2018002. Proposta per una escola d’ESO minimalista: l’Escola100.

Per diferents motius que ara no vénen al cas m’imagino posant en marxa una escola de secundària minimalista, MVP. La primera iteració és aquesta: 100 alumnes -model Escola100- en 5 grups de 20, amb un tutor per grup i especialitats online i algun presencial. Amb una ubicació per grup -mòdul prefabricat- al jardí d’una família de l’escola o en terreny cooperatiu. Aviso: post llarg.

Muntar una escola de secundària és una aposta arriscada perquè és cara -diversificació antiquada de currículum- i perquè que els possibles clients han de canviar de mètode i d’amics, fonamentals en aquesta edat. Un d’aquests dies explicaré el model que tinc al cap amb més detall, però per avui només dic que tindria un component online important, no exclusiu, i que s’aniria creant una xarxa d’escola100 compartint recursos.

Es podria desenvlupar una Escola100 a Catalunya? D’entrada, no. Però anem a pams!

1. Una escola online per a l’ESO no és legal a Catalunya.

A veure, que es pot fer és evident perquè a d’altres llocs del món existeix des de fa molts anys amb diferentes tecnologies, paper, ràdio o internet avui. Aquí, sense remenar gaire, en teniu 30. Vinculades en un primer moment a programes de homeschooling o a àrees de baixa densitat demogràfica, ara amb l’omnipresent digitalització són cada cop més habituals.

Però a Catalunya avui dia no es pot fer -entenent online una escola on els alumnes no van a classe presencialment- perquè la llei a considera que l’aprenentatge relacional presencial als IES és molt important pel desenvolupament de l’alumnat i per tant han de trobar-se en algun lloc els alumnes. No es prohibeix l’educació online a secundària, de fet existeix l’IOC des de fa anys -el germà petit de la UOC- però sí estudiar en un centre no homologat, i perquè sigui homologat cal que hi hagi un edifici físic. Per tant l’efecte és el mateix, no hi pot haver una escola 100% online per l’ESO.

Tanmateix, la realitat supera a la política i les lleis, i tots sabem que cada cop els alumnes treballen més amb ordinador i consultant materials online aprovats pel mateix ministerio, però sempre dins d’un aula, respectant la llei. Això sí, no hi ha hagut problema als IES públics en suprimir els descansos i fer sessions maratonianes i improductives de 6h asseguts amb només 30 minuts de descans. Això sembla que no afecta la convivència ni la relació social. Absurd. Punto pelota.

2. La pedra és la pedra: l’edifici tipus.

Podríem pensar doncs que una estructura parcialment online -amb certa presència física de cara a la galeria- funcionaria. Uns espais per 100 alumnes són relativament econòmics (Algeco a la imatge) i es poden llogar. Fins i tot si m’apureu ho podríem fer a l’americana perquè en un garatge gran i ben condicionat hi cabrien. Primer escull legal pel model Escola100: cinc espais en cinc ubicacions diferents ja no quadren, perquè tots els espais de l’escola homologada han d’estar en un mateix recinte (tot i que coneixem escoles que estan en finques properes, quan cal la llei és flexible).

D’acord, imaginem que d’alguna manera superem això, que posem els 5 mòduls a prop o que la llei és elàstica. Ja ho tenim, oi? Doncs no, la llei diu que una escola per ser homologada ha de mantenir certa relació entre els metres quadrats totals, els dedicats a cada matèria -com si el laboratori de música i el d’informàtica no poguessin ser el mateix muntant i desmuntant la paradeta- i els alumnes. I amb uns mínims tant per 1 o 100 alumnes, que se suposa és per tenir massa crítica d’alumnes.

És a dir, si vols una escola per un mòdul de 20 alumnes, necessites 1,5m2 per alumne, 30m2 d’aules-classe tradicionals. Els mòduls comercials ja estan preparats amb aquesta mida. Anem bé. Però el problema es que cal també tenir despatxos de professorat, biblioteca, laboratoris, polivalent… que sumen uns 500m2. Per exemple, un laboratori de ciències de 60m2, una biblioteca de 75m2… I tothom sap que a l’IES ningú va a la biblioteca, entre d’altres coses perquè no tenen temps durant les 6h comprimides!!

3. El professorat. Visca la separació de disciplines.

També diu la llei que has de tenir un repositori de professorat per complir amb tot el currículum del centre, mínim dues modalitats d’ESO o Batxillerat. Un per disciplina. Però resulta que hi ha persones que conec que poden impartir amb facilitat dues o tres disciplines. Són persones que faciliten l’aprenentatge i acompanyen els projectes, i com més transversal i ampli sigui el seu coneixement i cultura general, millor… I d’altra banda, la realitat és que als IES avui es salten la norma amb molt professorat no capacitat per impartir algunes classes.

