Fa poc menys d’un any que vaig deixar l’escola CreaNova on durant dos cursos vaig aprendre i gaudir com mai abans de la feina. Ara ja no hi ha dolor, només bons records, i poc a poc escric sobre el que vaig viure per si a algú el pot ajudar. Van ser 350 dies inventant tallers per grans i petits, de ciència, tecnologia i una mica d’emprenedoria. 350 dies de compartir neguits i rialles, plors i hormones, canalla i adults. 350 dies que difícilment es poden oblidar, i tot i que podria descriure fil per randa la major part de tallers, aquí us en deixo una mostra breu per no avorrir-vos:
- Imagina la ciència (de 9 a 13 anys): seure al jardí en rotllana, cada persona o per grups observa l’entorn durant 5′ i formula una hipòtesi sobre el per què d’alguna cosa que ha vist. L’objectiu no és que sigui certa, sinó que la defensi amb mètode científic, rigor i una mica de teatre. Vam riure molt. Post.
- Curses de cotxes amb aerogenerador (de 9 a 13 anys). Una pistola de cola calenta, un motoret i una hèlix, una safata de cartró o una ouera, taps d’ampolla de plàstic, canyetes i imaginació. Dissenyar, fabricar, provar, tornar a fabricar… i un final de taller amb curses de vehicles a vent pel gimnàs. Vam riure molt.
- Capsa blanca o negra? (8 a 11 anys) Dues capses de sabates de cartró, un termòmetre, un tub de goma. Què passa si pintem una de negre? Quina s’escalfarà més? i si l’aïllem amb porexpan o llana? Alguna diferència? I l’aigua que circular, s’escalfa? I si li fem més voltes? Preguntes i respostes, i per acabar tothom ben ruixat. Quin riure!
- Cine club The martian: una meravella de pel·lícula per aprendre i ensenyar, i amb el llibre ja 10 punts. Cal ser una mica fanàtic per emocionar-se, però funciona. 4 dies, 30′ de peli, 15′ de preguntes pel dia següent, 15′ de respostes de preguntes del dia anterior. I gaudir de la pel·lícula. Aquí vaig fer un post.
- Llit elàstic per a tothom (7 a 17 anys): una de les meves eines preferides, tant serveix per il·lustrar (ells i elles) el sistema solar i la gravitació com la força electrostàtica, la ressonància i la microgravetat. I a sobre saltes, caus, rodoles, i rius tota l’estona. Grans que juguen a ser petits, petits que volen ser milhomes. Combinar edats i interessos és una de les activitats més agraïdes a una escola. Post
- Un conte de llums i ombres (6 a 10 anys): us enrecordeu de les andròmines que encara corren per alguns despatxos de projectar transparències? La canalla gaudeix pensant, escrivint, retallant, projectant i explicant un conte inventat aprenent conceptes sobre llum, ombra, focus, relleu, cavitats… el conte de la caputxeta va quedar una mica gore però tothom va riure molt, petits i grans.
- Una corda d’escalada (6 a 17 anys): deixeu-me una corda i mouré una classe. Figures geomètriques, lletres, oscl·lacions, com mesurar-la, com pesar-la, com fer nusos, passar per sota, passar per sobre, cantar, cànons, atenció que crema, el fregament, tensió, elasticitat, i saltar a la corda i rodar. Aprendre, riure, viure.
- Un dia sense gravetat (9 a 13 anys): exterior, rotllana, tanquem els ulls, conmença el dia i algú ha apagat l’interruptor de la gravetat. Ens llevem, anem a fer pipi i… sorpresa! provem d’empassar els cereals i….. anem amb l’skate a l’escola i… un munt de situacions esbojarrades que fan pensar i riure.
- Desmuntem-ho tot (8 a 13 anys): demanar que portin de casa qualsevol aparell elèctric espatllat, i juguem a desmuntar tot el que puguem en 1h, fent servir les eines adients. Què es pot aprofitar? Per què serveix cada cosa? Com funciona un altaveu? Analògic? Digital? Telèfons amb cable? Com es recicla tot això? On va a parar? nens i nenes desmunten, no hi ha diferències encara abans de l’adolescència.
- Circuits de bales (8 a 11 anys): una taula, peces de kapla o vies de tren de fusta, plastilina, pensar com podem fer que baixin les bales (caniques), muntar circuits i decidir què mesurem i com. Entendre la velocitat, acceleració, gravetat, disseny, prova, error, riure, compartir i consensuar soluciones, caure, riure, viure. Post a Col·legi CreaNova
Nits en blanc recordant aquests tallers i molts altres, tallers que no es poden fer amb classes de 25, ni sense vocació ni ganes de rodolar pel terra amb els nanos i d’embrutar-se una mica, ni amb prejudicis de gènere o diversitat funcional, ni amb nanos estressats pels deures, la pressió dels adults i les notes. I per acabar aquesta entrada un agraïment especial per la família Bofarull Ventosa, pel seu suport durant els dos anys d’escola i aquest any de guaret, ara ja gairebé ho puc explicar sense que se’m faci un nus a la gola. Seguim!
Blog de Pere Losantos 