El format de l’ESO als instituts públics és avorridíssim i del tot ineficient. Começa a les 8 del matí amb 2h de classe, descans de 20 minuts, 2h de classe, descans de 10 minuts, 2h de classe i cap a casa. Això no té cap sentit a aquestes alçades de la pel·licula per a nois i noies carregats d’energia i hormones. I tots cap a l’insti, que van començar amb 4 línies i ara les noves propostes ja són de monstres de 6 línies , 180 alumnes per curs.
Us proposo que fem una revolució i trenquem els espais i el temps. La llei diu que hem d’oferir 30h d’activitat docent, doncs fem-ho, però ni de 8 a 14h ni totes al mateix lloc. Un alumne es planteja que ha de fer 30h d’activitats durant 175 dies l’any, en total 5.250h. Per què no fem un repositori online d’activitats que l’alumne pugui triar i un assistent virtual que el guia sobre què va primer i què després. Tot això ho organitza el servei d’educació municipal amb la col·laboració d’entitats públiques i proveïdors privats certificats i auditats. Direu que els alumnes passaran de tot. I què fan avui a les classes els que no volen estudiar? A banda d’emprenyar?
El professorat, que existeix en aquest model, ha de muntar activitats i encaixar-les en el currículum amb certa planificació muntant itineraris. Algunes poden ser en els espais municipals preparats -els tallers de màxim 10 alumnes- però la majoria poden ser al carrer, a la piscina, als parcs, als museus, a les empreses, a la universitat, a centres de primària, a residències d’avis, a la ràdio, a les deixalleries, aules d’estudi, les botigues del municipi. Hi hauria també una oferta supralocal que ofereix les activitats a d’altres municipis.
L’horari no serà mai més de 8 a 14h, cada activitat té un horari, i pots fer volei a les 6 de la tarda i fer un resum d’una conferència TED a les 22.30h, o un cap de setmana de sortida al Pedraforca per estudiar els isards o l’orella d’ós (Ramonda myconi). Pots fer música al conservatori o a l’escola de música tradicional, o a un grup de batucada al vespre. Pots treballar convivència ciutadana fent castells o de voluntari a una llar d’avis o a la protectora d’animals. O pots fer pràctiques a una perruqueria per entendre el negoci i adonar-te’n que no és el que volies, o sí.
És clar, un tutor per cada alumne que l’acompanya i té reunions periòdiques amb ell o ella, no per avaluar-lo sinó per aconsellar i ajudar a que entengui que és protagonista del seu aprenentatge. Els recursos hi són, les condicions -30h d’activitats per setmana- també, i tant el professorat com l’alumne com els centres acreditats posen un indicador d’aprofitament del temps, 0-1-2-3 com marca la llei. El mateix programa que permet triar ofereix a l’alumne i a la família com va evolucionant l’activitat, i permet demanar hora al tutor o tutora.
D’altra banda, una bona avaluació serà també si l’alumnat escull activitats d’aquell professor o professora. Si no ho fas bé, no tens clients, i si no tens clients, no cobres. Hola, què tal? Benvingut a la vida real. I el model donaria entrada a serveis socials del municipi per prevenir i acompanyar famílies vulnerables. i esclar, a molt especialment a les pedagogues i pedagogs que en aquest país per algun motiu estan deixades de la mà de Déu.
I ja està. En resum, incorporem i reconeixem les extraescolars dins l’horari, fem que tothom les pugui fer reduïnt l’escletxa que tenim ara, diversifiquem l’aprenentatge, donem autonomia a l’alumnat, respectem els seus cicles circadians, ampliem el ventall d’activitats, donem vida a espais municipals i també privats que estan en desús durant les hores de classe “oficial”… i donem el temps que calgui, sigui més o menys, per fer la secundària.
L’ESO de fet avui es pot fer en 4, 5 o 6 anys. Però també es podria fer en tres si algú té pressa o altes capacitats, o fer moltes més hores perquè l’interessa un tema en un moment donat de la vida. Fins i tot algú podria anar a la universitat abans d’hora per veure què és, o a cicles formatius i entendre millor què és allò que vol fer, perquè ara com ara el 90% d’estudiants de Batxillerat quan acaben no tenen ni repajolera idea de què volen fer, o si tenen una idea, només saben el nom.
Aix, per algunes coses són molt valents com a poble, però per tocar l’educació, no. Tirem parets però dins el mateix edifici, fem projectes però amb els mateixos profes, i cedim a les pressions d’alguns col·lectius per fer horaris sense preguntar als usuaris si els va bé o no, deixant que qui pugui pagar-se extraescolars faci 2 cursos més de formació que qui no té aquesta oportunitat.
Blog de Pere Losantos 