En el post anterior us vaig explicar que la intenció de vot declarada a Aliança Catalana s’ha multiplicat per tres i mig en dos anys (3,8%→13,4%), i que l’estimació ajustada del CEO el situa fins i tot més amunt. Un creixement així no surt del no-res, algú tria aquesta opció, algú que abans votava alguna altra cosa (o no votava). Això és el que miro d’explicar en aquest segon post de la sèrie. No per què ho fan, això ja és un tema personal, sinó qui ho fa i a quin partit dóna carbasses.

El procediment del CEO és clar i el podem reproduir:

1. Descarregar-se les microdades obertes de les enquestes del CEO (onades REO1112, REO1126, REO1145, REO1167, novembre 2024 a maig 2026).
2. Creuar el record de vot de 2024 (REC_PARLAMENT_VOT_CENS) amb la intenció actual (INT_PARLAMENT_VOT, que vam veure en el post passat).
3. Mirar, de qui diu ara que votaria AC, d’on venia.

Aquí apareix el primer problema pràctic. Cada onada són dues mil persones, i d’aquestes les que diuen que votarien AC són quaranta-vuit a la primera i cent noranta-tres a l’última. Si a més volem separar-les per partit de procedència, acabem amb caselles de tres o quatre enquestats, que no sostenen res. La solució és ajuntar les quatre onades: són mostres independents de la mateixa població i sumar-les per omplir caselles és pràctica corrent. No és gaire ortodox barrejar moments diferents, i per això convé dir-ho clar i tornar-hi més avall, però fa el fet.

El resultat és clarinet

El millor és posar-ho tot en un mapa de calor: cada fila és un partit votat el 2024, cada columna la intenció de vot d’ara. La diagonal són els que es queden on eren; tot el que hi ha fora de la diagonal és moviment. Les files horitzontals són els que marxen de cada partit i, les columnes, els que capten d’altres partits. Per cert, la matriu està en nombre de persones, no en percentatges, i això és deliberat. Les files són de mides molt diferents i normalitzar-les donaria el mateix pes visual a una casella de tres persones que a una de mil. Amb els recomptes bruts es veu directament què aguanta i què no.

El que crida l’atenció no és tant el volum que rep AC com l’asimetria. La columna d’AC suma 222 votants que venien d’altres partits —106 de Junts, 50 d’ERC, 27 del PSC, 24 de VOX, 11 del PP—, mentre que la fila d’AC en cedeix dotze de cent catorze: set cap a ERC, dos cap a VOX, un cap a Junts, un al PSC i un al PP. Onze entrades per cada sortida.

Val la pena comparar-ho amb la resta de la graella, perquè és allà on es veu que això no és el funcionament normal. PSC i ERC s’intercanvien votants en totes dues direccions (98 i 54); ERC i CUP també (45 i 22); Comuns i ERC gairebé empaten (27 i 29). El trànsit creuat és el que es veu habitualment: la gent no es mou en bloc, va i ve, i el que compta és el saldo net. AC és l’única casella de la matriu que no funciona així, i el terme que se m’acut és el d’embornal. O potser millor forat negre: hi entra i no en surt.

I si el promig ens enganya?

Els mortals podeu deixar-ho aquí però els tiquis-miquis direu que queda pendent l’objecció que hem deixat oberta abans. Ajuntar divuit mesos d’enquestes dona massa, sí, però promitja un fenomen que potser no s’està quiet. Si la cosa ha canviat pel camí, la mitjana no descriu cap moment real, de la mateixa manera que la temperatura mitjana d’una febre que puja no descriu cap dia concret del malalt.

Comprovar-ho és fàcil, perquè tenim les quatre onades per separat. Aquest és el percentatge de votants de cada partit el 2024 que, a cada moment, deien que votarien AC:

Onada	Junts→AC	VOX→AC	ERC→AC	Abstenció→AC
Nov. 2024	4,9%	6,7%	0,9%	2,5%
Jul. 2025	7,4%	5,0%	3,8%	5,2%
Oct. 2025	19,6%	8,7%	6,7%	9,0%
Maig 2026	24,6%	22,2%	7,2%	8,3%

Doncs sí que es mou, i força. La fuita de Junts passa del 4,9% al 24,6%, i la de VOX del 6,7% al 22,2%. A més no puja de manera constant sinó que s’accelera: entre les dues primeres onades Junts guanya dos punts i mig, entre les dues últimes disset. VOX es manté pla al voltant del 5-8% durant any i mig i fa el salt en un sol trimestre. ERC, en canvi, es queda molt més avall (0,9%→7,2%) i el PSC encara més (0,3%→3,4%).

Això vol dir que el mapa de calor infravalora el fenomen actual, no que l’exageri: la mitjana de divuit mesos inclou un període en què la fuita era petita. I hi ha un detall que ho compensa en part: com que AC ha crescut tant, el 72% de les 502 persones del promig venen de les dues últimes onades. El pes ja cau cap al present pràcticament tot sol. El que no canvia en cap moment de la sèrie és la direcció. Sigui quina sigui l’onada que es miri, el flux va cap a AC i no en torna.

---

Mètode i límits

Mateixes microdades i variable de vot que al post anterior (INT_PARLAMENT_VOT; vegeu allà la nota sobre per què no és INT_PARLAMENT_VOT2). El record de vot de 2024 fa servir REC_PARLAMENT_VOT_CENS, la versió neta d’aquesta pregunta: n’hi ha una altra, REC_PARLAMENT_VOT, on qui no va votar queda com a resposta en blanc en lloc de categoritzat explícitament. Comprovat encreuant amb la pregunta de participació (PART_PARLAMENT) que efectivament corresponen als qui declaren no haver votat el 2024, no a un buit de dades.

Cal recordar també que això és record de vot declarat, no vot verificat. Els enquestats recorden malament, racionalitzen a posteriori i tendeixen a sobredeclarar haver votat l’opció guanyadora; la literatura sobre el biaix de record de vot és abundant. La direcció de l’asimetria és prou marcada perquè sigui difícil que aquest biaix ho expliqui tot, però la magnitud exacta de cada casella s’ha d’agafar amb la mateixa prudència que qualsevol altra dada d’enquesta.

Fonts de dades

Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Baròmetre d’Opinió Política, microdades anonimitzades: REO 1112 (3a onada 2024), REO 1126 (2a onada 2025), REO 1145 (3a onada 2025), REO 1167 (1a onada 2026). Disponibles a ceo.gencat.cat