He passat un cap de setmana familiar al Pla de l’Estany, a tocar de l’Alt Empordà. Molta calor. Insuportable. Segona onada de l’any, i més que en vindran.

Un cop arribat a la fresca artificial del Vallès he buscat al Servei Meteorològic de Catalunya les dades de l’estació XEMA més propera, Figueres, i he descarregat les sèries diàries des de 1950. He parat atenció a dues coses senzilles a què tothom pot accedir però que sovint no veiem al Telenotícies: la temperatura màxima anual i el nombre de nits tropicals (TN ≥ 20°C) i tòrrides (TN ≥ 25°C). De retruc he trobat la T del mar en superfície, -20, -50m i -80m.

El resultat és inquietant però no sorprenent ni desconegut.

El 2023, Figueres va arribar als 45°C. No és un error. L’Empordà té una orografia que actua com a trampa tèrmica quan no bufa tramuntana: la calor entra, s’acumula i no marxa. El 2024 va ser 43,2°C. El 2025, 40,9°C. Tres anys consecutius per sobre dels 40°C.

La tendència per trams ho deixa clar: fins als anys 90 la pendent és gairebé plana. A partir d’aquí s’accelera. No és lineal, és un canvi de règim.

Les nits expliquen una altra meitat de la història. Les nits tropicals —quan el mínim nocturn no baixa de 20°C— eren anecdòtiques fins l’any 2000. El 2023 n’hi va haver 32, i el 2025 31. Un mes sencer sense refrescar. La tramuntana, paradoxalment, manté les nits tòrrides (≥25°C) gairebé absents —només una el 2022— però ja no pot evitar que les nits siguin càlides.

El que canvia no és només el pic puntual de calor. És la durada de l’estrès tèrmic: dies i nits sense treva. Això és el que mata —literalment— la gent gran, els malalts crònics i els que no tenen aire condicionat. I el que farà que el turisme, principal font d’ingressos de la comarca, se’n vagi en orris si no canvien les dates de les vacances.

I per acabar-ho d’adobar, l’aigua del mar. Pensareu que, com que a l’Empordà l’aigua és més aviat fredota ja està bé que s’escalfi una mica, però de fet l’anxova de l’Escala cada cop es reprodueix menys perquè no té àcids omega 3. Poca pesca que quedava i menys que en quedarà. Entre els incendis, la tramuntana que cada cop bufa menys, el forn de les onades de calor, el turisme de masses i l’extinció de l’anxova, estem ben cardats.

Les dades són obertes, el patró és clar. El que no és tan clar és si algú ho està gestionant tot plegat.