En els dos posts anteriors he mirat d’entendre el fenomen del creixement d’Aliança Catalana, primer analitzant la intenció de vot (el llop i les set cabretes) i després esbrinant qui és que cedeix els vots (el forat negre). Queda una tercera pregunta: com es defineixen a si mateixos els votants de cada partit, ja no centrat només AC. No m’interessa per què voten el que voten sinó si els electorats es poden distingir segons com es situen els votants en uns eixos senzills.

Les dades: el CEO demana als enquestats que es posicionin de 0 a 10 en quatre eixos: esquerra-dreta, catalanisme, espanyolisme i europeisme. D’entrada i veient les dades descarto l’europeisme perquè és gairebé pla entre partits, sembla que tant se’ns foti Europa. A diferència del que pensava jo i del que surt si mirem només el vot i apliquem un PCA, en el terreny de les enquestes d’opinió l’espanyolisme (x ex PSC) i el catalanisme (x ex Junts) no són extrems d’un mateix eix, pots sentir-te català i espanyol alhora en diferents graus. És a dir, que els tres eixos no els podem col·lapsar en dues dimensions -això facilitaria molt la representació- sinó que són 33/31/20% de variància repartida, sense un eix dominant.

Si dibuixo, per a cada partit, una el·lipse al voltant de la mitjana, la imatge permet diferenciar clarament els electorats i qui queda a prop de qui segons l’autopercepció dels enquestats. PP i VOX gairebé coincideixen als tres plans: en aquests eixos són indistingibles. CUP i Comuns comparteixen ideologia i només es diferencien pel catalanisme. Aliança Catalana, en canvi, queda aïllada: dreta en ideologia, però catalanisme alt i espanyolisme baix, sense compartir regió amb PP ni VOX en cap dels tres plans —el que trenca la idea que AC sigui simplement «VOX en català». Això coincideix amb el que ja han trobat l’ICPS i la literatura acadèmica recent: el que uneix AC i VOX és la immigració, i el que els separa és la identitat nacional. I un detall que no esperava: gairebé tothom es puntua alt en catalanisme, fins i tot PP i VOX.

A mi el que realment em sobta de tot plegat és que el partit que gairebé tothom situa a l’extrema dreta, els seus votants l’autoubiquen al centre-dreta. Si mirem les quatre enquestes descobrirem que s’hi autoubicaven exactament igual quan eren quaranta-vuit que ara que són cent noranta-tres.

El que ha canviat en divuit mesos no és on es col·loquen, sinó quanta gent s’hi col·loca al costat. O dit d’una altra manera: el partit no s’ha mogut cap a la porta, la porta s’ha eixamplat.

---

Mètode i límits

Mateixes microdades i variable que als posts anteriors (INT_PARLAMENT_VOT), onades REO1112, REO1126, REO1145 i REO1167 agrupades pel mateix motiu que al post anterior: mostres independents de la mateixa població, necessàries per tenir prou casos per partit. Els eixos d’autoubicació (IDEOL_0_10, CAT_0_10, ESP_0_10) són preguntes del mateix baròmetre. L’el·lipse de confiança és la regió del 95% per a la mitjana bivariada de cada partit, no per als individus; quan dues el·lipses no es toquen, les mitjanes són estadísticament diferents. Catalanisme i espanyolisme no són el mateix eix invertit: r ≈ −0,07 a −0,13 segons l’onada.

El propi CEO publica una autoubicació ideològica desglossada per simpatia de partit (REO1167, no per intenció de vot com aquí): AC 5,7, PP 6,4, VOX 7,0. Coincideix amb el que surt aquí —AC més a prop del centre que PP i VOX en l’eix esquerra-dreta— amb una variable diferent, que fa de contrast independent.

Fonts de dades i bibliografia

• Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Baròmetre d’Opinió Política, microdades anonimitzades: REO 1112, REO 1126, REO 1145, REO 1167. Disponibles a ceo.gencat.cat
• Aliança Catalana and Vox in Catalonia: united in nativism, divided by the nation
• 2024 Chapel Hill Expert Survey
• The 2024 Chapel Hill Expert Survey on political party positioning in Europe
• L’efecte Orriols: com els mitjans han blanquejat l’extrema dreta (Mèdia.cat)