Doncs siguem realistes i fora les cotilles. Si a primària funciona amb un tutor i especialistes, per què no a l’ESO? Per què no puc tenir 5 grups amb diferents edats amb 5 tutors i alguns especialistes, que poden ser online o presencials o museus o monitors de lleure i ciència… En realitat els IES són tan grans per aconseguir economies d’escala amb cada disciplina. Però si un docent pot jugar diferents rols -ara especialista, ara facilitador- no cal que hi hagi tants alumnes. Potser estem protegint un model caduc d’oposicions temàtiques i calaixets? A pastar fang, que és un projecte imaginari i no ens costa gens.

4. Les lleis són fixes però els reglaments es poden forçar

L’opció de construir l’Escola100 s’esvaeix si un vol fer les coses de cara i amb transparència. Ara com ara no es pot fer. Tanmateix, hi ha opcions que sense saltar-se la llei la interpreten de manera diferent, amb una mirada ampla tant en el digital com en el físic, perquè és evident que aquest reglament encotillador que encara avui s’està desenvolupant no pot resistir gaire, no té sentit en ple S.XXI. Proposo tres opcions:

Opció 1. Busco una o més escoles a les que els faltin nens. Moltes escoles tenen nens per una línia, però amb la davallada demogràfica no arriben a omplir la segona, i veuen com perden el concert. Proposo en aquesta escola o xarxa d’escoles que em matriculi els meus alumnes a canvi del 10% de la seva quota. Els nens consten formalment matriculats pel Departament però curiosament són sempre de sortida als mòduls de l’Escola100 amb el seu tutor corresponent. Oi que no està prohibit que una escola programi sortides cada dia dels 175 que dura un curs?

Opció 2. Una variant de l’anterior. No és una escola a la que li falten nens per arribar al concert sinó que li sobra capacitat legal. M’explico: hi ha escoles “extensives” on els espais són molt importants i que tot i que hi cabrien més alumnes segons la llei, ficar-ne més no permetria aplicar la metodologia. Per tant els va bé “llogar” espais si no s’han de fer servir per complementar ingressos. Arribo al mateix pacte que la Opció 2, els nens estan matriculats però no apareixen per l’escola, o no apareixen gaire sovint. Fins i tot podrien compartir algun espai comú.

Opció 3. Homeschooling. Ja hi ha famílies que escolaritzen a casa o en grupets, i a Catalunya no és legal però tampoc del tot il·legal perquè la llei catalana recull l’ensenyament a distància en alguns casos. El problema sembla és que no s’ha desplegat encara en quins casos, i falta el reconeixement final del títol de la ESO. Sense això es pot anar pel món, però és molt complicat. Es podria vendre Escola100 com un model de homeschooling avançat per famílies pioneres?

5. Com em sentiria jo amb aquesta petita trampa?

Bé. Molt bé. Els alumnes tindrien un grup aula igual que a l’escola convencional, i per tant es relacionarien igual. Això és el que demana la llei sense especificar si han de ser 500 (una ESO de 4 línies) o 20. Podríem fins i tot muntar un ZER d’Escola100 per compartir mòduls de laboratori, o especialitzar cada ubicació -recordem, en jardins de famílies o de cooperatives de vivendes- en una disciplina o àmbit competencial. I sincerament, algú creu que encara cal un laboratori -que en molts casos el professorat no sap fer servir perquè no és la seva especialitat- quan el carrer, el bosc i internet són plens d’oportunitats per aprendre ciències i tecnologia?

I pel que fa a l’entorn online, no seria res que no facin avui dia als IES de Sant Cugat amb els deures cada tarda amb el portàtil, i amb el mòbil a totes hores. Es podria fer un horari més racional per l’ESO, de 9 a 14.00 pel matí i des de casa horari lliure aconsellant de 15.30 a 17, per exemple. Quina diferència hi hauria? No és una escola 100% online, per tant no hi hauria problema legal.

Total, que fer-se es pot fer. Només caldria trobar una o més escoles que volguessin tenir dos itineraris, un presencial clàssic a l’edifici de pedra, i un d’alumnes que estan permanentment de sortida docent visitant uns mòduls fora del recinte acompanyats sempre d’un tutor que vetlla pel seu aprenentatge. I 100 famílies que se la volguessin jugar per forçar el canvi de la llei. Potser no és legal, pero sí legítim.

_____

• Nota 1. Estaria molt bé poder anar a la Faber Residency d’Olot d’aquest abril per desenvolupar el model.
• Nota 2. La imatge és de l’Escola del Mar, que va trencar motllos fa més de 80 anys. Aquí un preciós reportatge.