2011005. De Marcelino Camacho a les llanes del Pirineu: Xisqueta.

Des dels seus inicis aquest projecte projecte de llana xisqueta em té el cor robat. És un dels projectes en què m’agradaria treballar en una altra vida. Com fer compatible la innovació, el desenvolupament del món rural pel món rural i les teories de xarxes al mateix temps. I aquest és només un dels projectes que tenen en marxa l’associació Rurbans i l’empresa Montanyanes a través del projecte Grípia.

L’entorn rural de Catalunya -i en general d’Europa- es queda sense pastors. Una feina desconeguda, mal pagada, dura i considerada de l’època preindustrial. Per què els necessitem, els pastors, si no hi ha ramats ni prats? Com podem recuperar la figura del pastor i la pastora? Primer, la marca. Crear marca i certificar un procés. Llana Xisqueta, llana de l’Alt Pirineu.

La primera idea que ens ve al cap perquè hi hagi més pastors és la formació i la generació de vocacions (com les vocacions científiques, sí). Si no hi ha una escola de pastors , no hi haurà pastors. De calaix. Per tant creem una escola de pastors. Quanta gent no ha pensat “vull deixar l’asfalt i ser pastor, viure a muntanya, passar fred i calor, respirar aire, sentir la natura i sentir-me viu” algun cop a la vida? I un gran èxit, tot i que el que costa és que els joves que segueixen els cursos després esdevinguin pastors i pastores.

Molt bé, ja tenim l’escola. Però és clar, si hi ha pastors, bé hauran de tenir feina oi? Per tant cal que hi hagi ramats. Però perquè volem ramats si la llana l’importem més barata? Cal crear demanda de llana i que es pagui un preu just per aquesta. Pensem en quines aplicacions podríem donar-li a la llana…. La més òbvia, fer roba. Però no qualsevol roba, sinó roba amb valor afegit com la de Marcelinus -en honor al jersei de Marcelino Camacho- o Teixidors (que havia comentat aquí), empreses amb vocació social, local i emocional.

Una segona aplicació és l’arquitectura sostenible, bàsicament en els aïllaments de les parets. I qui ho podria fer?  Doncs una empresa anomenada Recuperació de Materials Tèxtils, una empresa familiar que des del 1979 aposta per comercialitzar llana d’ovella i altres elements “naturals”.

Què més es pot fer? Per exemple, re-ensenyar a treballar la llana d’ovella pels teixits i per artesania com el que fan a iFIL o a “All you Knit is love“. Per exemple, aconseguir que hi hagi més prats, amb la Xarxa de Custòdia pel Territori. Per exemple, re-ensenyar a fer aïllaments a les escoles d’arquitectura amb llana. L‘ETSAV de la UPC i la seva aposta per la sostenibilitat seria una bona candidata. Us imagineu el prototipus de la reconeguda casa Low3 amb llana Xisqueta?

Aquest post inicia una sèrie dedicada a les xarxes per a la innovació local i sostenible. D’aquí 20 anys aquestes quatre paraules no tindran sentit, però avui per avui penso que el futur, o el meu futur si més no, passa per totes elles. Estem muntant amb altre gent una volta a Catalunya molt molt interessant… podem detectar aquestes xarxes amagades, crear sinergies, estudiar els models sota els que funcionen, el valor que generen, i com fer-les compatibles amb una economia moderna? És fantàstics fer museus de la vida rural i programes sobre “Els últims artesans“, però també podem aprofitar coneixements antics combinant-los amb empresa xarxa i relocalització per aconseguir economies eficients, robustes i sostenibles.