L’escolarització dels fills no és un tema fàcil, i té una incidència molt gran en la seva vida futura. El que escriuré en aquest post és una reflexió sobre el camí que hem triat jo i moltes altres famílies, i la incidència en el futur dels meus fills. A l’hora de triar escola -i em centro en la secundària- per a mi hi ha tres factors a tenir en compte: la proximitat al domicili, la línia pedagògica i l’opció política per la que optes. Assumeixo en aquest post que es tracta de família de renda mitja amb oferta pública i privada al seu voltant, com és el cas de Sant Cugat. Veiem-ho:
a) La proximitat al domicili: el primer cop que el teu fill et diu que ha de fer un treball en grup en cap de setmana et quedes de pasta de moniato si els seus companys no són del barri i has de baixar-lo a Barcelona, per dir alguna cosa. El mateix aplica quan te n’adones que no la teva filla no té colla al teu poble perquè tots els seus amics i amigues són d’un altre poble. I també cal valorar perquè molts centres de secundària no tenen menjador (horari intensiu) i els nens han d’anar sols a casa i un cop allà buscar-se la vida. Com més a prop, i si pot ser a peu, millor.
b) La línia pedagògica: aquest segon punt, irrellevant per algunes famílies mentre tinguin professorat i una mica de fama, també és important per a mi. I és que hi ha diferències. La primera, més tècnica, la jornada. Els instituts públics de Sant Cugat fan 2h+2h+2h, amb dues pauses de 15′. De 8 a 14.30. Una aberració per a un adolescent. Per molt que la llei marqui el total d’hores a fer, tothom que treballa sap que la producció cau en picat a partir de les 2h de concentració i que a les 4h ja no pots més i cal descansar 1h mínim. Després hi ha altres elements rellevants com la qualitat i vocació del professorat, l’homogeneïtat del claustre, el mètode pedagògic…
c) L’opció política: consumir és un acte polític avui en dia. Endesa o Somenergia? Abertis o nacional? Sanitas o Seguretat Social? Pagès local o Mercadona? Si hem convertit l’educació en una mercaderia, per què no hauríem de triar també l’escola en funció d’això? Una escola pública? Una cooperativa escolar, privada-concertada o privada-privada però sense ànim de lucre? Un negoci educatiu amb ànim de lucre? Una educació vinculada a un moviment religiós?
És clar, la diferència està en que estem determinant part del seu futur en funció de la nostra aposta política, no de la seva. I d’aquí uns anys potser els meus fills em diran:
papa, vas tenir opció de portar-me a un cole d’aquestes modernets i em vas dur a un institut públic -a prop de casa, això no t’ho nego- on m’avorria com una ostra a cada classe, on havia de fer extraescolars d’anglès perquè després de 6 anys a una escola pública de primària no sabia dir més que “Hello”, on hi havia profes molt “majos” però d’altres que no estaven capacitats per ensenyar i ningú no els podia fer fora, i on ens feien passar d’aula en aula com una màquina d’embotir fuet… Bé que anaves al metge privat quan al CAP no trobaves el que volies, oi? I bé que vas triar part natural a una clínica privada, oi? Per què no amb l’educació? Mira, la primària que vas triar estava molt bé, i vaig començar la ESO amb moltes ganes, però vaig sortir desencantada de la vida i desorientada perquè TU tenies unes idees polítiques sobre la MEVA educació.
I tindran raó. Hi ha molts altres elements en joc, però està clar que l’educació és quelcom més que l’alimentació, la salut o el transport. Si ens omplim la boca dient que l’educació no és una mercaderia, perquè la fem servir com a tal? És necessàriament l’escola pública tal i com està plantejada en aquest país la millor opció? O potser és precisament per això, perquè està plantejada per facilitar que per poc que puguis te’n vagis a la privada, com fas ja amb la salut, amb el transport i aviat amb les pensions? No tinc resposta, però a voltes dubto de la decisió que he pres.
Blog de Pere Losantos 