De jove llegia amb avidesa els contes de l’Isaac Asimov i la saga de La Fundació, i em vaig enamorar de la psicohistòria d’en Hari Seldon. Com ell jo estava convençut de que la física, les matemàtiques i l’estadística podrien predir el comportament de la societat. Vaig estudiar física fins el final pensant que hi trobaria una resposta però no, les societats fins ara no han estat predicibles com sí podem fem amb el comportament agregat d’àtoms -termodinàmica-, el comportament del cosmos o el clima i les previsions del temps.
En tot cas la IA com a eina de prototipat ràpid, la súpercomputacio i els bessons digitals, els catàlegs de dades obertes i particularment les seccions censals actualitzades anualment (des de 2015) m’han tornat una part d’aquella il·lusió primigènia i m’han donat argument de que, ara sí, les societats són «modelitzables». I, malauradament, tot allò que es pot «modelitzar» es pot acabar manipulant…
Com us dic una part del secret són les seccions censals. Les coneixem pel cens quan anem a votar, però de fet tota la península ibèrica -i això no és comú a tota Europa- està dividida en quadrets d’entre 500 i 2.500 persones que contenen informació agregada sobre demografia, renda, vot i altres dades.
Per començar a fer de Hari Seldon he construït la primera peça del laboratori de dades, un microscopi censal en forma de dashboard interactiu que va creixent en casos, de moment Terrassa, Sabadell i Sant Cugat. Podeu buscar la vostra secció, veure l’evolució d’alguns indicadors des de 2015 i comparar amb els veïns immediats. En els propers posts aniré explicant coses que hi veig a través del microscopi, des de la freqüència de ressonància de la ciutat de Barcelona a les zones educatives -amb els dissenys per barris naturals de 2009- que sovint com a promotors de la segregació.
Visca Tràntor!
Deixa un comentari