A Londres tenen dos problemes: cada cop arriba més gent per viure-hi, i pateixen ja els efectes del canvi climàtic. Una conseqüència directa per la ciutat és la manca de sobirania alimentària. Una solució seria transformar Hyde Park en un hort gegant, no way. Una altra seria introduir el conreu distribuït però la gent no s’hi pot dedicar perquè treballa moltes hores per poder comprar menjar :((. Se us acut res més?
Doncs a Richard Ballard i Steven Dring, sí. Aquesta ciutat disposa d’una completa xarxa de refugis antiaeris de la WWII, i ells dos van pensar que si no podia ser a sobre, per què no un hort sota terra? La solució, hidroponia, conreu sense terra i en condicions controlades, sense pesticides i quilòmetre zero. Fa trenta anys ningú hauria posat un euro en aquesta aventura, però ves per on les condicions d’entorn han canviat, i molt! Quan una ciutat com Londres aposta per fer política promocionant aquestes línies directrius amb objectius a 7 anys vista cap ser espavilat i aprofitar l’oportunitat.
- A 60% reduction in London’s CO2 by 2025
- Ensuring 25% of London’s energy is delivered through more efficient decentralised energy by 2025
- Improving the energy efficiency of London’s homes and buildings
- Reducing emissions from transport
- Capturing the environmental and economic benefits of making London a low carbon city
Aquesta parella sabia de què parlava perquè venien de pagès, però tot i així es van haver de reciclar en el camp de l’hidroponia. van estudiar molt per crear un projecte Zero Carbon en línia amb el que demanava la ciutat, van crear una xarxa de prescriptors, van obtenir el recolzament del govern local i també el suport d‘1 milió de lliures de crowdfunding– i va néixer Zero Carbon Food i la marca que distribueix el producte, Growing Underground on podeu veure que el que fan és real.
Ens pot semblar que la llum del sol és necessària, o que sense la terra la planta té un altre gust, però des del 1650 hi ha pràctica de l’hidroponia, i qui sap si aquest i els horts verticals no seran el futur de ciutats com Barcelona quan tot el Baix Llobregat esdevingui un continu de ciment i els pagesos acabin treballant al centre logísitc d’Amazon a El Prat.
Blog de Pere Losantos 