La primera quinzena de juliol del 2026 ha estat la més càlida en 113 anys a Barcelona. Tres onades de calor en quinze dies. El 8 de juliol, avís per temperatures extremes al Vallès. El 15 de juliol, avís vermell —nivell 5 sobre 6— al Vallès Oriental i Occidental. A Mollet, 40,3°C. A Caldes de Montbui, 40,0°C. A La Llagosta, una mínima nocturna de 24,2°C: el cos no va poder descansar.

Direu, i per què ens parles ara de Mollet i Caldes o La Llagosta? Perquè he conegut la Fundació Sanitària Mollet, l’ens que ha de vetllar per la salut física i mental de les 150.000 persones repartides en aquests 11 municipis* del Vallès Central. Són noranta-nou seccions censals, i com podeu imaginar se m’ha acudit enfocar el meu microscopi cap aquí en aquests dies de calor extrema, dia i nit, per veure-ho de més a prop.

El problema no és el dia. És la nit.

Quan la temperatura mínima nocturna no baixa dels 20°C, el cos no es recupera. Fisiològicament, la calor s’acumula. En una persona gran, sola, en un pis sense aire condicionat, una nit tropical rere l’altra pot ser letal. No de cop. Per esgotament. I la primera quinzena de juliol del 2026 ha acumulat exactament aquest tipus de nits, una rere l’altra, sobre un territori que ja en tenia de mitjana 47,8 per estiu —no el 2026, sinó la mitjana dels sis estius anteriors. Això no és un any dolent. Això és la nova normalitat d’aquest racó del Vallès.

Per copsar millor què passa he sintetitzat un Índex de Vulnerabilitat Climàtico Social (IVCS) per a les 99 seccions del territori FSM. Tres dimensions d’igual pes**: la situació socioeconòmica de cada secció (via l’IST que ja coneixeu, l’índex sintètic de l’Idescat que resumeix renda, ocupació, educació i immigració), la concentració de població de 75 anys o més (el grup on la mortalitat per calor es dispara), i l’exposició climàtica (temperatura màxima i nits tropicals per estiu, fusionades en un sol component perquè capturen la mateixa realitat). Encara ens queda afegir una quarta capa, quins edificis de la secció es van construïr abans del 1979, sense aïllament tèrmic per normativa. El Catastro té una API gratuïta i scriptable. Ho farem més endavant.

El resultat d’aquesta anàlisi és un mapa. I el mapa diu coses que el termòmetre sol no ens explica. Podeu canviar-vos de secció punxant a sobre i mirant la informació a la dreta. Tot és explorable: IST, gent gran, temperatura, nits tropicals, índex compost, i les dades concretes del 8 i el 15 de juliol. Tot són dades obertes.

El gradient altitudinal com a refugi climàtic

El primer que La primera cosa que s’observa és que el territori té una estructura tèrmica clara. Gallifa i Sant Feliu de Codines, als 300-400 metres, registren una temperatura màxima mitjana d’estiu de 26-27°C i una mitjana de 17-18 nits tropicals per estiu. El 15 de juliol van arribar als 36-37°C — molt per sota de Mollet i Caldes. Són, de fet, refugis tèrmics naturals dins del mateix territori sanitari. La ironia és que precisament allà on viu menys gent, fa menys calor.

Municipi	Tmax JJA (mit.)	Nits trop./estiu	Tmax 15/07
Gallifa	27,3°C	17,3	36,8°C
Sant Feliu de Codines	26,4°C	18,2	36,1°C
Caldes de Montbui	28,6°C	44,7	40,0°C
Mollet del Vallès	29,2°C	42,0	40,3°C
La Llagosta	29,1°C	47,8	37,6°C

Les seccions que preocupen

Quan creuem les tres dimensions, les seccions que surten a dalt de tot de l’índex concentren els tres problemes alhora: IST baix, molts veïns de 75 anys o més, i moltes nits tropicals. Mollet del Vallès i La Llagosta dominen el rànquing. La secció amb l’IST més baix de tot el territori —43,9 punts, davant una mitjana catalana de 100— és a Mollet, i és la quarta més vulnerable de tot el mapa malgrat tenir poca gent gran. La vulnerabilitat social sola ja hi és prou.

Secció	Municipi	IST	%≥75	Nits trop.	IVC
0810501007	La Llagosta	72,8	15,7%	47,8	0,82
0812402006	Mollet del Vallès	83,7	18,1%	42,0	0,80
0810501006	La Llagosta	80,9	13,3%	47,8	0,74
0812403006	Mollet del Vallès	43,9	6,4%	42,0	0,73

I llavors hi ha Caldes de Montbui. IST de 108, per sobre de la mitjana catalana, però amb el 30% de la seva població amb més de 65 anys. Els diners no protegeixen de l’edat. Ni de la calor. La lògica d’intervenció aquí és diferent: no és pobresa, és fragilitat fisiològica en un territori benestant.

Hi ha una dada de context que no entra a l’índex però que és important entendre: la ràtio de dones respecte homes de 75 anys o més. Al conjunt del territori, per cada home gran hi ha de mitjana 1,46 dones. A les seccions on aquest ràtio és alt i l’IST és baix, el risc de pobresa energètica femenina és real: dones que van cotitzar poc o gens, amb pensions mínimes, que no s’engeguen l’aire condicionat perquè no s’ho poden permetre. Això no es veu en cap termòmetre.

---

* Mollet del Vallès, La Llagosta, Parets del Vallès, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Caldes de Montbui, Gallifa, Sant Feliu de Codines, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda.

**Els pesos de l’IVCS són iguals i provisionals pendents d’un estudi més enllà d’un simple post d’aficcionat. La capa climàtica és a escala municipal, no de secció: ERA5-Land no té prou resolució. ERA5-Land subestima l’illa de calor urbana en 1-2°C: les seccions denses de Mollet eren probablement una mica més calentes del que mostra el mapa.