la vulnerabilitat- aplegant diferents indicadors, i l’any 2021 va néixer l’IST — Índex Socioeconòmic Territorial.
És tracta d’un índex generat a partir de sis indicadors clau
- Població ocupada de 20 a 64 anys.
- Treballadors de baixa qualificació.
- Població de 20 anys o més amb estudis baixos.
- Població jove (de 16 a 24 anys) sense estudis postobligatoris.
- Estrangers de països de renda baixa o mitjana.
- Renda mitjana per persona
combinats de manera subtil per evitar la correlació entre ells via anàlisi de components principals. Un sol número per secció. Catalunya = 100. Publicat anualment des de 2015 per a les 5.108 seccions catalanes. Els pesos de cada component no es publiquen, però la metodologia completa és pública. El principal avantatge -a banda de que és públic, que ja és molt- és que amb aquest nivell de detall mostra vulnerabilitats que sovint quedaven amagades en la mitjana del municipi.
Una topografia d’oportunitats
A tall d’exemple prenem el cas de Terrassa que ja comencem a conèixer i que podeu visualitzar amb el microscopi censal (veure post). Quan representem les 141 seccions censals de Terrassa amb gradació de color per cada IST apareix una topografia de la vulnerabilitat o de l’oportunitat, depenent de com la consideris. De 46 a 125 en menys de 70 km2:
Si us agrada caminar per la muntanya o sou dels que mireu el Wikiloc us sonarà aquest perfil de sota. Tallant Terrassa d’Oest a Est trobem uns perfils com aquests, uns cims força elevats de les seccions benestants i unes valls pregones d’on pot ser molt difícil sortir pel teu propi peu. I si mirem a sota el tall Nord Sud veiem que hi ha molta més uniformitat, pots recórrer tota aquesta ruta amb un cansament mínim. Són metàfores amb una càrrega de profunditat elevada com veurem en propers posts, especialment si, per dir alguna cosa, dissenyes la barrera de zona educativa en mig del pendent màxim.
Tall Oest–Est (5.5 km): comença a Can Boada del Pí, passa per La Maurina (IST 57), puja al Centre (IST 124), i baixa bruscament cap a Ca n’Anglada (IST 46) i Montserrat (IST 51) a l’est. Dues valls profundes, un cim alt, en menys de 6 quilòmetres.
Tall Nord–Sud (3.3 km): de Can Roca al nord fins al Segle XX al sud, passant pel Centre. El rang és molt més estret (IST 95–124) — el centre i nord de Terrassa és relativament homogeni i benestant. La complexitat és als extrems est i oest.
Per tancar, una propietat que fa l’IST especialment útil: és persistent. Els cims segueixen sent cims any rere any. Les valls segueixen sent valls, amb petites variacions i alguna sorpresa. Ho veurem en el post següent.
→ Dades del laboratori → Post anterior: Sabem qui ets, on vius i què votes
Deixa un comentari