Catalunya 2100. La gran diàspora, la gran oportunitat.

Imaginem per un moment -no costa gaire- que seguim cremant combustible fòssil durant 20 anys més. Les prediccions dels escenaris menys favorables es faran realitat, i arribarem als 3’5 o 4C d’increment de T global, tant és. En aquestes condicions l’any 2100 Catalunya serà un erm, haurà cremat tota, els rius no baixaran -l’Ebre, el Ter, el Fluvià… tots secs- i no hi haurà collites ni gaire fauna, ni la Barceloneta ni l’aeroport del Prat. Com ens imaginem vivint en aquest escenari? Seguirem en el territori actual? O viurem dispersos per tot el món amb una cultura comú que ens mantindrà lligats com a poble?

Una primera opció és viure igualment a Catalunya, ens estimem aquest territori i ens veiem capaços d’adaptar-nos-hi. El primer que arribarà serà la proteïna -i el menjar en general- artificial que es fabricarà com avui fabriquem vehicles. També tindrem aigua artificial -el que no faltarà serà energia per dessalinitzar- i caldrà veure com ens adaptem al clima extrem amb onades de calor de més de 50C i estius amb mínimes de 35C. La ciència ficció sovint ens mostra ciutats metàl·liques sota cúpules de vidre però jo veig més probable edificis climatitzats com ara i tot connectat sota terra com fan ja molts països pel fred o la calor.

Ara bé, hi ha una altra possibilitat: que uns quants decidim migrar més amunt, on la temperatura encara permeti fer vida exterior gairebé tot l’any. Europa ens sembla un bon lloc per viure, i el clima de Barcelona serà el de Bèlgica o Londres. Qui diu que no decidim migrar -suposant que els Salvinis de l’època ens deixin entrar- famílies senceres, pobles sencers, amb feines, amb estalvis, i amb planificació. Qui diu que no podem establir colònies de catalanets i catalanetes arreu? Ara ja n’hi ha, només que serien més nombroses. La gran diàspora.

Per què us penseu que s’ha creat sinó el Consell per la República Catalana? En Carles Puigdemont és un visionari que està ben assessorat sobre els efectes del canvi climàtic a l’actual casa nostra. Ell ja no ho veurà, ni jo suposo, però els nostres fills hauran de triar entre deixar aquesta terra que tant ens estimem, viure en ciutats infrahumanes fent vida artificial o bé dalt de tot del Pirineus que viuran una segona joventut. I posats a marxar, per què no aprofitar per fer un estat propi sota una organització digital encara que estiguem escampats pel món?

Nota 1. Per qui pensa que això és una crítica encoberta al MHP, no aneu ben encaminats. El que escric aquí, tot i que segurament no era la idea inicial, podria perfectament passar en pocs anys.

Nota 2. La imatge és de https://www.newscientist.com/article/dn19778-royal-society-paints-picture-of-a-world-4-c-warmer/

The Book Thief i els lladres de futur.

Finalment he vist “The Book Thief“. La gent que el 1939 aplaudia Hitler i que quan se n’adona que les coses van maldades canvia d’opinió m’ha fet pensar en la crisi climàtica i de biodiversitat que tenim a sobre. Pot ser que el Hitler de 1933 siguin avui els governants, els media i el gran capital que bé neguen el canvi climàtic, bé posposen al 2050 la solució final amb pedaços de pa sucat amb oli sense dir-nos clarament que el que fem ara és el que marcarà el futur de la nostra espècie?

Continua llegint

2019023. Un buc d’assaig 5G als FGC

Hi ha dies en què et ve de gust deixar-te anar. Avui pensava que m’agradaria tenir un instrument per tocar al tren mentre baixo a la feina, i que m’agradaria poder fer-ho amb altres persones que compartissin viatge amb mi, encara que no fossin al mateix tren. Convertir una estona ensopida en un moment de creació musical, i potser fins i tot posar noms de músics nostrats als trens com avui tenen nom d’escriptores.

