2017030. Tiny houses contra la gentrificació i el canvi climàtic

tumbleweed-tiny-house-cypress-black-roof-hp-1Per fer front al canvi climàtic adoptem dues estratègies, la mitigació per mirar de no empitjorar encara més el clima, i l’adaptació, com qualsevol altra espècie. Per aquesta darrera, davant d’inundacions, sequeres i onades de calor, per què no ens fem nòmades un altre cop? Però és clar, potser necessitem un altre tipus de casa i un canvi de xip…

Després de les inundacions de Houston d’aquesta setmana -fenomens naturals amplificats pel canvi climàtic- hem vist com milers de vivendes han quedat colgades per l’aigua i del tot inservibles.  Hi ha persones que davant d’aquest empitjorament de les condicions de vida han decidit fer-se nòmades. Imagina que vaig a viure a Texas, i anuncien per la setmana vinent pluges torrencials. Doncs agafo la casa i me’n vaig.

No estem gens acostumats al nostre país a fer això, però potser ens toca adaptar-nos a aquesta nova manera de viure. És clar, les cases han de ser diferents, i aquí entra el concepte de tiny house. Són cases reduïdes a la mínima expressió, que pel que he trobat tenen diferents accepcions de les que em quedo amb dues (hi ha alguna també relacionada amb persones sense recursos com explica aquest article):

La primera fa referència a la necessitat de tenir una vivenda i no poder pagar-la. Moltes ciutats del món com ara Barcelona o Sant Cugat pateixen un encariment de la vivenda que expulsa de manera callada a joves i no tan joves del seu entorn vital. No són persones sense recursos, sinó parelles amb sous normals que no poden accedir a una vivenda de compra o lloguer i decideixen viure en una casa de 25 o 30 m2 abans de ser expulsats del seu poble de tota la vida. Com el que proposava la ministra Trujillo amb els micropisos però en casa. Només els cal un terreny, i plantar la tiny house.

Als EUA o a Canadà el que sobra és terra, i sempre hi haurà un pagès que et deixarà instal·lar la tiny house en la més pura tradició dels colons de fa no tants anys. A Catalunya no és tan fàcil perquè vam colonitzar la Catalunya nova fa molts més anys i avui ja no et pots plantar a qualsevol lloc. No estaria bé dedicar una part del sòl públic de Sant Cugat a aquesta modalitat de la mateixa manera que es fa habitatge públic tradicional? Hi ha empreses que ja s’hi dediquen, però a Catalunya de moment el moviment no ha quallat, però a UK per exemple sí comença a fer bullir l’olla, tot depèn del preu del mercat immobiliari.

La segona accepció té amb adoptar voluntàriament un altre model de vida. Hi ha persones que prefereixen viure com rodamóns, sense estar arrelades a un poble o ciutat concret per una vivenda i una hipoteca, i dedicar una petita part del seus ingressos a la vivenda. Per això s’han creat corrents com The Tiny Life (Tiny Houses, Tiny Living) que avui tenen milers de seguidors i que permet els seus fundadors vendre llibres, assessorar i guanyar-se la vida nòmada. Podeu veure que hi ha dissenys de cases realment interessants, això sí, sempre sense fills. Tots molt en la línia del simple living de tota la vida però ara amb casa rodant.

5179372_orig

I ja arribem al final. L’adaptació al canvi climàtic pot passar per aprofitar aquestes tendències?  En 30 anys la península ibèrica serà diferent de com és ara, més desèrtica, i no té massa sentit comprar-se una casa al centre sud si no hi haurà aigua per beure. El mateix pot passar a Catalunya al centre i oest, amb onades de calor contínua que les faci inhabitables. O fins i tot a la costa, qui comprarà avui una casa a Gavà o a la Barceloneta sabent que en 30 anys se li pot inundar amb facilitat? Millor si me la puc endur amb mi.

No és conya, hi ha gent com Warren Buffett que està invertint en aquesta nova modalitat de vivenda, tant en cases com en tiny houses parks. Qui sap si és el moment de comprar una parcel·la i llogar-la per encabir microcases a prop de les ciutats. Això sí, caldrà pressionar per canviar la legislació urbanística -que no contempla aquesta modalitat de vivenda- i deixar anar molt de llast material per poder viure així.

Ja m’ho imagino, a la Floresta, al turó de can Mates de Sant Cugat a a Can Montmany tot de casetes de 50.000€, o de 200€ de lloguer al mes, i tot els joves avui expulsats fent-hi cap. Ara que ho veig, sembla que faig tard. No és tiny, però gairebé…

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s