De tant en tant em creuo amb projectes que m’atreuen i amb els que miro de col·laborar per tirar-los endavant. Em va passar amb l’associació Terrafranca, m’està passant amb la cooperativa Col·legi CreaNova i qui sap si potser em passarà amb l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat. En aquesta entrada faig unes primeres notes sobre música i cooperatives.
Pel que vaig llegint hi ha tres casuístiques clares a l’hora de gestionar iniciatives en el món de l’associacionisme musical. La primera, el cas de persones interessades per exemple a cantar que s’apleguen sota una associació com a figura jurídica sense més pretensió que aprendre juntes i gaudir de la música, en general sense ànim de lucre. Un exemple local (Sant Cugat) el tenim a la Societat Coral La lira, fundada el 1882, i dedicada a a conservar i difondre la cultura catalana a través fonamentalment de les Caramelles per Pasqua. Aquí trobareu els seus Estatuts.
Una segona casuística seria la dels grups de música o artistes individuals que fan bolos (actuacions puntuals) i que necessiten un CIF per facturar. Aquesta situació està ben detallada en aquest interessant document [Antoni Mas, 2013] que explica l’origen de les dificultats i la solució (pedaç legal) que s’ha trobat a través de diferents figures jurídiques anomenades Grups de gestió en què participen cooperatives. No és ideal, però sí funcional. Musicat és una de les referències que segueix aquest enrevessat esquema.
La tercera casuística m’interessa més i està relacionada amb l’educació musical. Persones que s’han format en el món de la música, els agrada ensenyar-la i difondre-la i aspiren a viure dignament d’aquesta professió s’organitzen en cooperatives. Per exemple, musicop o l’Escola de Música del Palau a Catalunya o ArtiSons a ses illes, que gestionen escoles de música. I és que no hem d’oblidar que educació, democràcia participativa i cooperativisme van sovint de la ma, sigui en l’educació obligatòria o en el camp musical.
Doncs bé, a Sant Cugat he descobert -i hi participo activament com alumne- una iniciativa que encaixa en aquesta tercera casuística i que crec mereix reconeixement i suport per la seva proposta de valor i per l’empenta que hi posen les seves promotores. I és que tot i que a Catalunya hi ha una llarga tradició tradició musical, sembla que a l’hora d’estudiar música a les escoles l’administració només reconegui i recolzi alguns instruments en particular que coneixem per clàssics.
Però hi ha vida més enllà del piano, i segurament et sona i potser has ballat al Tradicionàrius de Gràcia, el festival dels acordionistes d’Arséguel o el magnífic darrer disc d’en Carles Sanjosex i en Carles Belda, Càntut. O si vius lluny de Barcelona potser t’has format amb Aula de Sons o El Tecler.
Fa cinc anys tres persones van crear el projecte d’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat (EMTSC), iniciativa encara sense local propi que participa activament en la vida del poble donant suport a castellers, geganters, i altres expressions de cultura popular. L’escola no para de créixer, i som ja avui una setantena d’alumnes de totes les edats que aprenem acordió, gralla, timbal, flabiol o violí, i que ens trobem per recuperar, gaudir, ballar i promocionar la música tradicional.
I tot això per què ho escric? Doncs perquè l’escola va néixer com un projecte d’una petita associació, i penso que pel volum de diners que es comencen a moure aquesta figura jurídica no és potser la millor manera de gestionar una escola, i que com han fet altres associacions cal que les activitats vinculades a una feina estable canviïn el seu marc jurídic al de cooperativa sense ànim de lucre de serveis o de treball, mantenint sempre els objectius fundacionals que són preservar i difondre la música tradicional. Però això queda ja per una altra entrada.
Blog de Pere Losantos 