Com ho podríem fer? Primer, l’instrument. No hauria de sonar, és clar, quelcom digital -en ambdós sentits- i transportable, i una mica més potent que la Fenderino de @instroniks. He fet una primera cerca a internet i el que he trobat és Sylphio. un MIDI amb forma d’instrument de vent i moltes possibilitats. Primer de tot, sàpigues que 1000€ és el preu que hauràs de pagar, però si tens en compte que són 4 instruments en un -flauta, clarinet, saxo, trompeta- resulta força econòmic.

Sonar no sona, és clar, l’has de connectar sempre als cascos, al mòbil o l’ordinador. Semblaria que com que és digital pots tocar qualsevol instrument -com aquells CASIO de quan érem petits però no és tan fàcil perquè cada instrument té les seves particularitats a l’hora de tocar. Amb Sylphyo pots imitar un cello o un violí, o fer efectes especials, o tocar sense bufar. Si t’agrada per això pensa que trigaràs a veure’l als conservatoris.

La primera part ja la tenim. Ara toca muntar la banda. I aquí entra el 5G. Ens prometen unes latències en condicions ideals de 1ms, que seran 10ms reals, però que poden funcionar. Posem que jo amb el Sylphyo toco la flauta d’una melodia d’en Xesco Boix -per exemple la flor romanial- i algú altre, que ha contactat amb mi a través de l’app de FGC per posar-nos d’acord en l’hora, toca la bateria des de la tablet. Potser fins i tot algú des d’un racó de l’estació posa la seva veu -bé que hi ha gent que parla sola al tren – i ja tenim el grupet muntat.

La resta de passatgers no se n’assabenten de res, però acabem de convertir un vagó dels FGC en un buc d’assaig. Fins i tot FGC en comptes d’un relat de contes curts al twitter podria fer un concurs de maquetes fetes al tren. Nous temps, noves tecnologies, nous usos. I això sí, les mateixes emissions de sempre, que el 5G no vindrà carbon neutral de sèrie.

2019021. Cotxes al sol i canvi climàtic.

Imagineu que heu anat a la Platja Llarga de Tarragona un dissabte en ple mes de juliol. Després de quatre hores de banys i rialles, torneu a cotxe que heu deixat aparcat al sol, i hi entreu. La llum del sol ha entrat per les finestres i la radiació infraroja que no pot travessar els vidres queda continguda a dins escalfant tot el que hi ha a dins a temperatures inhumanes. Què faríeu vosaltres en aquesta situació?

Continua llegint

2019020. Taller # 17 CC. Institut Banús. Retrobant el camí.

Hi ha dies en què les coses surten bé, que dies en què tot va rodat, sents pessigolles i eufòria continguda perquè el taller ha anat com havies previst, dies en què sents que connectes, que els nens i nenes responen i els brillen els ulls. Això em va passar ahir a l’institut Banús de Cerdanyola del Vallès, i aquí us ho explico com va anar per si a algú li pot ser útil.

Continua llegint

2019019. Taller #15 CC. Agrupament escolta Colònia Güell.

Fins ara havia fet tallers a secundària i en petit format per adults. Els primers crec ja els començo a tenir apamats, però el resultat dels tallers amb adults encara no són satisfactoris. Avui m’havien convidat a fer un taller diferent, a un cau -un agrupament escolta- del Baix Llobregat, en concret el de la Colònia Güell. 20 nois i nois de 12 a 16 anys, un dissabte després de la pluja, tarda mandrosa, i us vull explicar com ha anat la cosa.

Continua llegint

2019018. El conte de la Gaia i en Carboni. V2.

Deixeu-me que us presenti el meu amic Carboni. És un trapella, juganer i atabalat, no li costa gens fer amics i amigues en forma de trios, parelles o fins i tot grups de quatre amb altres que de ben segur coneixes com l’hidrogen, l’oxigen o el nitrogen. Sense el meu amic Carboni jo no seria aquí, i tindríeu un planeta erm com Mart. Aquesta és la nostra història.

Continua llegint