Cinc nenes de quart i cinquè de primària de la meva escola i un acompanyant, una mica més granadet, hem estat una hora sencera dialogant i aprenent sobre “Coneixement del medi físic”. El taller es deia “L’energia del Sol i l’electricitat” però com acostuma a passar en aquestes edats el nom és només una excusa per iniciar una conversa que mai saps com acabarà….
Hem començat preguntant-nos què és el Sol, hem viatjat per les galàxies i les seves dimensions (no passen encara del factor 1000 i cap adaptar-se), i hem après escrivint una paraula nova, l`àtom, una mena de peça de Lego per fabricar tot el que som i tenim. Els àtoms són molt petits, tant tant que dins del mil·límetre hi caben costat per costat 1000 bitxets de la panxa (bacteris) i dins de cada bacteri hi cabrien encara 1000 àtoms en fila. Hem dibuixat un àtom, hem parlat del senyor Fe, la senyora H, el senyor He que fa que els globus pugin, i la senyora O, que s’ajunta amb la senyora H per fer aigua…. i de com la senyora O viatja ben còmoda dins de les artèries per donar-nos energia… El tema era l’energia, però com veieu és fàcil i natural anar saltant d’un concepte a l’altre.
I després hem parlat dels fotons que ens envia el sol, unes boles també molt petites que no podem veure però que ens escalfen quan ens toquen, i de per què ens posem morenos i què fa la crema de sol quan ens empastifem, i què fa que quan deixem el cotxe al sol s’escalfi, i de persones que deixen nens o gossos dins el cotxe al sol, i que això no era correcte, i de que l’aigua calenta de les cases no s’escalfa a l’aixeta, i hem dibuixat una casa amb la teulada i unes plaques, i hem consensuat que hauran de preguntar a casa d’on surt l’aigua calenta, i que per no gastar tanta energia podem ajudar la caldera escalfant l’aigua amb el sol igual que fa la mànega quan la deixem al sol, i de com dissenyaríem una capsa per escalfar l’aigua, i de quin color hauria de ser, i per què la roba de color negre ens dóna més calor, i ens hem trobat tan bé que hem decidit tancar el grup i el proper dia mirar de fabricar un petit escalfador d’aigua amb el que trobem a l’escola.
Tot això és possible amb una ràtio de 10 alumnes per acompanyant. I és que potser ens estan saturant d’iniciatives de canvi i innovació docent venent-nos una moto per amagar que el que cal és posar més recursos -no massa més amb una bona reorganització d’espais i temps- per assolir la ràtio 1 professor/a, 10 alumnes acompanyada d’uns espais més amplis i oberts.
Un comentari